Coastering S'Agaró: Video

Una nova sortida de Coasteering, aquesta vegada ens dirigim a un dels paratges del Baix Empordà més bonics i increibles, anem a S'Agaró. Una ruta de poc més de 5km que unirà les platges de S'Agaró amb la de Sa Conca (Platja d'Aro). Dos trams ben diferenciats, l'anada a peu pel camí de Ronda i la tornada saltant, grimpant i nedant per la costa.

Dades de la sortida.

Distància:     4.68km        Durada:     3h15'         Circular:  Si
Distància a peu:   1.90 km     Salts:    4    Dificultat:      2/5

Recorregut costaner:

Platja Sa Conca - Punta de Sa Conca - L'esquerda dels Llobarros - Roques Blanques -
Cala de Vaques - Cala de Gossos - Cala de la Font - Esculls de la Font - Cala Pedrosa -
Punta de Cala Pedrosa - Cala del Ferro - Cala de la Marieta de l'Hostal - Cala dels carnissers -
Cala del Barco - Freu gran de la Punta de Sant Pau - Es Pont - Els Pins - El Mollet - Roca de S'Agaró


Són poc més de les vuit quan arribem a S'Agaró. La temperatura és agradable i no bufa gaire vent, de moment el mar es troba en calma. Deixem el cotxe ben aparcat i ens equipem amb els neoprens, ulleres i demés trastos i enfilem cap al camí de Ronda que ens durà cap a l'inici de la ruta de coasteering d'avuí. La Cala de Sa Conca. 


Arribats a la Platja de Sa Conca ja ens fotem a la'igua. Està fresqueta i ho agraïm, ja que els dos kilómetres primers caminant i amb el neopré possat ens han fet pujar un colló la temperatura corporal. Anem seguint el litoral aprofitant les peanes naturals per saltar. Només hi ha un tram, entre la cala del Barco i la Platja de S'agaró on l'aigua és més forta. 



Video: Coastering Blanes


Coastering: Punta de Santa Anna a Cala Sant Francesc (Blanes)

Ja fa temps que en arribar "lo caloret" de l'estiu em fa molta mandra sortir a caminar. A més, he patit alguna mala experiència pel tema de la calor, la manca d'ombra i el fet que, com a bon nórdic, quan el termometre passa dels 18Cº ho passo fatal. Però clar, existeix una modalitat que encetarem amb aquesta sortida, el coastering.

La idea és semblant a la del senderisme, però en aquest cas també s'inclou la travesa per mar arran de costa, pujant, baixant i saltant pels diferents illots i cales que conformen l'orografia costanera. En aquest cas ens dirigim a Blanes, per unir la platja de la Punta de Santa Anna amb la Cala Canyelles.

1er Tram:

Platja de Santa Anna - Punta de Santa Anna 
Roca dels Capellans - Cala de Sa Farconera

Encara és d'hora, no són ni dos quarts de nou i el mercuri ja marca 26 graus. La platja de la punta de Santa Anna és buida, només un parell de matrimonis ens acompanyen en aquest lloc. Abans de ficar-nos a l'aigua repassem la ruta, planificant per on anirem i on ens volem aturar. Ens acabem de cordar els neoprens i cap a l'aigua. 

Punta de Santa Anna vista des del port
L'aigua té la temperatura més que agradable fins que el nivell arriba a la part noble, un petit ensurt que passa ràpid. Avancem a poc a poc, a trams nedant i a trams saltant entre les roques submergides i de seguida arribem a la cruïlla entre la platja, la punta i la roca dels capellans. D'aquí ja veiem el templet de Linnè, una glorieta mirador situada dalt del penyasegat on es troba el jardí botànic Mar i Murtra.

El Templet de Linnè i la Roca del Pi
Roca dels Capellas (esquerra) i Punta de Santa Anna (dreta)
Continuem grimpant, saltant, caminant i nedant fins arribar a la Cala de Sa Farconera, un petit racó del paradís, amb una platja de codols arrodonits i un monolit al bell mig de la cala que fa que tot tingui una visió màgica. Una cala només accesible pel mar o bé si ets propietari d'algún dels apartament que hi ha dalt del penyasegat.


El Barrufet en ple vol
Cala de Sa Farconera
Per sota del Templet de Linnè


2on Tram:

Cala de Sa Farconera - Templet de Linnè 
Roca des Viver - La Roqueta

En acabar la Cala Sa Farconera comença un tram que combina els petits entrants d'aigua a modus de piscina natural amb una vessant més escarpada i abrupte, plena de petits illots i passos submarins increibles entre parets verticals on podrem gaudir d'una varietat de vida increible, estels de mar, eriços negres, vermells, crancs i moltes caracoles. És un tram divertit. 


La Roca des Viver
Descansant una miqueta
Parent del Patricio
3er Tram

La Roqueta - Salt del Pi - Cala Sant Francesc

Tram final de la sortida, arribem a la Cala i al Salt del Pi nedant per una manega d'aigua fins arribar a una mini caleta convertida per alguns indesitjables en abocador. Farem la grimpada final fins arribar a una conducció d'aigua cimentada que voreja l'illot del Salt del Pi. Un cop aquí em venen al cap els estius passats a Blanes. Veniem tota una colla del camping a aquest lloc per llençar-nos desde el pi. Quants records. 

Cala del Salt del Pi


Cap al Salt






(Video) Santuari de Bellmunt


Vidrà al Santuari de Bellmunt i el Salt del molí de Salgueda

Sortida osonenca per la regió natural del Bisaure. Anem a conèixer un dels santuaris més emblemàtics de la comarca. Parlem del Santuari de Bellmunt. A més, amb aquesta sortida sumarem un altre dels 100 cims proposats al repte de la FEEC.


Dades de la sortida.

Distància:      10,30km      Durada:    5h30'     Circular:     Si 
Alç.màx:     1242m        Alç.mín:    810m      Dificultat:    2/5

Avuí no tinc presa per sortir, segons la predicció metereológica no plourà i el cel romandrà ennuvolat, aixó, i partint de la base que avuí surto amb la meva filla de sis anys no veig el perqué fer-la matinar. De fet, entre l'anada i la tornada no farem més de vuit km. 

Santuari de Bellmunt (1248m)
Son vora les deu del matí quan arribem a Vidrà i la temperatura ja raja vora els vint graus, pel devant uns deu km, que, desitjo, siguin ombrívols. Abans de començar però, ens banyem la meva filla i jo amb crema protectora solar. Vorejem l'església de Sant Hilari i baixem a la carretera que uneix Sant Quirze amb Vidrà, la GI5227.

Església de Sant Hilari desde la Plaça de María Vila d'Abadal i Vilaplana
Anem caminant per la carretera fins el coll de Vidrà, a uns dos-cents metres del poble. Sort que no és una carretera gaire transitada i és força segur anar pel voral. No obstant, aneu amb compte, sobretot si us acompanya la mainada. Abans d'arribar al Mas Llebrer (inconfusible pel seu petit estany i l'olor a vaca) trobareu l'indicador cap al Coll de Hi Era de Massa.

Mas Llebrer
Anem pujant suaument per una pista forestal que va combinant llocs amb sol amb d'altres més sombrejats. En aquest punt m'ha donat per mirar el termómetre, M'ha cago en tot, 26 graus i no són ni tres quarts d'onze. Anem passant tot un seguit de colls i plans, La Plana de la Sivina, el coll dels Llops, el Collet del Migdia, la Creu de Pitró.... D'aquí, i si aixequem un xic la vista trobem la primera imatge nítida del Santuari i la creu de Bellmunt. 

Pel Collet dels Llops
Desde la Creu de Pitró ja veiem la fita
En un tres i no res arribem al coll de Hi era de Massa i comença la pujada més dura del dia. Dura i molt agradable ja que el corriol serpenteja per una fageda espectacular i fa una fresqueta ben bona en el seu interior. Notes com l'aire que puja pels flancs és fresc i agradable. Aquesta fageda anomenada Bosc de la Mare de Déu és increible. 


Tram amb passamans
Un últim esforç, un parell de giravolts et voilà¡ som al Santuari de Bellmunt. És espectacular, no només el santuari o la Creu, sino el lloc. Privilegiat amb unes vistes increibles. De la Plaça del Santuari pugem les escales de la dreta per anar a buscar la creu i el vértex geodèsic de Bellmunt. 

Escales cap a la Creu de Bellmunt
Santuari vist desde la plaça
Un cop dalt les escales, a peus de la creu trobareu un pedró a la dreta i el vértex geodèsic, amb aquest ja n'he assolit vint-i-nou cims del Feec (i encara que no me'ls homologuin més igual). La Creu és immensa, sublim i excelsa. Una maiola a banda esquerra ens fa de guia de muntanya per reconèixer els pics que envolten el santuari. 

Pedró i Sant Pere de Torelló, Torello  al fons
Creu de la Mare de Déu de les Alades o Bellmunt
Maiola
A danda esquerra de la creu ens trobem la imatge més fotografiada, pintada i grabada del Santuari de Bellmunt. Puc dir que és la imatge icónica del cim. Desfem el camí i tornem a la plaça per visitar ara el lloc sagat, és a dir, el bar i el santuari. Al bar m'atén la Nuri, l'hostessa del bar. Una noia molt de muntanya que en sap i en conèix el que no és escrit sobre la zona (i el café estaba de puta mare). 

típica, oi?
Després de xerrar una estona, desfem el camí. La meva intenció era tornar al cotxe, a Vidrà, pel mateix camí pres, però la meva filla va veure quan preparava la ruta que hi havía un salt d'aigua i volia dinar i remullar-se en allà. Així que, arribats al coll de Hi era Massa prenem un corriol ben indicat cap al Salt del Molí de Salgueda. Només puc dir que el Salt d'aigua és espectacular



En aquest lloc idilic hem dinat. Els macarrons a la carbonara estaven encara més bons i l'aigua encara era més fresca. Hem dinat i ens banyat a l'aigua freda i neta del salt d'aigua. Un cop descansats una bona estona girem cua i anem a buscar el pont de Salgueda que ens durà per un corriol cap a Vidrà

Pont de Salgueda

Vídeo Via ferrata Creu de la Roca


Via ferrata: Roca de la Creu (Ribes de Fresser)

Sortideta de dissabte al municipi de Ribes de Fresser (Ripollés) sota la atenta mirada de la Vall de Núria s'aixeca imponent la Roca de la Creu, una muntanya o granófir de 998m que s'enlaire tot just darrera de la església de Santa María de Ribes, convertint-la en icone dels ribetencs. Avuí, però, canviem la forma de la sortida, avuí toca, via ferrata.

Dades de la sortida.

Dificultat global:    K2  Longitud equipada: 220m  Longitud total:  2.20km
Desnivell equipat: 150m  Desnivell total: 218m  Desplomats: 2
Ponts: 3  Inciació: Si  Época de l'any:   Indiferent

Roca de la Creu

Avuí marxem de casa amb un cel que no s'acaba d'obrir, son dos quarts de set i elcel està ben enteranyinat. A mida que avancem amb el cotxe vers la plana de Vic la cosa no acaba de millorar i un bon banc de boira ens acompanya ben bé fins passat Sant Quirze de Besora. En arribar a Ribes de Fresser una hora després parem a esmorçar al Bar Gusi (carrer de la Pedrera 1, 17534 Ribes de Fresser) on les imatges d'en Kilian Jorent i la Núria Picas i les seves aventures ens miren en tant que fem l'esmorçar. 

Interior del Bar Gusi
El día s'ha tornat clar i amb força calor, deixem el cotxe vora l'església de Santa Maria de Ribes i prenem direcció a l'inici de la vía, al damunt del poble. L'aproximació no és més de 10 minuts i es fa tot xino xano pels carrers del poble i pujant unes escales força amagades en un carrer sense sortida. Un xic més enllà ens trobem sota els peus de la Roca de la Creu. 

Santa María de Ribes i la Roca de la Creu
El Rigat al seu pas per Ribes de Fresser
L'Ovellot de Canovelles i el Barrufet d'Eramprunyà
Ara si, a peus de la Roca de la Creu i sota el cartell que indica l'inici de la vía ferrada ens posem l'equip,que, fins ara, duiem penjats a les espatlles. Ens fem la foto de rigor, una forta abraçada i quatre paraules per empaitar-nos amb força cap amunt. 

Iniciem la pujada
Iniciem el primer tram, potser el més vertical. Fem una primera parada a la base del focus que de nit il·lumina el turó de la Creu i comencem a prendre conciéncia que aixó demana de serenor i tranquilitat per pujar. Aquestes coses, encara que són relativament segures, s'han de fer sense presa. Es a dir Keep calm i tira pa'rriba.  

En Barrufet arriban al llum
Tornem a tirar pel dret, la seguent fita és la Creu, on, en teria, s'acaba la primera fase de la vía. En aquest tram, un pel més eixut que no pas l'altre, torno a tenir aquella sensació de neguit, pesigolles a l'estòmac, alegría..... ben be no sabría com definir-ho, però és una sensació meravellosa. En tant que anem pensant on agafar-nos no ens adonem i som arribats a la creu. Quina visió de Ribes i quina alegria més exultant. 



Seiem vora la creu una estoneta per gaudir del lloc, és màgic. Tota Ribes és sota els peus. Aquí ens adonem de la verticalitat del traçat i de lo ben parit que està feta la vía. No manca una sola presa, ni una sola grapa i tot està ubicat amb tota intencionalitat. Meravellós. Darrera nostra, una magnífica estel·lada ens dona pas al segón tram. 
D'aquí es pot veure tot el que queda de vía. El que no es veu és la baixada que hi ha fins el pont nepalí, un pont d'uns tres metres que ens durà cap un altre pujada vertical i novament cap a un pont tibetà. Aquesta part només té un tram més exigent, i es troba després de passar el segon pont on trobem un traçat horitzontal amb una petita panxeta cap al final. 


En Barrufet baixant cap al pont nepalí
L'Ovellot iniciant el tram horitzontal
Encetem aquí el tram final. Tornem a tenir una vista panoràmica de tot el municipi. Només queda una petita pujada en diagonal i el descens cap al pont de mico (o com collons és digui) Aquesta pujada és la més suau, ja que no només pots fer servir les grapes, sinó que es pot anar combinant amb la roca nua. 



Punt i final de la vía ferrada
Passem ara a un tram equipat (que no, vía ferrada) que ens durà per la carena dels estiradors cap al Castell de Segura, combinant trams de roca nua amb boscos alpins de pi i conífera. Un ambient agradable es respira allà dalt i ens permet veure una imatge del Puigmal que, fins ara, mai havía vist. 




Durant tot el camí , i aixó m'he oblidat de dir-ho en un principi, veurem unes marques blaves. Donc un cop finalitzada la vía ferrada com el camí equipat, continuarem resseguint aquests puntets blaus que ens duran novament a Ribes de Fresser. 

Track de la ruta