Pedraforca o la muntanya de les bruixes

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada entre els termes municipals de Gósol i Saldes, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (enforcadura). El pollegó superior té una alçada de 2506 metres, amb un cim secundari anomenat el Calderer a 2497 metres, i el pollegó inferior de 2444 metres. L'enforcadura se situa a 2356 metres i té una tartera a cada banda.

Pedraforca desde la carretera de Saldes
Dades de la sortida

Distància: 9.2 km                    Circular: SI                       Temps: 5h
Alçada màxima: 2506m          Alçada mínima: 1583       Dificultat: 4/5


Hi han dos o tres rutes per arribar al Pedraforca peró nosaltres farem servir la més clàsica, la pujada per la via Estasen. A quarts de set en Toni i jo ens trobavem a l'aparcament als peus del Pedraforca. La vista era impresionant, els primers rajos de sol iluminaven la muntanya, els pollegons semblaven dos fanalets de paper encesos en tant que les muntanyes i boscos propers quedaven ennegrits i enfosquits.... Realment aquesta muntanya té alguna cosa divina o especial i fa honor a les llegendes de bruixes i sants que d'ella s'expliquen.

Il·luminada pel sol amb la lluna pel damunt

Pel camí de pujada

Abans del primer tram més vertical
La sortida desde el refugi es dura, de seguida prenem alçada i aixó es nota en el fort desnivell i el pendent pronunciat que té en els seus primers dos o tres quilómetres, el coll del Verdet i la canal amb el mateix nom fan treure el millor que tenim i possa a prova la nostra resistència física i mental. Peró la visió màgica del cim fa que pujem amb més convicció. Un cop superat aquesta canal ens aturem a beure aigua i fer un mos abans d'iniciar la grimpada.

De camí cap a la grimpada

Mira que si cau¡¡¡

Contents abans de grimpar

Ara comença el tram més divertit i atractiu de tota la sortida, la grimpada. És una pujada agraida, ja que la orografia del pollegó permet diferents formes de fer l'ascensió i et dona moltes alternatives alhora de pujar. Després de 35 minuts de grimpada hem fet cim. Impresionants vistes i paissatges d'escàndol i també un problema..... comença a pujar la boira. Així que fem les fotos de rigor i comencem el descens cap a la tartera. En tant que baixem tinc la impresió de ser en un rocall perdut a la lluna, cap rastre de vegetació, cap animal, cap sorollo, res de res, excepte pedres i parets verticals.

Més val començar a pujar que arriba la boira

Dalt del Pollegó

El camí per la tartera sembla fàcil; total, només és baixar.... Donc no, és molt més difícil del que sembla, el fet que les roques i les pedres no estiguin fixades al terra i que a cada pas que dones les pedres despreses et van colpejant als talons i els besons fa que la baixada sigui molt dura, molt dolorosa i interminable. Quan vam arribar al corriol que ens portava de nou al refugi, ens vam haver d'aturar per netejar amb aigua tots els talls i esgarrapades que les pedretes ens havien anat marcant tot el descens. Un gran record en forma de tall del descens de la tartera.

Descens del Pollegó superior amb la Tartera i el Pollegó
inferior davant.

Sembla d'un altre món

Impresionant¡¡¡

Toni gaudint de la baixada
Bruixes al Pedraforca
 La llegenda del Pedraforca diu que la nit de Sant Silvestre (31 de Desembre) les bruixes saltaven i ballaven per sobre de les argelagues, i que la  forma caracteristica del Pedraforca es donada perque a la muntanya hi havien dos bandols de bruixes, en tant que feien el seu aquelarre les bruixes rivals cridaven i es barallaven. Els habitants de Saldes es van espantar i tots plegats van començar una oració demanant l'ajuda de Sant Miquel (el general dels exercits de Déu). Aquest va atendre les pregaries i va baixar del cel fins al cim de la muntanya i amb un cop d'espasa va trencar en dos la muntanya deixant a cada banda els dos grups de bruixes.