La Roca prehistórica: Els primers habitants del Vallès

A la vora de la muntanya dels Céllecs, dintre del P.N. de la Serralada litoral, ens trobem amb  un dels jaciments neolítics més importants de Catalunya i també amb un dels primers vestigis dels habitants del Vallès Oriental.

Entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius hi ha traçat un antic camí que unia el Vallès oriental amb el Maresme i que passa per l'actual ubicació de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, on anys enrera es trobava el poblat íber de Céllecs. Al llarg d'aquesta vía trobarem els monumets i construccions més representatives d'aquesta era, dólmens. coves artificials, pedres rituals i aras antics.

Dades de la ruta:

Distancia: 8,63 km            Temps:   4h (paradas)         Circular: SI
Alt máx:   385m                Alt.mín:  88m                     Dificultat: 1/5

"Si ens aixequem ben d'hora, peró molt, molt d'hora, i treballem sense retrets serem imparables" Aquestes són les paraules de Guardiola abans de no sé quin partit per arengar als jugadors, donc be.... Una m**** són les nou i mitja del matí i fot un fred de collons.

Avuí surto a caminar una mica més tard del que estic acostumat, però, de fet, vaig al poble del costat de casa, a poc menys de quinze minuts de porta a porta i, a més a més, m'acompanya Nora, la meva peque de tres anyets. La Roca del Vallès es coneguda pel seu imponent castell situat a un petit turó d'on temps enrera es dominava la via romana anomenada Praetorium que unia Sempronia (Granollers) amb Iluro (Mataró); i també pel centre comercial La Roca Village, un complex de botigues de roba carísima a preus rebaixats (no confondre rebaixat amb assequible).

Començo a pensar que hi ha quelcom que no vol que realitzi aquesta ruta, la primera vegada que la volia fer feia un dia de gossos amb pluja i molt fred, la segona vegada la peque es va possar malalta i també la vam ajornar i avuí, quan ja portavam uns tres kilçometres s'ha possat a ploure novament i hem girat cua.

Inicem el camí
No pot anar pel camí....
No obstant hem pogut encetar-lo. Segons Nora els dracs estavan dormint als seus caus perque el cel estava gris i semblava que volia rajar. La primera parada del camí ha estat la Roca Foradada, un bloc de granit de formes arrodonides  i buidat en el seu interior. Aquesta roca va ser utilitzada com a refugi també durant la guerra civil.

Al costat de la Roca Foradad
Sortint del cau.
Hem desfet el camí buscant més caus de drac. En menys de cinc minuts hem arribat a un altre construcció megalítica, l'anomenat dólmen de Can Gol II. Després de pujar per un corriol estret hem arribat al cim del turó on està el dólmen. D'aquesta construcció només queden les tres "parets" ja que el sostre està desaparegut.

Inspeccionant l'excavació
Un tió improvisat....
Baixant del petit turó i agafant un altre cop la pista principal hem anat pujant cap a la pedra de les Orenetes, un roc enorme de granit de formes molt arrodonides amb moltes cavitats i amagatalls on hem jugat una miqueta a amagar-nos. Aquesta estructura convida a ser grimpada, i aixó hem fet, hem pujat fins dalt per veure com uns núvols negres s'acostaven a la zona.

Grimpant, grimpant
Sóc aquí¡¡¡
Mira papa quins núvols¡¡
La nostra intenció era marxar cap a la ermita de Sant Bartomeu, pasant primer per la pedra de les Creus, el Plat del Molí i el dolmen de Céllecs, peró el plugim era cada cop més intens i hem acabat marxant cap a casa.......



Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5976304