Senderisme urbà: el Parc Güell

El parc Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del Turó del Carmel que mira al mar i va ser construit per l'Antoni Gaudí entre els anys 1900 i 1914 sent aquest parc un referent mundial del modernisme. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1984.

Avuí el dia no s'ha aixecat com per anar a la muntanya, per tant, avuí farem una miqueta de senderisme urbà. La veritat és que per ser al mes de Gener no fa gens de fred, en tant que anava conduint cap a Barcelona el termòmetre pujava fins els 14ºC. Gens malament per aquestes dates. Avuí m'acompanya Nora, la meva peque.

Entrada pel Guinardó
Nora i al fons la Plaça de la Natura

En arribar al parc ja ens hem topat amb els turistes més matiners fent cua a les guixetes d'atenció al client per comprar els planols del parc. Nosaltres hem anat pel dret a buscar el drac de la entrada del carrer d'Olot. Baixant per les escales laterals de la plaça de la Natura i passant pel costat de les columnes arriben al drac.

De camí cap a la Plaça de la Natura
Pel costat de la sala hipóstila o de les 100 columnes

Pocs turistes hi havien i hem pogut fer moltes fotos i també tastar l'aigua que surt per la boca del drac. Nora alucinava amb els colors del trencadís, li ha agradat tant que fins i tot li ha fet un petó a una de les potes. Deia que al morro no li donava no fos que el drac tingués gana i se la mengés. Hem pujat i baixat les escales que conduien al drac mil vegades. Hem visitat la casa del guàrdia, el cap de drac que surt de l'escut de Catalunya, el drac, la cova on el drac coba els ous (aixó es inventat, peró havia de descansar una miqueta i li he explicat aquesta història).


Panoràmica de l'entrada
Sense comentaris, oi???
Al·lucinada amb els colors del trencadís

Després de gaudir de la figura del drac hem agafat escales amunt per anar a la sala de les cent columnes o sala hipóstila. Un entremat de columnes disposades per tota la sala aguantant el pes de tota la plaça de la Natura que hi té a sobre. Per fer aquest tram més interesant ens hem dedicat a buscar el sols que hi havien al sostre de trencadís blanc i hem aprofitat l'amplada de la sala per jugar a fet i amagat, al cap i a la fi, el diseny d'aquesta sala representa les estalctites i estalagmites d'una cova natural. No tot és cultura, també hem de jugar una mica. Un cop visitada la sala hem pujat unes escales desiguals i hem accedit a l'interior d'una ona de mar gegant feta de pedra, aquesta zona del parc s'anomena viaducte del Algarrobo.

Sala de les cent columnes
Buscant sols, solets al sostre de la sala
Viaducte del Algarrobo
Detall de la columna de la dóna.
Ara ja estem a la plaça de la Natura. Si abans només hi havien quatre gats, ara continuan sent quatre gats peró el nombre de turistes ha arribat a mil per metre quadrat. La plaça està a vessar. Hem fet unes fotos sentats a la gran bancada en forma de serp que delimita la plaça i hem anat donant de menjar als coloms del parc, en principi només eran uns quants peró al final semblava que tots els coloms de Barcelona els teniam allà. Nora ha gaudit molt corrent darrera d'ells, fins que s'han volgut pujar a sobre d'ella.

Picant l'ullet al fotògraf
Panoràmica de la Plaça de la Natura
Mirant les gàrgoles amb caps de lleó
Un cop sortits de la zona més turística hem anat vorejant la plaça fins trobar-nos amb la pujada al Turó de les Tres Creus, la part més alta del parc  d'on hem gaudit d'unes vistas de Barcelona increibles, la pena és que el dia estava una mica núvol i no es veia gaire cosa. Un músic tocava la guitarra i feia que tot fos més espceial. Possava banda sonora a la panoràmica. Després hem anat pel viaducte de les jardineres fins arribar al punt d'inici.

Al Turó de les Tres Creus
Uuuuh¡¡¡ Que surt el drac¡¡
Viaducte de les Jardineres