L'ovellot de Canovelles: De Palamós a Sant Feliu de Guixols: Per les costes del Baix Empordà

Una nova entrada dedicada al GR92, un altre bocinet del camí de Ronda, una nova etapa a les esquenes i uns quants kilómetres més per restar del total. Aquesta vegada deixem terres de La Selva i ens endinsem al Baix Empordà. Aquesta vegada unirem les vil·les de Palamós i Sant Feliu de Guixols,

Dades de la sortida.

Distància: 17,9 km Temps: 4:30 (parades) Circular: NO
Alç.màx: 56m Alç.mín: nivell del mar Dificultat: 3/5

Com ja és habitual en aquest tipus de sortida no circular, el transport és un dels primers handicaps que hem de tenir present alhora de planificar les sortides. Surto ben d'hora de casa meva per arribar a Sant Feliu de Guixols abans de un quart de vuit, que és l'hora de sortida del bus que hem durà a Palamós, l'inici de la etapa. Així també caminaré amb el sol creixent i esperant a portar mig camí fet quan el sol estigui en el seu punt més alt.

Platja de Sa Conca - Sagaró

Arribem a Palamós a un quart de nou, el cel està enterenyinat i la brisa marina és fresqueta i ens manté per sota dels deu graus, de fet, una temperatura ideal per caminar. Sortint del port d'aquesta vil·la anem resseguint tot el seu passeig marítim. Com que encara és força d'hora el camí es fa en silenci, un silenci trencat només pel trencar de les onades. En un no res creuem el pont de la riera de Palamós i anem a buscar la primera fita del matí. La Torre Valentina.

Panoràmica de la Bahía de Palamós

Comença a clarejar

Pont sobre la riera de Palamós

En un obrir i tancar d'ulls arribem al final del passeig de Sant Antoni de Calonge, el municipi canvia de nom un cop travessats el pont. Aquí ja comença l'espectacle, un cop passat la Cala dels Capellans pugem per un camí embaranat fins a Torre Valentina, un espectacle per la vista. Aquesta torre de guaita s'aixeca imponent sobre un penyasegat ben escarpat.

Mirador de la Roca dels Musclos (Cala Capellans)

Torre Valentina

Un cop gaudit de les vistes i de fer un glopet d'aigua continuem per aquest mateix camí fins a la Cala de les Pedres Blanques i la punta del Cap Roig. El camí no té pietat de les cames en aquest tram. És un autentic trenca-cames. El fet de anar pujant i baixant a les petites cales i caminar per la sorra de les platges fa que en aquest trosset de camí acabis amb la llengua lligada a la cintura per no trepitxar-la i caura de morros al terra.

Cala de les Pedres Blanques

Cala del Forn

Cap de les Penyes Blanques

En aquest tram em vaig liar una miqueta, no m'enrecordava que un cop vist la Belladona Grossa, havía de girar cua i anar a buscar una carretera que va arràn de costa fins a la entrada de Platja d'Aro. Però com que estava liat mirant el mar i el resol a les onades i contemplant la roca abans esmentada intentant treure-li el perquè del seu nom, vaig passar de llarg les indicacions de final de trajecte. i vaig haver de recorrer dos vegades tota la platja..... una meravella per les cames.

Cap Roig

Només faltaba la Brooke Shields sortint entre les roques

Belladona Grossa.

Un cop adalt anem baixant per l'Avinguda del Cavall Bernat fins a les troballes d'un domus romà trobat no fa gaire vora el carrer de la Cala Rovira, on comença la urbanització del Treumal. Un cop aquí vaig recordar, només posar els peus a la platja, que aquí venia de petit a banayar-me amb els meus pares. Molts records m'han vingut al cap en aquell moment. Finalment arribem a Platja d'Aro i el seu típic skyline de vil·la marinera convertida en centre d'oci pel turisme, canviant la seva emprenta marinera per un tópic passeig plagat de discoteques, pubs i restaurants.

Platja d'Aro

Potser el Roc més fotografiat d'aquesta platja

Port esportiu de Platja d'Aro

Un cop enllestit el tram de Platja d'Aro i el seu impersonal ambient de vil·la moderneta tornem a trepitjar camí de sorra i aigua. Ens endinsem a la Platja de Sa Conca, quatre-cents metres de platja sorrenca compresa entre la Punta de Pinell i l'Esquerda dels Llobarros. Aquí iniciem el tram més espectacular i maco de tota aquesta sortida. Dos kilómetres de camí ample, adaptat per minusvalids, vora el mar, amb infinitat de vil·las, palauets i castells que fan volar la imaginació. Hi ha qui diu que es poc natural, pel fet de trobar fonts, places i glorietes però jo el trobo simplement excels.

Panoràmica dels Esculls de la Font

Sense Comentaris

Punta de Cala Pedrosa

Palauet vora el mar

Acabat aquest passeig arribem a la petita població de S'Agaró. Amb la seva platja de dunes i el seu passeig maritim de fusta com els que es feien anys enrera. La gent està passejant pels voltants i gauidint d'un día de sol impresionant. Ara anem a buscar la part contraria d'aquest passeig. Creuem tota la vil.la per arribar a la Cala Maset i la punta del Cap Mort. Abans però m'enrecordo del malparit que va decidir que per fer aquest tram hem de pujar i baixar un fotiment d'escalas només per avançar uns dos-cents metres lineals.

Passeig de S'Agaró

Panoràmica de S'Agaró desde la Cala Maset

Ara ve per primera vegade aquesta jornada un tram totalment salvatge, sense baranes ni pals indicadors, travesem la Cala de l'Ametller, una zona protegida com a reserva de la biosfera. Caminem per un corriol estret entre pins blancs i pins pinyoners, envoltats de gavines comuns que no tenen cap inconvenient a jeure a dos metres de mi per veure que estic fent...

Cala dels Ametllers

Punta del Molar

Gavina Tafanera

Finalment ja veig el final de la etapa, el port esportiu de Sant Feliu de Guixols s'obra devant meu. Iniciem el descens i passegem pel seu cami de mar. Son tocades la una del migdia i la gent està fent el vermutet a les terrases dels restaurants, en tant que, els mes petits juguen a futbol a la platja o es gronxen vora el mar.