El Castanyer de Can Cuch: L'arbre monumental del Montseny

El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de Can Cuhc és un arbre monumental situat al municipi de Cànoves i Samalús, al Vallés Oriental. És un dels arbres amb més renom de tot el Montseny, el de més perímetre de tota Catalunya, amb els seus dotze metres és va declarar arbre monumental.

El seu interior és tan descomunal que el seu interior va ser aprofitat per un carboner per instal·lar un jaç, una taula, seients i, fins i tot, aprofitant l'obertura natural d'aquest castanyer hi va posar una llar de foc.

Pantà de Vallforners


Dades de la sortida.

Distancia:   8,2km        Temps:    3h        Circular:    SI
Alç.màx:      797m         Alç.mín:   442m     Dificultat:  1/5

Aquesta sortida la faig acompanyada de la meva petita scout, Nora, i d'uns amics amb qui ja he sortit diverses vegades, per tant, farem la sortida sense cap mena de presa i sortirem de casa tocant les nou i mitja del matí i més tenint en compte que de casa al pàrquing de Vallforners no hi ha més de trenta minuts en cotxe.

Nora i Judit encapçalant la marxa
Un guarà a la paret de la presa¡¡¡
Tocant les deu del matí ja som al pàrquing de sota de l'embassament de Vallforners, el cel està un pel cobert però no té pinta d'anar a pitjor. Encetem camí amunt per anar a buscar la presa. El camí és ample, costarut i posegós i fa les delícies dels senderistes que, només iniciar la marxa, ja han de lluitar amb aquesta fexuga rampa.
Nota:
Per accedir al pàrquing de sota l'embassament s'ha de treure un tiquet de tres euros un parell de kilómetres abans. Aixó dona dret a aparcar el cotxe tot el día i també d'aquesta manera es limita l'aforament a la zona. Aquest diners serveixen per mantenir net i polit tots els senders que surten desde aquesta zona.

Panoràmica de l'embassament
En un tres i no res som al costat de la presa de Vallforners i ara el camí es torna més planer. Anem vorejant l'embassament sense gaire problemes. Podem observar que el fet que aquest hivern ha estat força sec, les aigues pel pantà estan a límits molt baixos i podem veure clarament que l'aigua ha minvat deixant a la vista mes de 5 metres de roca seca.

Que poqueta aigua
Joaquín, Puri i Nora
Un cop deixem a la nostra esquerra l'embassament el camí torna a pujar, ara, però, de forma més suau però en cap cas sense deixar d'ascendir. També varia molt el paisatge, ara boscos de faigs cobren els capçals del corriol i falgueres verdes neixen i creixen al voltant dels rierols. El plugim suau i prim ens acompanya en aquesta etapa més ombrívola i fa més agradable la pujada. El camí no té perdua, només cal anar seguint els pals indicadors.

Camviem de terç
Fonts d'aigua i falgueres
Arribats en aquí mirent enrera, per veure, o com a mínim intentar-ho, l'embassament desde aquesta alçada. La nostra sorpresa va ser veure com una boira s'anava acostant cobrint els coms de les muntanyes i enfosquint considerablement el día. Un aire fresc comença a pujar per les torrenteres.

On és el cim???
Que venen els núvols
Després de tres o quatre revolts arribem al Castanyer de Can Cuch. La baixada és un pel problemàtica per que rellisca molt, peró veure aquest tros de bitxo allà al mig és impresionant. Un contorn de més de dotze metres i una alçada de més de quinze el situen com el castanyer més gran de Catalunya. Nora al·lucinava, i encara més quan ens hem ficat dintre del seu tronc. Era un castell de fades dels arbres, deia la peque. I raons no li falten per dir-ho.

El Castanyer desde el camí

(d'esquerra a dreta) Jordi L. Cristina, Nora i jo, Puri, Maria, Joaquin i Judit
(Foto realitzada per Jorge López) 
A l'interior del Castanyer de Can Cuch



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2293098