Activa't: De l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues a Montserrat

Sempre he dit que no tot és caminar i que, moltes vegades, el perquè del caminar i del senderisme va més enllà de l'esport en sí mateix. De vegades caminem per veure nous paisatges, de vegades ho fem per gaudir de l'art i la história i d'altres ho fem pel plaer de caminar. En aquest cas caminem per una bona causa. Caminem per l'hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues.

Dades de la sortida

Distància:  48km             Temps:    14h30'  (aturades)       Circular:    NO
Alç.màx:   845m              Alç.mín:   19m                          Dificultat: 4/5

Són vora tres quarts de set quan comencem a fer via cap a Montserrat, sortim de la plaça devant la porta principal de l'hospital de Sant Joan de Déu. Mirades creuades buscan algú per encetar el camí, com si fos primordial trobar amb qui fer la caminata, riures i converses vanals tot fent temps per la sortida i esmorteint els nervis del moment. Enfilem carrer amunt per anar a buscar la primera fita de la tarde, Santa Creu d'Olorda, vora Molins de Rei, on farem la primera parada per sopar.

Sortida de l'Hospital de Sant Joan de Déu (HSJD)
Pujant pel carrer de Finestrelles
Abans però passem per la Condomina, una zona arbolada amb illetes de pi negre i preparada pere fer pic-nic en familia, aquesta zona també és coneguda coma a picnic Plaça Mieria. Ara Enfilem per un corriol més estret i fressat que ens durà a una plantació de pins i pocs metres després, i amb una primera pujada molt més dura, arribaren novament a la pista principal anomenda Passeig de la Muntanya.

Àrea de Plaça Mireia - La Condomina
Plantació de Pi negre
Novament a aquesta pista anem caminant xino-xano un parell de kilómetres fins arribar a una bifurcació que ens durà a un Forn de Calç molt ben conservat i a la Torre del Bisbe, una masia mig derruida en un voral del camí. Aquest tram és força més estret que els que portem fent i marca les bases del que serà la propera pujada a la Santa Creu d'Olorda. 

Forn de Calç
Torre del Bisbe
Amunt cap a la Santa Creu d'Olorda
(Ignasi - Marià i Esther)
Ara si que suem la cansalada, una pujada esglaonada, estreta i amb matolls traidors que et van tallant i punxant a mida que anem ascendint cap a la esplanada de la Santa Creu. Vermells com a tomàquets i suats com.... (no em ve res al cap) arribem finalment a l'ermita de la Santa Creu d'Olorda i el seu regal impresionant. Una posta de sol sobre Montserrat i un camí de baixada planer i fresquet cap a Molins.

Panoràmica de la posta de sol i l'església de la Santa Creu d'Olorda
No cal dir res, oi???
L'avituallament de Molins de Rei el varem fer a un parc a l'interior del municipi, allà la gent de l'hospital va treure tot l'arsenal de menjars dolços i begudes calentes per donar forças per continuar. Una parada de vint minuts molt agraida on vam beure caldo i café i varem menjar llengües de gat, fruits secs, pomes i taronjes i molta, molta aigua. Ara el camí planarà constantment vora el Llobregat passant per les poblacions de Martorell, Sant Andreu de la Barca i Pallejà fins arribar a Abrera i Olesa de Montserrat. En aquest tram de gairabe 25 km som atessos pel grup d'avituallament cada 7 o 8 kilómetres. Arràn d'Olesa el cami transcorre per una carretera poc transitada fins al pont de Ca n'Astruc on comencem a pujar decididament fins a la faldilla de Montserrat. 

Avituallament a Molins de Rei.
S'aixeca el dia i nosaltres tirats a terra
Arribats en aquest punt hem d'esperar a que comenci a aixecar-se el dia ja que el camí de pujada fins al monestir no es molt segur fer-ho sense bona llum. Així donc després de seure durant més de mitja hora esperant que el sol surtis per darrera del Montseny comencen a pujar en filera sense parlar gaire i aprofitant tota la capacitat pulmonar per invertir-ho a dosificar els nostres cossos. La pujada és dura, molt dura, pero les imatges i paisatges que podem veure son increibles i val la pena el patiment i el sofriment que portem a sobra. 

Panoràmica de Montserrat
Quina meravella de muntanya
Esglaons, esglaons, camins estrets i empedrats, un via crucis fins arribar al camí de la Santa Cova, La succesió d'imatges i passatges de la Biblia són una delicia i fan molt més amé la pujada final d'esglaons interminables fins arribar al peu del funicular..... La visió del Monestir de Montserrat reconforta l'ànima i el seu restaurant i els seus entrepans de pernil salat fan les delicies del nostre cos.

Cami de la Santa Cova, 10' i al monastir
Track de la ruta


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4376312