Puig de ses Cadiretes i Sant Grau d'Ardenya: El mirador de Tossa de Mar

Amb els seus 518 metres, el Puig de Cadiretes es converteix en una atalaia privilegiada per sobre de la badia de Tossa de Mar. A més aquesta ruta està farcida d'història, menhirs i dolmens ens acompanyaran durant la pujada.

Dades de la sortida.

Distancia:    21km        Temps:     6h (aturades)       Circular: SI
Alç.màx.:    518m        Alç.mín:    arràn de mar       Dificultat: 2/5

Avuí sortirem d'hora. Ara que ja comença a apretar la calor de bon matí i que el dia s'aixeca força d'hora val la pena sortir aviat de casa per evitar les altes temperatures del migdia en els trams més durs de les excursions. En aquest cas volem ser al cim del Puig de Cadiretes abans que el sol estigui al seu punt àlgid. Amb tot i això el fet de poder prendre un café abans de fer via es una meravella. Allà mateix, vora la estació de bus hem pres un cafetó boníssim. Hem anat a buscar la Rambla de Pau Casals que ens durà ràpidament a l'inici del Massis de Ses Cadiretes.

Rambla de Pau Casals, vora la riera de Tossa
Massís de Ses Cadiretes
El camí va fent giravoltes per una pista forestal força ample amb un terra groguenc i traidor que fa relliscar les nostres botes en esmicolar-se sota els peus. No hi han grans desnivells i el camí va pujant suaument pel massís. No té perdua, només hem d'anar reseguint les marques del GR (blanc/vermell) i els pals indicadors direcció a la Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Passem primer pel coll dels sastres i agafem el corriol que puja cap a la ermita. No són ni tres quarts de nou i el sol ja comença a picar pel clatell. Passem els pins del bisbe i arribem a la nostra primera fita, la Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. 

Coll del Sastre, obvi, oi???
Ermita de la Mare de Déu de Gràcia
Detall de l'interior.
Es creu que aquesta ermita ara enrunada abans era coneguda com a l'església de Sant Lions, esmentada l'any 966 i que va ser enderrocada durant la Guerra del Francés. Ara el camí va trampejant pel corriol amb petits pendents i planuries envoltades de pi negre i pi pinyoner, típic del bosc mediterrani. De seguida arribem al Paradólmen d'en Garcia o Sa Porta de Pedra, un conjunt de roques sobre un "hipotétic" dólmen on es pot apreciar unes vistes increibles del Massís de Cadiretes. 

Tossa de Mar al fons
Paradólmen d'en Garcia o Sa Porta de Pedra
D'aquest punt al cim del Puig de ses Cadiretes només hi ha un kilómetre i escac, el tema es que aquest "escac" es el tram més dur del dia. Dur per dir-ho i per diferenciar-ho de la resta de pujades de la sortida. Potser hi han trams de dos-cents metres que et fan perdre l'aler però no gaire més. En arribar a un pal indicador que ens direcciona cap a Sant Feliu prenem el trencall de l'esquerra i ens enfilem per un corriolet més estret que ens durà al cim (OJO¡¡¡ Aquest entra al repte dels cent cims). Un cop dalt del Puig gaudim de les vistes i juguem a trobar tots els betlems amagats entre les pedres que envolten el puig. 

L'Ovellot fent cim
Vértex geodésic i Creu de l'AE de Tossa
Betlem sota les roques
Desfem el camí fins a l'encreuament abans esmentat i continuem pel camí cap a Sant Feliu, en pocs metres a ma esquerra hi trobareu el menhir d'en Llach. Un cop vist aquest megal·lit tirem coll avall fins a un trencall a l'esquerra indicat com a Pedra sobre Pedra. Si no el veieu i arribeu a una carretera asfaltada gireu cua i busqueu la marca que indica el camí. Un cop aquí us introduireu en un corriol estret i a vegades de poca alçada fins arribar al Paradolmen de la Pedra sobre Pedra. Nom poc ingeniós però és com se'l coneix. Val la pena fer-hi una ullada. 

Menhir d'en Llach
Paradólmen de Pedra sobre Pedra
El camí surt a la carretera abans esmentada uns dos-cents metres més avall. La seguirem fent baixada fins a la seguent fita del camí, l'ermita de Sant Grau d'Ardenya. L'edificació està dedicada a Sant Grau d'Aurillac, les reliquies del qual van ser traslladades per la reina María de Montpeller, mare de Jaume I cap a l'any 1200. Si teniu gana o voleu fotre un bon mos, a l'interior del recinte de l'ermita hi ha un petit bar restaurant molt guapo..... va be ser-hi una estona. 

Entrada principal al recinte
Lateral amb contraforts de Sant Grau d'Ardenya
Ara tornem per camins rurals tranquils i fresquets cap a la Mare de Déu de Gracia per tornar a Tossa desfent des d'allà el camí cap a Tossa. Abans, però, passarem per una masia mig enderrocada que es troba en un lloc privilegiat sobre el massis, una creu de fusta enorme amb la llegenda de Sa Creu de Fusta  i una font d'aigua natural anomenada del Ruixó Gros. Val a dir que allà el més gros que trobareu son els matolls, perque d'aigua ben poqueta. En tant que anem caminant veiem la silueta reconeguda de l'ermita abans esmentada. Ara el camí cap a Tossa serà un mer passeig.
 
Masia enderrocada
Evidentment, Sa Creu de Fusta
Un cop pels carrers de Tossa de Mar anem a buscar la seva vil·la antiga, la seva muralla i l'interior de la fortalessa. No calen paraules, millor gaudiu de les imatges. Els seus carrers empedrats, les torres de guaita, la visió sobre el mar i la magia de ciutats vives. 





Track de la ruta
 
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6807628