Delta del Llobregat (II): De Cal Lluquer a la Platja de Ca l'Arana

Novament a l'espai natural del Delta del Llobregat, pero aquest cop recorrerem la part més oriental del parc. Una zona que transcorra amb el riu Llobregat com a company i que finalitza a l'aiguabarreig amb el Mediterrani.

Dades de la sortida.
Distància:  6,2km              Temps:    3h30' (aturades)      Circular:    SI
Alç.màx:   67m                 Alç.mín:   nivell del mar           Dificultat:   1/5

El Llobregat des del mirador de Cal Lluquer

Avuí hem fet el segon itinerari pel delta del Llobregat. Hem sortit de casa vora les nou del matí i hem arribat al pàrquing de la Bunyola tocant les deu del matí. Acostumat a fer sortides en cap de setmana s'ha ma fet més llarg de l'habitual la durada del trajecte. Un cop al pàrquing Nora s'ha espantat una miqueta quan a vist que la panxa d'un avió de Vueling pasava a no més de 15 metres per sobre del nostre cap.

Vueling Airlines de costat
Sortint de l'aparcament ens endinsem en la zona agrícola del Prat de Llobregat, camps de conreu llaurats i amb enormes bales de palla donant forma a aquest indret que també té el seu encant. Un cop arribats al parc ens enfilem al primer mirador, el de Cal Lluquer, i ja podem intuir el que ens depararà la jornada, sol, mosquits i aigua, molta aigua. 

Masies del Prat
Panoràmica agrícola
El camí desde Cal Lluquer fins al Mirador de Ca l'Arana i la desembocadura del riu té una representació dels principipals ambients que configuran el Delta del Llobregat, passem per jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges verges i estanys litorals, on el principal atractiu serà la troballa d'aus migradores i autóctones. Per fer més entretinguda la visita, els responsables del parc han anat creant camins alternatius que ens acosten encara més a la vora del Llobregat i fan que els primers tres kilómetres fins la desembocadura siguin molt amens. 

Nora al Basal de Cal Bitxot
Estany de Cal Tet
Riva nova del Llobregat
Un cop passats la Torre de Cal Malet el camí es torna sorrenc i completament recte fins arribar al Mirador de Ca l'Arana. En tant que anava caminant i veient com Nora corria darrera les papallones em va venir al cap un pensament d'aquest que no arriben enlloc i que només em venen al cap quan tinc poca conexió neuronal. Era curiós veure que la vora esquerra del Llobregat estava ocupada per les noves instal·lacions portuarias de Barcelona i amb un anar i tornar constant de camions i la riba dreta eram només la meva peque i jo i tot l'espai era reserva protegida de la biosfera. Amb aquest pensament absurd hem arribal al Mirador de Ca l'Arana. 

Dalt de Cal Malet
riba esquerra industrial-riba dreta espai natural
Les vistes des del Mirador de Ca l'Arana són espectaculars, a la meva esquerra, l'aiguabarreig del riu Llobregat amb la seva desembocadura al Mar Mediterrani, per devant meu, la Platja verge i protegida de Ca l'Arana, amb les seves dunes d'un color ocre i la seva pineda de pi pinyoner, i a la meva dreta, l'estany i els prats humits de Ca l'Arana, amb la seva colonia d'ocells migradors. El contrast no només era visual sino també olfactiu, d'una banda olor a Mar, per l'altre a pi i d'esquenes al mar podiem sentir la xafogor i l'olor dels canyissars i les jonqueres. 

Desembocadura i platja de Ca l'Arana
Estany de Ca l'Arana
Dalt del mirador de Ca l'Arana
Desfem part del camí i anem a buscar les dos zones de guaita d'ocells que hi ha aquesta banda del parc, l'aguait de Cal Tet i el del Sabogal. Ara l camí es torna més estret i l'alçada dels joncs i les canyes fa que la calor es quedi condensada i la sensació térmica sigui més accentuada. Totes dues zones d'aguait més el mirador de la Filiola de les 4 hores ens permeten veure l'Estany de Cal Tet en tres punts ben distants i fer-nos una idea de les dimensions d'aquest aquífer. Aquesta vegade hem vist molt ànecs i una bubilla pero poca cosa més. No obstant, el fet de veure aquest ocells en llibertat sempre es un plaer innerrable. 

A l'aguait de Cal Tet
Ânecs i patitos, papa¡¡¡
Mirador de la filiola de les cuatre hores
Ara la ruta arriba al seu final, en poc més de vuit-cents metres arribem novament al punt d'informació del parc. Ens aturem a la zona sombrejada de pic-nic i ens possem a dinar amb tota la tranquilitat. Un cop dinats tornem al cotxe i marxem a la platja del Prat, vora el Club de Vela, on ens desfem de la roba de caminador i ens posem el banyador per gaudir d'un merescut descans i d'un bon bany al mar. 

Quin plaer¡¡¡
Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7296893