Sant Joan de les Abadesses i el Gorg de la Malatosca: romànic i natura

Ens endinsem al Ripollès, terra de comptes i abats, per a mi una zona encara "inexplorada" o poc coneguda. Avuí visitaré Sant Joan de les Abadesses, una vila que compta amb un inmens llegat medieval que gira en torn del monestir del que pren nom, creuat pel Ter  i dominat per la Serra Cavallera i el seu cim, Sant Antoni. Aquest municipi també forma part de la ruta ciloturista anomenada Ruta del Ferro i del Carbó, que farem més endevant.

Dades de la sortida:

Distància:   7.7km           Temps:     3h30' (aturades)      Circular:    SI
Alç.màx:    1005m          Alç.mín:    757m                      Dificultat:  2/5

Plaça de les Abadesses
Enfilem cap a Sant Joan de les Abadesses, abans de sortir he estat cercant informació del conjunt medieval de la vila i és realment impresionant, a part del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, promogut per Guifré el Pilós, també trobem, l'església de Sant Pol d'estil romànic, l'anomenat Pont Vell, d'estil gótic, l'oratori i l'ermita de Sant Antoni, etc... Per fer aquest primer tram de la ruta, d'aproximadament cuatre kilómetres anirem seguint les marques blanques i grogues del PR-C60 que ens durà per la "pujada de les monges" fins l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, punt és elevat de la ruta.

Absid del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Fent temps per començar la marxa
Enfilem carrer amunt per anar a buscar la Font de la Moreneta que està situada a un petit replà per sobre del carrer dit de la pujada de les monges, aquí, en un semicercle empedrat i flanquejat per dos desmais trobem la font, i evidentment, primera aturada per beure aigua i remullar-nos el cap. Son dos quarts d'onze i la calor apreta de valent. Creuem una carretera secundaria i comença la pujada pel dret per anar a buscar l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, al puig més alt de la zona.

Font de la Moreneta
Aquest serà la tónica de la nostra pujada cap el cim, creuar la petita carretera i tirant pel dret pel bosc. En tant que pujem ens trobem amb la Font de Lourdes, un petit sortidor d'aigua que baixa directament del puig, i uns metres més enllà ens trobem amb la petita ermita de Lourdes, amb una imatge de la Santa a l'interior d'una construcció de pedra envoltada per bancs i moltes flors. 

Font de Lourdes
Apa¡¡¡ Corriol amunt
Donc amunt, amunt i fora¡¡¡ Els tramsde corriol es van combinant, de vegades son zones de cultiu, d'altres travessem pinars negres, d'altres el terreny és costarut i pedregós i d'altres es fangós i molt fàcil d'anar a parar de cul a terra, de fet, durant la baixada vam caure dos dels integrants de l'expedició. Abans de fer cim trobem el pedró dedicat a Sant Antoni de Pàdua, anomenat Pedró de Sant Antón petit i aquí ens adonem amb grata sorpresa que tot el corriol està envoltat amb taules i bancs de fusta i proveides de barbacoes per fer uns tiberis descomunals...... i gratis¡¡¡

Allà dalt Sant Antoni de Pàdua
I la teca per quan???
Fent saltironets com petites cabres arribem a l'església de Sant Antoni de Pàdua, situat al cim del puig que domina Sant Joan de les Abadesses. El lloc és idílic, una església del romànic impresionant, amb un campanar coronat amb cuatre campanes. i unes vistes a la Serra de Milany sense igual.

Església de Sant Antoni de Pàdua
Vistes a la Serra de Milany (Claudio tafanejant)
Contraforts de l'església
Després de fer un petit esmorçar vora l'església reprenem el pas pel mateix camí que ens ha dut cap aquí. La baixada la fem en un tres i no res, de fet hi han trossets de camí que els hem fet de cul, com el de la série del "último superviviente" Un cop arribats a Sant Joan de les Abadesses, ens adrecem al cotxe per carregar, ara si, amb la motxila gran, on duem el menjar i els estris de bany..... propera parada: Gorg de Malatosca.

Esmorçant sota Sant Antoni
Panoràmica a la Serra Cavallera
Aitor, Claudio, Nora i Claudia a la font de Lourdes
Anem passejant pel poble per anar a buscar el pont vell que ens durà cap a la vía anomenada ruta del ferro i del carbó i que, ens durà cap al Gorg de Malatosca. ës un Diumenge qualsevol, hi ha mercat pels carrers principals del municipi i donat que són ben bé la una del migdia, les terrasetes dels bars estan de gom a gom servint aperitius. Nosaltres, però, anem decidits a creuar el pont vell i arribar ràpidament al gorg per fer un bon bany i un bon àpat. 

Església de Sant Pol (S.XII)
Nora als peus del pont Vell
Ara el camí planeja per la ruta del Ferro i del Carbó, un itinerari de 26 km que uneix els municipis de Ripoll i Ogassa, anem caminant pel carril bici passant per l'antiga estació del Ferro, ara convertit en un parc infantil maquísim, un lloc per dinar amb la familía i un alberg amb una bona capacitat per aquells que estan fent el Cami de Sant Jaume o bé es prenen amb tranquilitat la ruta que els durà a Olot i Girona enllaçant amb la via verde del Carrilet. 

Abeurador del tren
Nora i Oscar fent el trenet
Parc infantil a la Ruta del Ferro i del Carbó
Després de cuatre ziga-zagues i uns dos-cents metres de corriol arribem al Gorg de la Malatosca. És impresionant, una gran cua de cavall cau amb força al gorg fent un soroll atronador. En un principi la idea era fer un bany, però, Quins collons, s'ha de ser molt agosserat (per no dir imbécil) per banyar-se en aquest gorg, l'aigua no està freda, és graçada¡¡¡ Així que, fiquem els peus, ens remullem les mans i poca cosa més. 


video

El lloc, però, és magnific, sota unes alzines tupides i amb els peus ben fresquets, ens dispossem a gaudir d'un merescut àpat. Avuí m'acompanya també Núria, una bona amiga, i no falta a taula un bon bol d'olives farcides i unes patatetes amb un "mejunge" picantot que els hi donen un regust espectacular. Després del menjar i d'haver gaudit d'un merescut descans ens disposem a desfer el camí i tornar cap a Sant Joan de les Abadesses

Amb això si que es pot fer un vermutet com Déu mana
A taula donant gustet a l'estòmac
Per tornar a la vila vella aquest cop agafarem el pont nou perque així podrem veure molt millor el pont Vell del municipi, una infraestructura que data del 1138 pero que va ser reconstruit l'any 1428 després que un terratremol fes caure part de la seva estructura al Ter. Un cop travessat el pont enfilem carrer amunt i tornem a la Plaça de l'Abadessa, on farem un café i uns gelats abans de tornar a casa.

Pont Vell, desmai i riu Ter
Panoràmica del Pont Vell
Val a dir que per tres euros que val l'entrada al recinte del Monestrir de Sant Joan de les Abadesses i el seu museu marxeu d'aquest municipi sense veure-ho. Es un goig pels sentits i es palpable que el Ripollés és terra de Comtes i Abads i cuna de la Catalunya actual. Part de la história la trobem en aquí. 

Claustre del segle XV
Pila bautismal
Capella dels Dolors. Presbiteri cobricelat per una cúpula barroca
Corona del Comte Guifré el Pelós
Track de la ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7495840