Un passeig vora el Ter (II): De Sant Quirze de Besora a Torelló

A cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollés trobem una subcomarca anomenada Bisaura que agrupa els municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà i Santa María de Besora, aquesta subcomarca tal vegada està unida a Torelló i Sant Pere de Torelló, Ges i Sant Vicenç de Torelló, que conformen la Vall del Ges i el municipi d'Oris.

Dades de la sortida:
Distància:    14.6km         Temps:    5h30' (aturades)        Circular:     NO
Alç.màx:     593m             Alç.mín:   288m                      Dificultat:   2/5

El día es presenta tranquil i assoleiat, no hi ha presa per arribar i tampoc per sortir de casa, com que la sortida no és circular deixarem els cotxes a Sant Quirze de Besora i farem el descens del riu Ter fins al municipi de Torelló, on agafarem el rodalies per tornar al punt d'origen. A les deu del matí ja hem arribat al punt d'inici de la sortida.... i que ha de fer un bon senderista abans de començar a caminar??? Estiraments??? noooo. Un bon café amb llet per agafar energia.

El Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora
El camí comença planer i fàcil de seguir, cada poc temps trobem la marca de GR (blanc/vermell), baixem arran de riu i caminem per un passeig ben cuidat amb bancades als costats fins arribar a la fàbrica de Can Guixà. Fins aquí tot és rauxa i alegria. Abans d'arribar a l'antiga fàbrica passem sota el pont de la línea R3 de Rodalies Renfe que uneix L'Hospitalet amb Puigcerdà.

Sortint de Sant Quirze de Besora
L'Ovellot i Nora sota el pont del Rodalies
Fàbrica de Can Guixà
Ara arriba el tram divertit, després de fer poc més de 150 metres per una carretera asfaltada, girem cua i baixem bem be al nivell del Ter, tant a nivell que per continuar hem de passar un dels rierols, anomenat torrent de la Cugulera, que finalitza el seu trajecte aquí per continuar pel GR. Després de la sorpresa inicial i de mullar-nos els peuets quedem bocabadats amb el marge de pedra del Ter. Aquí fem la primera foto de grup. 

Aigues braves del Ter
D'esquerra a dreta
Candi, Núria,Alicia,Jessica,Oscar i Nora
Un cop hem llençat unes pedretes al riu i hem rigut molt pel fet de haver passat el rierol reprenem el camí. Aquest va fent petites pujades i baixades sense cap mena de dificultat. El terra és molt humit i a vegades està anegat o molt enfangat, però aquest no és pas el pitjor dels problemes. Tot el camí està vorejat per magnifiques ortigues de tamany considerable que fan que els somriures inicials passin a ser crits de dolor quan una d'aquestes plantetes ens deixa un record a les cames i braços. Tota la pollancreda fins arribar a un altre pont del rodalies és ple de gom a gom d'aquesta planta urticant. Tornem a un corriol més ample i sense gaire problemes fem el meandre del riu. 

Sense comentaris, oi???
Panoràmica del Ter des de Saderra
Anem vorejant el riu Ter, que ens deixa llocs amb una paisatjistica espectacular amb desmais vora l'aigua, grups d'ànecs i ....... més ortigues dels collons¡¡¡ Però de sobte, les ortigues desapareixen. El camí comença a pujar decidit per una zona rocallosa fins arribar a una carretera veinal dalt de Saderra. Aquí sembla que els problemes amb les ortigues han desaparegut. Aquest camí ens durà vora la C17, però abans de fer-ho ens aturem dalt d'una penya per fer un mos. 

Vora el Ter
Pujant pel Serrat del Balcó
Nora esmorzant com una campiona
Motxilles a l'esquena i sant torne'm-hi. Un cop passats pel lateral de la C17 ens trobem amb la part més espectacular del tram. No m'esperava que el GR passes per aquí, tota una sorpresa veure que per continuar amb la marxa passem sota un pont per on baixa el torrent de la Bataiola. No ha estat necessari desprendre'ns del calçat però amb un xic més d'aigua hauria estat la única solució. Nora ens mirava com dient, tenim els peus a l'aigua i no diuen res de res. Un cop passat el torrent..... SORPRESA¡¡¡ tornen les ortigues.
Candi passant pel torrent de la Bataiola
Ara si. Ens aturem a dinar. Estem dalt d'un turó amb el Ter i les vies del rodalies per sota i amb una panoràmica excepcional de la Mambla. En tant que dinem uns núvols cada cop més negres apareixen pels voltants de Sant Quirze. Ara el camí torna a ser ample, amb alzines i roures, amb onbres i clarianes, ens acostem a la colonia Borgonya. 

Com sempre, dinant¡¡¡
Cap a la Colonia Borgonya
La Colonia Borgonya va ser fundada per l'empresa escocesa Coats al 1895 i és va convertir en la colonia més majestuosa de la Conca del Ter. L'any 1903 es va unificar amb els Fabra, una de les principals empreses catalanes dedicades al cotó. Neix llavors Fabra i Coats la major companyia mundial de fils de cosir. Aquesta colonia era coneguda com la dels "anglesos" per l'urbanisme nord-europeu que li van conferir els seus creadors, habitatges unifamiliars amb jardí pel devant i eixida posterior. 

Antiga fàbrica Fabra i Coats
Carrers de Borgonya
Abandonem la colonia i passem novament sota la via del tren, ara el cami passa vora la carretera BV5626 tot seguint el Canal de Gallifa. El Caminet es força ample, encara que degut a les plujes d'aquest dies està anegat a trams. Passem per sobre del canal fins arribar a una altre fàbrica, la de Vilaseca. El camí esdevé corriol i el fang directament és aigua..... i com no¡¡¡ ORTIGUES.

Pont sobre el canal Gallifa
Fàbrica Vilaseca
Queda poc més d'un kilómetre, de fet, aquesta fàbrica és la porta d'entrada a Torelló. Però ja patirem ja, aquest últim tram. Un corriol estret, humit, amb arrels i pedres que ens fan trontollar i una rampa final amb esglaons per acabar d'arrodonir la ruta. Una font a la ombra vora el riu fa que ens agafem un descans...... 

Jugant amb la font
Cansats i contents. I surto jo, l'Ovellot
Ara si que si, ja som aquí, Torelló es nostre. Ara marxem cap a l'estació de rodalies, agafarem el tren i cap a Sant quirze de Besora, Val a dir que el que nosaltres hem trigat en cobrir caminant, unes cinc hores amb aturades incloses, el tren ho ha fet en poc més de deu minuts...... Com acostuma a passar quan surto amb els meus amics, el final d'una excursió significa rialles i una cervesseta ben freda.... Així sóm els de la banda dels "haigan"..... 

De tornada cap a Sant Quirze de Besora
L'Ovellot i l'Oscar de canyes.