De Blanes a Santa Susanna arran de mar

 Un altre cop al portal de la costa brava amb la diferència que avuí serà l'inici de la meva ruta arran de mar. El pas de La Selva al Maresme també be marcat per la forma de les platges.

Dades de la sortida.

Distància:   9.2km      Durada:   3h45' (aturades)       Circular:    NO
Alç.màx:    74m          Alç.mín:  nivell mar                 Dificultat:  1/5

Blanes desde Sa Palomera

Cap a les nou del matí hem sortit de casa amb el cotxe direcció Santa Susanna, amb la intenció d'agafar aquí el rodalies que ens durà a Blanes, l'inici de la ruta d'avui. A aquesta hora la temperatura es de 18 graus i ja es veu que el dia serà ben asoleiat. Aparquem el cotxe darrera l'Hotel Mercury i creuem pel seu costat per agafar el tren. L'andana està devant mateix de l'hotel.

A l'andana de la estació
Ja arriba eel tren¡¡¡
Un cop a la estació de Blanes (no són més de deu mínuts) agafem el bus i marxem cap a la plaça Catalunya. Allà serà el punt de sortida de la nostra ruta. Pugem a Sa Palomera i gaudim d'unes vistes magnífiques de tota la badía de Blanes i la platja de S'Abanell, amb els Pinars al fons. Aquest serà el nostre objectiu primer.

Nora contemplant el mar
A la part més alta de Sa Palomera
Un cop hem gaudit de les vistes i hem pogut esquivar a una parella de rusos que estavan fent un book per a publicitat dalt del roc baixem les escales i enfilem passeig avall per anar a buscar la Punta del Tordera, a l'altre extrem de Blanes. És d'hora i fa calor així que Nora i jo ens mengem un gelat per anar païnt els graus..... boníssim, però haviem d'anar ràpid perque es desfeia. Jo pensava que ja entrada la tardor no hi hauria gaire extrangers per Blanes, però anava ben errat. Xino xano anem fent via i arribem vora la desembocadura del Riu. 

Menja ràpid que es desfà
Passeig de S'Abanell
Sort que conec prou be aquesta zona perque quan arribavem vora el camping Bellaterra el passeig estava tallat pel risc d'enfonsament del passeig, així que sense més creuem pel mig del camping per anar a buscar el carrer vil.la de Madrid que ens durà vora la Punta de la Tordera. Un cop a la platja ens treiem les botes i ens possem les xancles, per anar més comodos. L'efecte de les onades i de les obres de la planta desalinitzadora han deixat aquesta banda de la platja força malmesa. Ara toca creuar la desembocadura del riu. 

Sempre hi ha lloc per l'art urbà
Ara ja som a la Punta de la Tordera. El riu es ple de vida, puc veure fins a una vintena d'ànecs que claquen entre els joncs i neden amunt i avall sense pors. A un costat puc endevinar la silueta d'un bernat però no tinc prou zoom per fer-li una bona foto. Una llengua d'aigua verda s'escapa de la bassa del riu i penetra al mar. Un pam d'aigua que separa les platges de Blanes i Malgrat. 

Desembocadura del riu Tordera
Panoràmica
Travessant l'aigua arribem a Malgrat
A aquesta banda del riu, el mar també ha deixat la seva emprenta. Bona part de la platja existent davant del camping Les Nacions ha desaparegut així com un bon grapat de parcel.les estan malmeses per l'erosió de l'aigua. Aprofito per fer una parada petita al Camping Blaumar, on havía estiuejat feia anys per saludar en Mario ,l'encarregat del camping i un bon amic. Continuem caminant. El camí de la Pomareda és llarg i pesat, aixi que un cop arribats a la platja de Sa Conca fem un petit descans vora les dunes protegides. 

Els pins torts i el que queda del "Tu a mi no me conoces"
Platja de Sa Conca i arenals
Fins arribar a Malgrat centre poca cosa a dir, la platja és monotona i no hi ha res que destaqui per sobre d'altres coses. Ara deixem de banda el terra sorrenc i comencem a caminar pel passeig marítim. Molta gent gran descansant als banc del passeig, canalla amb bicicleta i dos perroflautes (Nora i jo) que caminen amb aire distés amb el sol al clatell i flipant amb les formacions de núvols que hi ha al cel. Arribem a la estació de Rodalies de Malgrat Centre i aprofitem per dinar. 

La petita perro-flauta
Platja de Malgrat vora Rodalies
Com diu ella: "Papitán Garfio"
Ara ens endinsem al passeig que pertany a la platja de l'astillero. En un principi no entenia el perquè del nom, però de seguida ho vaig entendre, En poc més de dos-cents metres vaig veure una estructura dins l'aigua amb una estel.lada onejant, com un illot. Una mica més endevant hi havía un cartell informatiu que deia: La Pilona". Resulta que aquesta estructura era la base d'una estació de càrrega de mineral de ferro provinent de les Mines de Can Palomares. Aquest material es transportava en vagonetes suspeses en uns rails fins a la platja. 

Descàrrega de materials a la pilona (any 1910)
Vagonetes de la pilona fins a la platja de l'astillero
Continuem passeig avall i ens endinsem a la zona hotelera de Malgrat i Santa Susanna, Tot dirigit per als turistes que són el suport de la economia local. Xiringuitos de platja de tot tipus, mexicans, rusos, paellas a un Euro i un bon grapat de botiguetes amb souvenirs de gust discutible. El que més ens ha agradat a Nora i a mi eran els Chill Outs que hi han vora la platja. 

El Chamaquito Bar
Seu papa¡¡¡ s'està molt bé
En poc més de tres-cents metres arribem novament a l'Hotel Mercury, final de la nostra ruta d'avuí. Abans de marxar però ens remullem els peus a la platja, mengem un geladet i cap a casa a fer la migdiada.
Track de la ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7884599