CIB (II) Del Coll de Parpers a Trinitat Vella

El CIB té com a norma no escrita fer el primer dia una sortida més urbana i el segon una que finalitzi a Barcelona, en aquest cas hem anat del Coll de Parpers, entre la Roca del Vallés fins al complex de la Trinitat

Dades de la sortida
Distància:   31,20km         Temps:     6h50' (30'aturada)     Circular:      NO
Alç.màx:    509m              Alç.mín:   65m                           Dificultat:   3/5

Vallromanes i Can Nadal des del camí
Es un quart de set quan surto de casa i les previsions pel temps es fan realitat, una fina pluja va caient i deixant moll tot al seu pas. Ens espera una caminada dura. La idea és agafar l'autocar de les set que ens durà al Coll de Parpers, entre Santa Agnés de Malanyanes i la Roca del Vallés. El trajecte no és gaire llarg i en poc més de mitja hora estem baixant del vehícle.

Entrant a l'autocar
En baixar encara és fosc i el plugim fa acte de presencia. Tot fa pronosticar que serà una matinal dura de collons. Agafem el camí que ens endinsa cap a Cellecs i la Conreria i anem a buscar la primera parada del día, la Roca de Can Toni, un dólmen on farem el primer avituallament. El camí rural va pujant poc a poc fins que en un revolt agafen una regatera pel dret i de seguida prenem alçada. En aquest punt, en Josep Maria aprofita per fer una clases de micologia avançada. Els primers rovellons i fredolics van cap a la bossa. 

Adeu pluja¡¡¡ Hola Boira
ja som dalt de tot, ara el camí torna a ser una pista forestal ample i ben cuidada, Creuem la carretera BV-5106 d'Orrius i de seguida ens trobem amb la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, punt d'inici de dos excursions molt recomenables pels nens (ruta megalítica de la Roca). Passem per diversos restaurants i masos i en un tres i no res arribem al primer punt de control, la Roca d'en Toni  o Dólmen de Can Boquet. Dos-cents metres amunt, el meu company Josep Maria es va aturar a canviar-se les sabates......mai més va ser vist.......

Sant Bartomeu de Cabanyes
Roca d'en Toni o dólmen de can Boquet
Avituallament i dólmen
Després d'esperar uns vint minuts a que arrivés en Josep Maria, en Josep (l'altre company) i jo vam creure que aquest no s'havia aturat a l'avituallament pensant que nosaltres ja erem lluny d'allà. La pista baixava amb tranquilitat, com sempre ens creuem amb grups de ciclistes i cotxes dels ADF que estan protegint el bosc. Però la baixada no dura gaire..... Ara toca pujar novament amb l'afegit que el sol ha sortit i comença a escalfar més del compte ( la mare que va parir a qui va dir que hi haurien pluges). Tot seguit arribem al Mirador de la Cornisa, un punt de guaita on es pot veure el Vallés oriental, la Conreria, Cellecs i la costa Mediterrania, La costa de Premía, Teia i el Masnou. 

Cap al Mirador de la Cornisa
Fent el capullo al mirador
Un cop passat el mirador ja marxem baixant sense problemes fins al segon punt de control i avituallament situat a Alella Parc. Un cop pres la xocolata i la bossa de fruits secs tornem a aixecar la vista cap al cel, un parell de trons resonen no gaire lluny d'aquí i un núvol negre sembla tenir presa per mullar-nos a tots. Prenem com a punt de referencia una torre de guaita creient, inutil de mi, que era el cim del Galceran..... Per sota del turó, unes terrasses de vinya en fan caure amb laa idea que alló que veiem no és el turó del Galzeran i que encara estem creuant Alella. Anem pujant per la muntanya de l'Amigó i als meus peus veig un conjunt que m'és molt familiar, l'hospital Universitari Trias i Pujol, més conegut com a Can Ruti. 

Al pas per Alella
Can Ruti i el Lirad....
Ara el camí torna a pujar, una pujada molt dura, amb molta mala baba i amb la capacitat de treure del meu interior tota una série d'improperis que no han d'ésser escrites en un blog¡¡¡ La calor em matava i en Josep i a mi ens queia la suor com a cues de cavall....Peró ja teniem a tocar el Turó de Galzeran, només quedaven 100 metres......i la organització decideix que abans d'arribar al cim hem de prendre el camí de la dreta per baixar cap a Santa Coloma..... La veritat és que només per cent metres podriem haver-nos fet pujar. 

Adeu Turó del Galzerán
Últim avituallament
Ara la pista forestal es converteix en sender ample i sorrenc, els genolls ja comencen a bullir i la planta dels peus ja tremolant pensant que en només 3 o 4 kilómetres començarem a trepitjar asfalt. L'arribada a Santa Coloma és apoteósica, una baixada que si estigues a una estació d'esquí com a mínim seria vermella. Passem vora Sant Jeroni de la Murtra i la Serra de Can Mas i de seguida entrem al Singuerlin per l'Avinguda Pallaresa amb la intenció d'anar a buscar el pont que creua el Besos per arribar a la Trinitat. 

L'Avinguda Pallaresa - Singuerlin
Per sobre del Besós
Ara si, aixó s'acaba, En poc més d'un kilómetre arribem al Complex Esportiu de la Trinitat Vella i.... quina sorpresa¡¡¡ En Josep Maria és viu...... 

Aquí la prova de la seva existéncia
Plànol del dia 12/10
Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7997234