25ena Matagalls-Granollers: Llevantada i aniversari

Vet aquí que el dia s'aixeca sense pluges. Es fa difícil creure quan veus els ruxats que van caure Dissabte i les previsions que hi han pel Diumenge. Però a vegades creus que hi han forces més enllà que ens protegeixen i han fet aturar aquest descabell climatológic. Avuí estem d'aniversari, la Matagalls-Granollers fa vint-i-cinc anys que rutlla pel Montseny.

Dades de la ruta:

Distància:   40.6km       Temps:     8h2'  (aturades)      Circular:    NO
Alç.màx:    1400m         Alç.mín:   235m                     Dificultat:  3/5

És un quart de cinc quan sona el despertador, No se sent soroll de pluja a l'exterior, sembla increible després dels ruxats d'ahir Dissabte. Arribo a la estació de Granollers vora tres quarts i els bussos ja estan preparats per rebrens. Unas cent cinquanta persones ja estan fent cua. Aquest any per celebrar el vint-i-cinquè aniversari s'ha modificat la ruta. Però ahir dissabte ens van enviar un correu avisant que aquest nou recorregut també s'havia modificat per les previsions metereológiques adverses.

Aquesta és la previsió per avuí Diumenge 30/11/14
L'autocar arriba a El Brull tocant les sis. Quina sorpresa quan en sortir de l'autocar retrona el cel i deixa caure un bon xàfec. Te collons la cosa¡ Tothom a treure els impermeables de la motxilla. Finalment la previsió del temps es compleix. Comencem pujant per un corriolet força ample que mica en mica es va estrenyent i la poca vegetació que hi havia deixa pas a un terra de pedra dura i esquarterada. En un principi puc anar pujant força dret però arriba un punt on la dignitat deixa pas a la seguretat i començo a pujar fent servir també les mans

Pujant cap al coll de la Pomereta
La pluja fa que aquesta pujada es compliqui, Mil.lers de petits rierols baixan pel llom de la carena i fa que pujar sigui un pel complicat pel tema de les relliscades. Els frontals no aconsegueixen enlluernar gaire perque també ens acompanyen bancs de boira dispersos. Finalment arribem al coll de la Pomereta, a uns 1250 metres d'alçada. Un cop arribats vaig equivocar-me de corriol tot seguint un grup de runners, sort que en poc més de dos-cents metres vaig adonar-me que no hi havia cap banderola de l'AEG i vaig girar cua.

Una torrentera ben carregada
Ara anem caminant per la Carena dels roures. Els temps no millora encara que la pluja ha baixat d'intensitat. També ens acompanyen bancs de boira i, de tant en tant, rebufades de vent huracanat t'empenyen de costat vers la cinglera. Tot plegat, però, és extraordinariament maco. Mirant endarrera es pot veure una filera de llumetes que van fent ziga-zagues entre els corriols pujant pel coll. Continuem la marxa, ara la pujada és molt més suau i en un tres i no res arribem a la creu de Collformic, Punt previ al primer avituallament. 

Creu de Collformic
Arrel de l'avituallament ja anirem pel camí de sempre, Agafem la pista forestal que passa per sobre del restaurant de Collformic i anem al Pla de la Calma. Però aquesta vegada el Pla de la Calma hi afegeix una nova mentida, ni es pla ni està en calma. Només vaig fer una foto a una cua d'aigua que anava directe a la riera de Collformic.... Semblava que la explicació que donava en Forrest Gump sobre els tipus de pluja que s'havía trobat a Vietnan es repetia fil perranda al Pla de la calma. Hi havia pluja intensa, moderada, plugím, de costat, del terra cap amunt i una que picava ben fort a la cara. De fet el tram del Sot del Café l'aire bufava tan fort que vaig arrencar a corre perque no aguantava el mal a que em produien les gotes a la cara. Finalment, el Bellit.... i aixó volia dir, Teca per l'estòmac i canvi de mitjons. 

Arribant al Bellit
La gent arribava ben molla
Sortim del mas i enfilem corriol amunt per mig de camins enfangats i rierols que sempre havian estat secs i que ara baixaven amb un bon pam d'aigua. No feia gens de fred i l'aire dintre dels bosc de roures havia minvat força. El serrat del Bellit és un lloc ben tranquil per caminar. Roques i roures es disputen el terreny per veure qui ocupa més espai. El camí en aquest tram és molt agrait. Anem a buscar Roca Centella, amb una alçada de mil metres és el punt més alt fins l'arribada a Granollers i pas previ a la baixada cap a Canoves i Samalús. 

Pel Sot de la Figuerassa
Tarteres i al fons el Figaró i Tagamanent.
Del Sot de la Figuerassa i fins arribar al corriol de la Serra d'Ombradors el camí va fent baixada suau i molt agraida, combinant rouredes i alzinars amb boscos de pi negre. El problema arriba quan agafem la pista forestal que ens durà cap a Canoves. Odio aquest tros, es fa pesat, etern i és un suplici pels genolls. Sort que aquest tram l'hem fet sense pluja. Aquesta s'esperava a que arribessim a la zona d'avituallament per posar-s'hi novament.

Fongs i molsa
Sortint de Canoves agafem el cami de la Serra que ens durà a Marata i Corró. Ara la pista forestal travessa camps de conrreu i diverses hípiques. Anem saltant de Mas en Mas seguint el perfil de la riera de la Vallsecana i la riera de Carbonell, deixant enrera els masos de Can Julià, Can Serra, Can Mamet, Can Llebrot....El tram de la Riera de Carbonell és ben be, com caminar sobre una pista de gel, el fang i les basses d'aigua fan que el ritme de la marxa vagi a relentí, per la por de caure de lloros a terra. Finalment arribem al parc de Milpins, penúltim avituallament... 

Avituallament de Milpins (4km pel final)
Font
Tornem a trepitjar corriol enfangat que ens durà a la part més antiga de Corrò i les Franqueses, Ara torna a caure de valent, sembla que el temps vulgui fer encara més épica l'arribada a Granollers. Passem per devant de Mas Cardoner amb la seva entrada de plataners... 

Restaurant
Passatge amb plataners
Ara sí, ja trepitjem l'asfalt de Corrò i els carrers de Granollers, fem l'ultima parada a l'Esports Illa i de cap a la seu de la AEG.... cinc-cents metres i finalitzem aquest recorregut. I, val a dir, que per a mi, aquest serà l'ultim cop que realitzi aquesta travessa, l'he fet durant cinc anys i ja es l'hora de deixar-lo correr... 

Entrant a Granollers
Bye bye, s'ha acabat