De la Creu de Montigalà a Sant Jeroni de la Murtra (Serralada de la Marina)

"Oh Jesús meu estimat, que en una creu afrontosa vessant vostra sang preciosa morireu per mi clavat, siau per sempre alabat"


La vall de Betlem o de Poià es troba a l'estrem sud de la Serralada de la Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Bressol de les primeres civilitzacions i amagatall durant la guerra Civil. una zona de contrastos que no ens deixarà indiferent.

Dades de la sortida:
Distància:     5.1km     Temps:      1h52' (aturades)       Circular:     SI
Alç.màx:      207m      Alç.mín:   123m                        Dificultat:   1/5

Som Diumenge i els carrers romanen molt tranquils, la C17 direcció Barcelona va ben buida i en un tres i no res arribem a l'inici de la nostra sortideta d'avuí, probablement l'última de l'any. Aparquem el cotxe al carrer d'Artemís, vora la Riera del Canyet a la zona de Montigalà. Sembla mentida que la circular que fem avuí transcorri a la vora de la B20, tan a prop de Barcelona i Badalona. Des de la zona d'aparcament ja veiem el nostre primer destí, la Creu de Montigalà.

La creu de Montigalà des del carrer d'Artemisa
La temperatura és força agradable, 7 graus a dos quarts de deu, creuem una planuria mig asfaltada i de seguida, en poc més de cent metres, tombem a la dreta per un corriol força ample que puja suaument cap a la Creu. A mitja pujada ens trobem amb una colla de gent gran, vestits com una confraria netejant el que sembla un antic assentament i montant dintre d'un cau un Betlem. 

Confrares netejant l'assentament
Queda clar, no? Cueva del Belén.
D'aquí al cim no queda res, Nora va caminant i saltant entre les roques i cingleres que hi ha de pujada a la creu. Un cop a dalt l'aire és molt molest i molt fred. Sort que tots dos portem més capes que una ceba i no som gaire fredolics, no obstant no ens estem gaire estona allà dalt. El temps just per fer-nos un selfie i una panoràmica desde les alçades... 

Arribant a la Creu de Montigalà
Selfie al cim
Panoràmica desde la Creu de Montigalà
Girem cua i baixem per la part de darrera de la Creu de Montigalà. Des del pla ja podem veure el camí que seguirem fins arribar a Sant Jeroni de la Murtra. Anirem seguint part d'un PR-C i corriols més estrets. És un bon indret per aprendre a ser intuitiu a l'hora d'escollir camins i a Nora aixó de fer de guia li encanta, per tant, avuí mana ella. El vent amaina i el sol a estones pica a la esquena. El camí està força concorregut per ciclistes i grupets de runners. També vam veure petjades de cavalls i vam trobar-los gairabé arribant a Sant Jeroni de la Murtra

Sota la Creu veiem Sant Jeroni de la Murtra i Ca l'Alemny
Petits corriols
Ara ja hem arribat a l'antic camí de Sant Jeroni, hem de fer cura perque els ciclistes van molt ràpids en aquest tram. Els petits corriols que hem agafat fins ara es converteixen en una pista forestal ben ampla. En un momentet arribem a la entrada del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La entrada al recinte és poc resenyable i no semble res impresionant, peró tot canvia quan accedeixes l'interior. El claustre és fantàstic, sembla com si el temps estigués aturat al voltant del cenobi. Es respira pau i tranquilitat. 

Façana lateral del monestir i Nora amb en Roc
Sant Joan de la Murtra
Tot estava tancat a pany i clau. Pensava que no ho veuria per dintre, però un religiós que estava per allà treballant un hort proper al recinte m'ha obert les portes del claustre i ens ha deixat veure i admirar un claustre gótic meravellós. Amb el seu pati ben guarnit d'arbres i plantes, el pou i unes capelles a l'aire lliure que no amagaven res. 

Interior del Monestir
Soritnt del recinte i després d'agraïr-li al religiós la deferència per les atencions rebudes anem a buscar l'última fita del dia, l'antic mas de Ca l'Alemany. Abans però fem una parada a la font del lleó i la creu del terme, que indicava als antics vil.latans que es trobaven en terres monacals. El camí baixa suau per nosaltres i dur pels que van amb bicicleta. Ara l'escalforeta del sol ja fa que ens obrim una miqueta les jaquetes. En un plis arribem a Ca l'Alemany, be, de fet, arribem al que queda del Mas. El Safareig i el passeig de les voltes. 

Safareig i pati de les voltes
La Creu de Terme i Badalona al fons
Ca l'Alemany
Sortim del Mas per la porta principal i baixem tranquils cap a tocar de la B20 on el camí ens durà per sota de la Creu de Montigalà i finalment al cotxe. Sembla mentida que a dos passes de Badalona encara poguem trobar aquests llocs tranquils i serens. 

Cap a casa¡
Track de la ruta
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8477256