D'Horta a Sant Cugat pel camí de Sant Medir i el Pi d'en Xandri

Novament Collserola la talaia natural enmig de l'area metropolitana de Barcelona, un magnífic massís proper, valiós i desconegut. La idea és unir el barri barceloní d'Horta amb la vil·la de Sant Cugat o, el que és el mateix, unir el Barcelonés amb el Vallès Occidental. Per fer-ho agafarem camins i corriols que ens duran a Sant Medir i el Pi d'en Xandri finalitzant la sortida al monestir de Sant Cugat.

Dades de la sortida.

Distància:   11,50km    Temps:     3h10' (aturades)     Circular:     No
Alç.màx:    450m         Alç.mín:   133m                    Dificultat:   1/5

Dissabte el matí, el punt d'inici de la sortida d'avuí es troba a poc més de vint-i-cinc minuts de casa i, per tant, no cal que m'aixequi d'hora. A més avuí no m'acompanya la meva peque, així que em prendre la sortida d'una altre manera. Tant és així que abans de marxar he fet el café i llegit per sobre la premsa del día... En un tres i no res arribo al velódrom d'Horta, als peus del parc del laberint, deixo el cotxe a un dels pàrquings de sorra que hi ha al seus voltants i enceto carrer amunt.

Velódrom d'Horta
En un principi el camí puja per un terreny asfaltat pel carrer dels Germans Desvalls, uns metres després de passar un centre educatiu ja comencem a trepitjar terra, el camí no té perdua, sino trobem un senyal del Camí de Sant Jaume, en trobaras els del GR6 o be els senyals de la Marató de Collcerola. El camí ara, molt estret i envoltat d'arbustos i grans bardisses, puja fort i agafem alçada amb molta celeritat. Val la pena abans d'arribar al forti fer una ullada enrera per veure com s'aixeca el dia per sobre de Barcelona. 

Aixecat Barcelona, Bon dia¡
Una clariana de llum sobre el mar
El corriol comença a obrir-se amb la mateixa velocitat que jo vaig baixant la cremallera de la jaqueta per aliviar la calor. Ara tot és més clar, les arbredes es distancien i el terreny és més rocallós. En només dos kilómetres hem passat dels 133m als 450 metres d'alçada. Ara la visió sobre Barcelona ens permet veure desde Montgat i el Masnou fins passat el Morrot i el Prat de Llobregat, és a dir, tot el litoral de la ciutat comtal. Ara vaig caminant per una pista forestal ample. En aquest punt entendreu que és difícil perdre's.... 

Potser un pel massa indicat, no?
De cop i volta fem un gir de 180 graus i ....Tachan¡ deixem de banda el costat litoral de Collserola i passem a la cara nord-oriental del parc. I es nota només aixecant el cap una miqueta. Ara trobem més sureres i nogueres i el terra és més humit, amb els marges plens de molsa i petites falgueres. Un antic mur és avuí base per la molsa.

una cadira arbre o un arbre cadira?
pedra i molsa
Anem de baixada i anem veient les marques que ens dirigueixen cap a Sant Medir, però en comptes d'agafar cap al cami marcat a l'ermita agafem a banda contraria i anem a buscar el Cami de la Carena. Aquest camí és molt més estret que el primer corriol del dia i és en aquest tram on realment puc veure el desastre que ha causat les fortes ventades d'aquests últims dies, escapçant les branques o be arrencant-les de socarrel.

Arbres escapçats
Camí amb fort pendent i rocallós
Però de seguida començo a sentir gent xerrant i sorolls de les bicicletes que baixen a gran velocitat pel camí de Sant Medir. Ara ja hem trobo novament a la pista forestal, Si agafem cap a l'esquerra anirem a Sant Medir i si anem cap a la dreta cap a Sant Cugat. Així que, anem a visitar la ermita. En aquest tram he d'anar amb compte perque els ciclistes aprofitan el desnivell per fer baixades vertiginoses. Una gran clariana dona pas a la zona de la ermita de Sant Medir. 

Sant Medir: Font i plaça del Miracle
Aprofito que aquí ens trobem a mig camí de la ruta d'avuí i que a partir d'ara el camí es de baixada amb petites pujades, sobretot abans d'arribar a Can Borrell. En aquest tram sembla que la riera de Sant Medir va jugant amb mi, va creuant-se pel camí cada cop amb més cabal i m'obliga a buscar-me la vida per no fotre els peus dins del rierol. L'arribada a Can Borrell es fa abans amb el nas que no pas amb els peus. Quina oloreta a butifarra i cansalada inunda l'aire, quin gustet¡ 

Masia Restaurant de Can Borrell
Camps agrícoles vora Can Borrell
Un cop deixem enrera Can Borrell i la oloreta a teca de la bonael camí discurreix entre pinedes i marges florits de molsa. La feina és duplica, ara haig de controlar les bicis que em venen de cara amb les que em venen per darrera, un perill. A la llunyania ja s'intueix Sant Cugat, el pi de Can Xandri no ha de quedar molt lluny. Redéu¡ En una esplanada enorme trobo l'arble centenari ben apuntalat per bigues de fusta per que no caigui. És im-pre-sio-nant¡ 

Pi de Can Xandri
Ara si que la sortida està ben be finiquitada, en poc més de cinc-cents metres ja veiem les primeres cases i blocs d'edificis de Sant Cugat. Aixecant la vista destaca la torre del Monestir. És fàcil seguir el camí fins al conjunt monàstic, només hem de seguir les marques grogues del camí de Sant Jaume. El monestir també és impresionant, tant per fora, com pel seu interior. Val la pena pagar els 3'50€ (jo 1'50€ per ser familia nombrosa) per veure el calustre. 

Plaça del Monestir
Façana Principal
Interior i claustre