El Pla de Llerona (Can Rosanes), quan la memòria falla

El Pla de Llerona és troba situat a la riba del riu Congost, entre els municipis de Granollers i la Garriga. Que fa que el Pla sigui tan atractiu?

Segurament el sr. ministre Wert no vindría mai per aqui a fer un tomb. Anirem seguint una ruta anomenada Espai de la memòria històrica de l'Alt Congost, o el que és el mateix, un reducte republicà molt important durant els anys de la Guerra Civil Espanyola. Aquí trobareu refugis antiaeris, garitas de soldats i l'aerodom civil més important de la Guerra Civil, Can Rosanes.

El Pla de Llerona

Dades de la sortida.


Distància:     5,60km      Temps:     2h10' (aturades)     Circular:     Si
Alç.màx:      268m         Alç.mín:   240m                      Dificultat:   1/5

En un principi aquesta no era la ruta planificada per avuí. En teoria havia d'anar a Tavènoles (Osona), però quan hem agafat Nora i jo el cotxe per anar cap allà hem decidit girar cua, ja que la boira era molt densa i era feina difícil ni tan sols trobar el camí. Així que mitja volta i cap a casa.

Un pel complicat resseguir el camí
Be, cap a casa no, hem anat al municipi veí de Les Franqueses, al veinat de Llerona. Hem deixat el cotxe a la llera del Riu Congost, al camí de Can Pep. D'aquí es poden encetar diferents sortides. Primer hem agafat un sender asfaltat que ens encaminava cap a La Garriga resseguint la llera del Congost. aquí trobem un aguait per observar la fauna que està instalada a la zona recuperada del riu. Val a dir que els municipis que limitan amb el Congost estan fent un esforç important per recuperar el riu i la seva vida salvatge i la veritat es que ho estan fent força bé. Ara només falta ensenyar a la gent a comportar-se quan surten a la natura. 
Aguait a la llera del riu Congost
Espai Natural protegit Riberes del Congost
El camí és molt planer i durant aquest primers cinc-cents metres ens creuem amb molts ciclistes, runners i gent que, com nosaltres, aprofitem el Diumenge per anar a estirar un xicotet les cames. De seguida ens trobem amb un pal indicador que ens dona la posibilitat d'anar cap al centre de la Garriga o be agafar el desviament cap al Castell de Can Rosanes. Un cop passat un vell polígon industrial el terra asfaltat esdevé pedra, herbes i fang. A contrallum ens trobem amb el Castell de Can Rosanes, avui convertit en restaurant. 
Cap a Can Rosanes


Can Rosanes era un Mas situat vora la Garriga on als anys 30 un empresari argentí afincat a Barcelona i apasionat de la aviació es va fer construir l'aeródrom. L'any 1937 però, per necesitats del bandol republicà va ser reconvertit en aeródrom militar i es va ampliar l'espai de Can Rosanes dotant-lo de uns barracons per militars i diversos refugis antiaeris. Avuí dia s'ha convertit en un restaurant molt agradable, amb un bon menú diari de 15€ i uns patis interiors amb un estil Chill-out molt agradables. 

Castell de Can Rosanes
La reina del Castell
Ara passem per devant d'un planol informatiu que ens explica quins eren els límits del camp d'aviació i com s'enlairaven els avions republicans que van anar a defensar la costa de les terres de l'Ebre així com la ciutat de Barcelona. Un mica més enllà creuem el club de golf. Per ser un dia lleig i amb força fred les instal·lacions estaven ben plenes. Gent de totes les edats amb els pals a sobre i gaudint d'un esport a l'aire lliure. 

Jugant a veure aterrar avions
El cami és molt agradable i sembla que la temperatura ha pujat una miqueta. Hem d'anar amb compte però, per que es un camí molt transitat, ciclistes, senderistes, cotxes i tractors. Passem per devant d'una plantació de calçots i més enllà per una hípica. En un tres i no res ens trobem amb el primer refugi antiaeri. Es impresionant i l'accés fa una miqueta de por, jo no sé si entraría.... 

Amb uns calçots a les mans
Refugi antiaeri
Uns cinc-cents metres més enllà, direcció al riu novament, trobem un segon refugi, d'aquest només veiem la entrada, perque la resta del refugi està soterrat, i a més a més, tampoc podem accedir-hi, ja que es troba al bell mig d'una plantació i suposo que el pagés no li faria cap gràcia veure'ns trepitjar els seus terrenys per acostar-nos al refugi. Així que, fem una foto desde lluny i tirem carretera avall.

Qui es perdi li foto una llet
Passem ara pel veinat de Can Baldich, uns quants massos reformats, l'olor a llenya i a terra humida, tot fa pensar que el temps es va aturar a principis de segle i encara es troben pel voltant dels anys trenta. Aprofitem que hi ha una granja de vaques per anar a conèixer con viuem la gent de camp i aprofitem per donar una miqueta de palla als animals. 

Tranquilitat, sol i descans
Un cop enllestit el tema vaques, ens mengem unes galetes i uns palets de pa i anem a buscar el cotxe, Travessem novament part del petit nucli habitat i tirem pel cami de Riambau avall per anar a buscar la riba del Congost. En poc més de cinc minuts estem al cotxe i cap a casa.

Primer el burro
i després les vaques