Montserrat: Els misteris, la Santa Creu i la Santa Cova

Tornem a Montserrat, aquesta muntanya que t'omple d'espiritualitat. És posar els peus a la Plaça de la Creu i t'embolcalla un aire místic que et deixa sense alè i bocabadat. Aquest cop farem una sortida molt senzilla, de la Santa Creu a la Santa Cova i tornada pels misteris. Un plaer escultòric i un ràpid repàs a la vida de Jesús.

Dades de la sortida:

Distància:    5.8km       Temps:     3h30' (aturades)      Circular:      SI
Alç.màx:     902m         Alç.mín:   593m                     Dificultat:   2/5

De camí a la Santa Creu o Creu de Sant Miquel
Dissabte al matí, bon temps i millor temperatura¡ Ideal per quedar-nos a casa, oi? Donc no, entrepans, motxilla, botes i a conèixer un racó més de Catalunya. Avuí cap a la muntanya màgica de Montserrat. Hem quedat a les deu del matí a la estació del aéri de Montserrat a Monistrol. En aquesta ocasió m'acompanyen els meus pares i els meus tiets, a banda de Nora, evidentment. I com un clau tots hi som a l'hora acordada. Així que, agafem el cremallera i cap amunt.

La iaia Myriam, Nora i l'Ovellot al Cremallera (Monistrol)
En poc més de vint minuts ens trobem ja a la plaça del Bisbe Oliba per encetar la ruta. La veritat es que no fa gens de fred i de seguida que iniciem la marxa comencem a treure'ns les primeres peces de roba. La nostra primera fita és la Santa Creu o Creu de Sant Miquel a uns 830 metres d'alçada. Aquest primer tram de poc més d'un kilómetre i escacs es fa per un terra adoquinat molt ben parit i amb moltes imatges de la Mare de Déu i plaques commemoratives d'algún esdeveniment important. L'ombra de les alzines fa que, a vegades, vingui de gust cordar-se la jaqueta.

Dalt del Roc està la Santa Creu o Creu de Sant Miquel
La tía Piedad, Nora i la iaia Myriam de pujada
Trobem un pal indicador que ens assenyala el camí de baixada a la Santa Creu o bé continuar cap a la ermita de Sant Miquel. Nosaltres tirem cap avall. El camí continua sent prefabricat però s'ha d'anar amb comte amb els marges, fins que no s'arriba a la base de la creu no hi ha cap barana i val més que la canalla baixi de la mà. Un cop a la plaça de la creu la vista és increible. 

video

Arribant a la Santa Creu o Creu de Sant Miquel
Tota la familía al mirador
Desfém el camí i tornem al pal indicador, ara anirem a la ermita de Sant Miquel, a poc més de cinc minuts caminant. Pel meu gust és una estructura massa moderna si ho comparo amb la resta de ermites que m'he anat trobant a d'altres sortides montserratines, però la veritat és que, malgrat això, té el seu encant i unes vistes a Collbató increibles. A partir d'aquí el camí deixa de ser de pedra i comença el tram de terra i pedra tan típic de Montserrat. 

Ermita de Sant Miquel
Un día HD per fer fotos. Sota els peus Collbató
Un esforç més i ja ens trobem al punt més alt d'aquesta sortida, 902metres. Si girem cua veiem les agulles de Montserrat molt be i les podem identificar sense problemes. Un pal indicador ens marca dos camins. Nosaltres agafarem un que ens durà cap a les Coves de Salnitre i Collbató, una baixada de uns tres kilometres que ens fara vorejar les crestes i canals d'aquesta banda de Montserrat fins a dur-nos a la cruïlla amb el corriol que puja de Collbató i que ens portarà fins a la Santa Cova. Passarem per la coneguda com a Serra Llarga i farem ziga-zagues pel Cap de les Canals

Sant Salvador de les Espases
Això és vida, si senyor
Els "adults" gaudint abans de la pujadeta
L'últim tram d'aquest camí es més ombrivol i cobert que no pas l'anterior. Aixó fa que el terra sigui molt més humit i que els códols es desprenguin del terra quan els trepitjem, hem de fer cura de no caure i esgarrapar-nos amb les bardisses que resegeueixen el camí. En un tres i no res (45' jajajaja) arribem als peus de la Santa Cova...... monumental. 

Arribant a la Santa Cova
Nora a la entrada de la ermita de la Santa Cova
Vitrall a l'interior de la ermita.
Aprofitem a la ermita de la Santa Cova per fer un glop d'aigua ben freda d'una font i Nora aprofita també per agafar un tros de pa del tio Ricardo, que al final segur que s'ha de menjar la truita de patates i la carn arrebossada sense res perque Nora porta tot el camí agafant bocins de pa. Ara encetem el camí dels Misteris, un tram adoquinat i ornamentat amb escultures que fan referencia a la gloria, dolor i goig de Jesús. Cada imatge o escultura és d'un autor i época diferent, pero totes tenen un punt en comú, o bé la manifestacio de la Gloria de Déu, el Dolor de Jesús a la Creu i el seu calvarí i el Goig de la seva paraula.  Ara suarem la cansalada i la muntanya ens tornarà l'estona de baixada agradable que em fet. 

Misteris
Misteris
A mitja pujada el camí dels Misteris s'ha convertit en el camí del purgatori per la meva mare i la entrada a l'infern per part de la meva tieta. L'últim revolt abans d'enllaçar amb la dressera de 3/4 que baixa cap a Monistrol es fa molt dur. Però sembla que veure la estació de l'aeri i les escales que duen a la plaça del monestir les fan revifar. Un últim esforç i ja hem completat la ruta circular. 

Quin calvari de pujada
Ja son tots a dalt
Iaio Pepe, Nora, Iaia Myriam, Tio Ricardo, Tia Piedad i Avril
Ja reposats i amb l'alè restablert anem tranquilament fins a la zona de picnic del monestir, situat al Mirador dels Apostols, a la nostra dreta veiem els absides del monestir i a la nostra esquerra la serra del Cul de Portadora, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i el riu Llobregat. Un cop dinats anirem a veure el monestir per dintre, posarem una espelma a la Moreneta i li rendirem pleitesia acaonant la bola que duu a les mans. 

L'Ovellot amb la Moreneta
Indrets del Monestir