Tavérnoles: Entrada a les Guilleries-Savassona. Sant Feliuet i Grans Pedres

Boscos centreeuropeus i mediterranis, roca nua, penya-segats, miradors de excepció dels Pirineus i el Cabrerés i molta història, tanta que ens hem de remuntar als inicis de la humanitat per trobar-ne restes. Tumbes antropomorfes, poblats ibèrics, ermites pre-romàniques. Benvinguts a Savassona

Dades de la sortida:

Distància:   5,70 km      Temps:     2h50' (aturades)   Circular:    SI
Alç.màx:    709m          Alç.mín:   549m                  Dificultat:  2/5

Queda clar on som, oi?
Avuí és un dia meravellós per anar a fer un tomb per la muntanya, la temperatura a les nou del matí va rascant els setze graus i aixó és d'agraïr. Ens dirigim a Tavérnoles, municipi osonenc als peus del Cabrerés i punt d'entrada a l'espai natural de les Guilleries - Savassona. És un quart d'onze quant comencem a caminar des de la entrada del restaurant Can Janot. Hi ha un petit parquing uns metres més amunt, al carrer de l'esglèsia. Creuem la carretera BV-5213 i enfilem carrer avall per anar a buscar el corriol que ens durà cap a Sant Feliuet.


Marques a seguir cap a Sant Feliuet
El camí és ample i està ple de flors d'un blau molt intens, els marges en són plens, passem pel devant d'un Mas que és dedica a la cria de ramat oví i dos gossos dels collons ens borden i intenten mossegar-me els peus fins que un cop de bastó els ha fet tirar enrera. Em sembla perfecta tenir animals, però si el camí o sender, passa pel devant del mas, que mínim que tenir-los lligats. El terra és humit, els xais i els vedells foten una pudor impresionant i Nora s'ha acollonit per culpa dels gossos. De seguida enfilem corriol amunt pel mig d'un bosc de roures.

Marges floits
Nora i l'Ovellot
Paissatge a mig camí
Nora, que per estalviar-li el neguit dels gossos anava a la cadireta, en tant que ha vist que el corriol s'estretava i que pujava de valent entre rocs i pedres i solcs de torrent a decidit baixar, agafar el bastó de treking i ha començat a tirar amb tanta empenta que m'ha deixat bocabadat. Un desnivell de 150 metres en poc més d'un kilómetre i la nena com si res. Impresionat i orgullós de la meva petita grimpadora. Un cop resolt el tram més dur, una pista ample i assoleiada ens durà cap la zona de les roques gegants.... i Sant Feliuet dalt de tot. 

Corriol amunt
Sant Feliuet
Cap als rocs gegants
Val a dir que qui no vulgui fer tot aquest tram i estalviar-se la pujada pot accedir fins aquesta planuria amb el cotxe, continuant per la carretera abans esmentada trobarà una zona d'aparcament reduït vora el castell de Savassona. Aquest tram és espectacular. El Dau és el primer gran roc que ens trobem, inmens, i als seus peus, grupets d'escaladors fent vies per les seves parets, Nora ho va intentar.... 

Nora i el Dau
Amunt Nora.
Continuem pel corriol per anar a trobar la pedre de les bruixes i la pedre de l'Home. En aquest tram ens acompanya el Beagle dels dos nois grimpaires d'abans, el gos és diu Bitxo i ens fa de pigall. És fa difícil pensar que van grabar alló a la roca amb eines tan rudimentaries. Sorprén més encara que cap burro ho hagi fet malbé. 

Reposant de la grimpada
Pedre de les Bruixes
Pedre de 'Home
Desfem part del camí i passem per darrera el Dau, ara anem a buscar un altre tità, és l'anomenada Pedre dels Sacrificis, L'origen dels solcs que té la pedra tenen dos vessants, la més popular diu que dalt del roc és feien sacrificis rituals d'homes i animals i que pels solcs es deixava corre la sang que era recollida a la seva base, l'origen més probable es que aquest solcs estaven produits per les teulades de les cabanes que estaven edificades aquí, en tot cas es espectacular. 

Pedra dels Sacrificis
El camí ara és força més estret i puja decidit fins a la base de la ermita de Sant Feliuet. Aneu amb compte amb les escales, relliscan una miqueta i fa que la pujada sigui una miqueta traidora. Un cop passat aquesta cinquantena de  metres el que veiem es magnífic. La ermita pre-romànica de Sant Feliuet i una visió de 360 graus increible. 

Cap a Sant Feliuet
Ermita de Sant Feliuet
La ermita datada entre els segles X i XI és extraordinaria, be que va ésser reformada no fa gaire, però el que realment deixa bocabadat són les vistes privilegiades dels voltants. Podem veure el Far (1), el Pla de Santa Margarida (2), el Puig del Far (3), Savassona (4), Puig de l'Aguilar (5), Els Munts (6), Puig de Masgrau (7), Matagalls (8), Sant Segimón (9), El Pla de la Calma (10) i el Serrat del Castell de Savassona (11) i la Plana de Vic (12).

Panoràmica total
Del Far al Puig de Masgrau
Del Matagalls a la Plana de Vic
 Pero el promontori on està situada la ermita té més sorpreses, a banda de la panoràmica excepcional, si mirem a terra també trobarem unes foses antropomórfiques, és a dir, tumbes excavades a la roca i que ara s'han convertit en petites basses d'aigua. Tot un món dintre d'aquestes piscines naturals. 

Bassa i el Ter de Fons
Més tombes antropomórfiques
Després d'estar prenent el sol i xerrant amb un matrimoni una estoneta fem la última foto dalt del Puig i desfilem corriol avall desfent les nostres passes. Ara creuarem novament la plana dels rocs gegants i creuem novament la BV-5213 per anar a buscar el Castell de Savassona i l'esglesia de Sant Pere de Savassona. 

Savassona als nostres peus
Un cop passat la esglèsia de Savassona i el castell arriba un tram força divertit, divertit i perdedor, perque el camí és molt intuitiu i has d'estar ben a l'aguait per no perdret. Matolls i sureres ocupen els marges i fa dificil la travessa. Amb tot i aixó, la visió que tenim dels Pirineus nevats ho perdona tot.

Sant Pere de Savassona
Collint flors
Ja queda menys d'un kilómetre per arribar novament a Tavérnoles. Abans peró s'ens brinda la oportunitat de fer una bona foto a un mirador natural de cara als Pirineus. Un cop baixem per una petita riera arribem al punt d'inici. Fem un aperitiu al bar del poble i cap a casa. 
Adeu Tavérnoles