Al cim de Sant Jeroni pel Pla dels Ocells

Sant Jeroni, amb els seus 1236 metres és el sostre comarcal del Bages  i de l'Anoia. També és el punt més alt de la Muntanya de Montserrat. Aquest cim és la confluència dels municipis del Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i de Collbató (Baix Llobregat). Aquest cim també està inclós al repte dels 100 cims

"Per veure bé Catalunya
Jaume primer d'Aragó
pujà al cim de Sant Jeroni
a l'hora en que surt lo sol"

Dades de la sortida: 

Distància:    9'20 km      Temps:     4h30' (aturades)     Circular:    Si
Alç.màx:     1236m        Alç.mín:    710m                    Dificultat:   2/5

Les agulles des de Sant Jeroni
Novament marxem a la muntanya màgica de Montserrat. Sempre és especial contemplar les seves agulles, notar la espiritualitat del lloc mateix. A més en un dia tan especial per la fe cristiana com és Divendres Sant i que es conmemora la mort de Jesús la abadía de Montserrat presenta un caliu especial.Són vora les deu i la abadía ja està ben plena, de fet hem aparcat al tercer pàrquing. La boira encara era present sobre monistrol però a la abadía ja rajava el sol.

Boira sobre Monistrol
Que pujooo, waaaasaaa¡¡¡
Anem caminant pel costat del Mirador dels Apóstols per anar a buscar el funicular de Sant Joan que ens durà cap al Pla de les Taràntules a 972 metres d'alçada i on, de fet, iniciem la sortida. Les vistes en tant que el funicular va pujant són meravelloses. La abadía, el monestir i tot el conjunt eclesiàstic és cada cop mes xiquet.

Agafem el primer, el funicular de Sant Joan.
Els poc més de deu minuts que dura el trajecta ho fem amb silenci. Tothom calla i només se sent els sorolls dels obturadors de les càmeres de fotos deixant constància del trajecte. D'aquest tram no tinc cap foto perque duia a Nora en braços perque així ella també veies el paisatge. Un cop a dalt ens aboquem a la barana. Les vistes del serrat de Sant Joan i la serra llarga impresionan. Girem cua i marxem cap a Sant Jeroni. 

Pla de les Tarántules (972m)
Vistes del monestir desde el Pla
El camí és molt planer i molt aéri, la gent amb vertigen o deu passar magra, ja que hi han trosos força exposats. Però si camnes amb seny no hi ha gaire problema. Anem combinant trams d'escales amb esglaons naturals amb corriols de terra negre i ben fosca, pero sempre amb la visió de les agulles al nostre costat. 
Nora i de fons la Quarta de la Trinitat
Agulles de Montserrat
Escaleta, escaleta, encara queda una miqueta
Creuem la regio de Santa Magdalena (1010m) i anem a buscar la primera aturada del matí, un mirador que ens permet veure el Serrat dels Pollegons i més a vall Collbató i el Bruc.Abans d'arribar creuem pel mig de dos agulles i a Nora el primer que li ve al cap és el fossar que han d'atrevessar Marlin i Dori per anar a buscar en Nemo Aquí fem un mos i aprofitem per fer també un glop d'aigua. 

Entre agulles
Al Mirador de les Paparres amb la Gorra Marinera (1098m)
Collbató i el Bruc als peus
Continuem corriol amunt, continua sent força planer, però ara ja és més dificil trobar arbrat per resguardar-nos del sol. No obstant la temperatura és molt agradable i l'airet és fresc. Ideal per a caminar. Aquí el silenci queda truncat pere veus i crits de gent. No falta gaire per l'encreuament del camí nou (el que fem nosaltres) i el camí vell (que agafarem per baixar al monestir) 

El Cavall Bernat (1111m)
La Gorra Marinera (1098m)
El Cap de Mort ( boleta esquerra)
El camí torna a cobrir-se, l'ombra fa més agradable la pujada, el tràfic de gent és més dens. En un tres i no res arribem a la penúltima fita del dia, la ermita de Sant Jeroni. Aquí fem una segona aturada, no per menjar, però si per agafar aire i forces. Ara arriba la pujadeta. Seran 15 minuts de pujada dura i intensa cap al cim de Sant Jeroni. 

Façana principal de la ermita de Sant Jeroni
Amb dos collons¡ Nora i jo piquem de mans, ens agafem i comencem a pujar.Quan portava unes 80 escales em vaig cansar de comtar. A més sóc home i no puc fer dos coses a l'hora, comptar escales i mirar pels voltants. La imatge de la pujada és espectacular. Fem una parada obligada a mig camí per contemplar els voltants, estem al Mirador de Mossen Cinto Verdaguer. Hi veiem l'Agulla dels Moros, les antenes de telefonia i de fons les muntanyes de Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Vinga esglaons i cony d'aire
Telefonia, l'agulla del Moro i de fons l'Obac
Arribant al cim
Queden poc més de dos-cents metres, ens cordem be les jaquetes perque l'aire es fresc i...... Tachàn¡ Ja som al cim de Sant Jeroni, a 1236m d'alçada. Veiem la taula d'orientació i alucinem amb les vistes 360 graus. 


L'Ovellot i Nora al cim de Sant Jeroni
Taulell d'orientació
Queda clar on sóc¡
Després de fer les fotos panoràmiques i de gaudir d'una vista privilegiada dels voltants de Montserrat agafem el camí de baixada per anar novament a la ermita de Sant Jeroni per dinar. I després agafar el cami vell cap al Monestir de Montserrat. M'agradaría saber qui ha col·locat els temps estimats de la ruta per engegar-lo a fer punyetes. El camí vell passa pel ben mig del Pla dels Ocells i del Pla de Santa Anna, Un camí ombrivol, fresc i amb molta vegetació que discorra a tocar del torrent de Santa Maria. 

Pla dels Ocells
Entre rocs¡
Ja tornem a sentir el xivarri de la gent que passeja pel monestir, estem a tocar de la plaça de l'Abad Oliba i per tant posarem punt i final a la sortideta d'avuí. On acaba el torrent de Santa María comença el camí del Vía Crucis (que deixarem per més endevant) i les fonts de l'Abad Oliba. 

Ja veiem el final
Plaça de l'Abad Oliba