Bruguers: El Castell d'Eramprunyà i la Creu i Cova de Bruguers

Avencs i Margallons. La roca calcària ha creat un paisatge exótic, ric en formes gairabé extraterrestres. Acompanyats per murs de pedra i terra roig, un toc mediterrani s'ensuma en la distància. Avuí farem un tast, visitarem el Castell d'Eramprunyà i la ermita de Sant Miquel, així com una cova amb un pas de corda molt divertit.

Dades de la sortida.

Distància:  3.20 km     Temps:     2h40' (aturades)    Circular:     SI
Alç.Màx:   441m          Alç.Mín:  291m                    Dificultat:   1/5*
(*)el pas de corda cap a la cova de Bruguers és pot considerar 3/5 si vas acompanyat de canalla. En cas d'èsser un grup d'adults és pot considerar 2/5. No patiu, és pot fer.


El Parc del Garraf
Un dia magnific per anar a visitar un parc natural que mai he visitat. Sempre he volgut fer una sortideta pel Garraf però mai trobava el moment idoni per fer-ho. Avuí finalment ho he aconseguit. M'acompanyen a la meva sortida els meus pares i la meva peque. La veritat és que mirant la ruta al mapa no sembla gaire cosa, ni per la distància ni per l'alçada...... però ja riurem, ja¡

Aquesta és la sortideta
El punt d'inici de la sortida serà la ermita de Bruguers, al terme municipal de Gavà (Baix Llobregat), un lloc sant edificat per Ferrer de Santmartí, senyor d'Eranprunyà al segle XIII i avuí día reconvertit en una ermita-restaurant de 18€ el menú de cap de setmana. Hem deixat el cotxe devant mateix de la porta de la ermita, inici de la ruta d'avuí. Hem d'anar seguint les marques de GR (blanques/vermelles). Aquest tram correspón a una de les etapes del Sender del Mediterrani (GR92). 

Ermita de Bruguers (S.XIII)
Inici del camí i pàrquing
Pots pensar que la sortida serà intranscendent, però que n'esteu d'equivocats. Això puja i ho fa de valent. Entre roca calcàrea i sol rogenc el camí puja decidit per un corriolet estret i força aeri. Si parem atenció anirem trobant durant la pujada rajoles conmemoratives dels fets i dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bruguers, a qui va dedicada la ermita. 

Rajoles dels fets de Gloria
Pedró del Goig de la Mare de Déu de Bruguers
En poc més de dos-cents trobarem una estructura natural impresionant, la roca foradada, un pont de pedra natural amb vistes al mar. En tant que Nora ho va veure va dir que era el pont de la Campanilla a una de les seves películes. Les vistes cap al torrent de les Comes i Castelldefels són meravelloses d'aquí.

Pont de Pedra i Castelldefels al fons
El camí continua enlairant-se, el corriol és cada cop més estret i més aeri, L'olor del margalló i dels pins fa que l'aire tingui una olor especial. El sól comença a picar. Anem reseguint les marques del GR sense cap problema, la veritat és que és una ruta força ben indicada i força transitada. A mitja pujada anem trobant miradors naturals que fan molt de goig. Una gran clariana amb tres pins enormes ens dona una petita treva abans de continuar. Serà aquí, on de baixada, agafarem un corriol que ens durà a la Creu i la Cova de Bruguers. 


Una parada per agafar aire
Des d'aquesta explanada ja podem veure les muralles del castell d'Eramprunyà i la base d'un de les seves torrasses i merlets. Potser quedaran uns cinc-cents metres per arribar al recinte del castell i a la pista forestal. Un últim esforç, una apretadeta de cul i ja hi sóm¡ Hem arribat al Castell d'Eramprunyà i la ermita de Sant Miquel. 

Va iaio¡ que ja arribem
Panoràmica des de la base del Castell
El Castell d'Eramprunyà va ser creat abans del 957 ja que s'en té constància per uns documents del Comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme medieval que protegia els actuals municipis de Bruguers, Gavà, Viladecans, Olivella, Sitges, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi. I era la defensa entre els territoris de Al-Andalus i els comtats catalans. En l'interior del recinte podem trobar tumbes antropomorfes i també la ermita de Sant Miquel

Castell d'Eramprunyà
A la part més oriental del conjunt trobem un roc amb la inscripció gravada de Montserrat 29/05/44 i al costat una rajola que ens informa que ens trobem al Mirador del Camí Ral. Una cova erosinada pel vent i per l'aigua ens dona aixopluc i ens permet veure la ermita de Bruguers (inici de la sortida) des del cim, així com una panoràmica total de la Serra de Roca Galena. 

Mirador del Camí Ral
Ermita de Bruguers sota els peus.
Aprofitem la caloreta i la tranquilitat d'aquest lloc per fer un mos i beure aigua. El terra vermellós és calent i s'està molt be estirat allà, als peus de la ermita. Tornem a agafar el mateix camí de baixada, anirem novament fins la clariana dels pins i d'allà agafarem un corriol que esn durà cap a la creu i la cova de Bruguers. De la clariana tenim una visió clara i nítida del nostre nou objectiu. 

Cova i Creu de Bruguers
El trajecte no és gaire llarg ni gaire enrevessat, però si un pel perdedor pel fet que els alborços són força grans i tapan les vistes. Heu d'anar seguint uns puntets blaus fins arribar a una creu. Allà heu de seguir el camí de la creu pintada. En poc més de cinc minuts i després de deixar enrera unes runes arribem a la Creu. 

Nora a la Creu de Bruguers
Creu i la Serra de les Ferreres
Agafem un corriol estret i molt vertical que surt del costat de la Creu, el camí està assegurat amb una cadena de ferro agafada a la roca i que ens acompanyarà tot el camí de baixada, una vintena de metres, i la pujada última a la cova de Bruguers. És magnífic. Com a present hem deixat un cargol de mar en un dels forats de la Cova. 

Deixant el detallet a la cova (marcat en verd)
Imatges de la Cova de Bruguers
Desfem el camí i tornem cap a la clariana on ens espera la iaia, que ha preferit descansar en aqeust lloc. Enfilem corriol avall i tornem a la ermita de Bruguers. La sortida la hem finalitzat a Castelldefels on hem dinat al restaurant Chalo, us ho recomano.