El Figaró i els arbres de Vallcàrquera

El Figaró és el punt d'inici d'aquesta matinal per les faldes del Montseny. Farem un petit recorregut de poc més de 3 kilómetres per la vall de Vallcàrquera i reseguint la riera amb el mateix nom. Aquest curt itinerari ens ajudarà a conèixer gran varietat d'arbres típics a les muntanyes del Mediterrani. Castanyers, alzines, nogueres, etc.


El punt d'inici d'aquesta mini-sortida és el pàrquing que hi ha al final de la carretera de Ribes, al Figaró. Us faig la recomenació d'anar ben d'hora, l'espai per aparcar és força limitat. Com a punt de referència us trobareu amb una font anomenda Font de Ca l'Andreu. L'aigua d'aquesta font és potable però el que és infumable és el disseny de la font en si. És horrible¡

Font de Ca l'Andreu (punt d'inici)
Un cop hem passat aquest mal trangol continuem carrer amunt pel voral esquerra, a la llera del riu Congost (però uns deu metres per sobre). On s'acaba la vorera travessem i ja ens trobem amb l'indicador de la "ruta dels arbres de Vallcàrquera" o bé l'itinerari del Congost. Nosaltres anirem cap a la dreta, pel corriol més ombrívol. Quin plaer aquesta ombra i quina sensació de frescor dona el fet de caminar vora la riera de Vallcàrquera.

El riu Congost al seu pas pel Figaró
fora d'itinerari?
Nora m'assenyala el camí :)
El camí o corriol per estones no té pérdua, a la dreta la riera i per l'esquerra una pared de roca, així que, com els burros, pel dret. El soroll de l'aigua fa refredar l'ambient, és molt agradable sentir com els sals d'aigua escalten a les gorges. M'ha agradat molt el fet de veure una gran quantitat de papallones i d'altres insectes. Sempre és agradable veure que el bosc és ben viu. 

Primer salt d'aigua
Un camí adoquinat travessat per la riera
En poc més de tres-cents metres ens trobem amb la segona font de l'itinerari, la font de la Noguera Punxguda, És curiós i sempre em sorprén que en mig d'un corriol hi hagi un banc de fusta que "obliga" a seure'ns i veure la font com si d'un quadre penjat a un museu és tractés. 

Nora descansant a la bancada de fusta
Font de la Noguera Punxaguda
Continuem corriol amunt, ara el cami és molt més estret i està farcit de ortigues. Aprofito per ensenyar-li a Nora que les fulles verdes amb pels i que tenen petites serres dentades pel voral no s'han de tocar mai. És en aquest tram on anem col·leccionant imatges de papallones i abelles libant el polen de les flors. A més també ens deixa escenes fluvials molt maques i agradables.


Continuem planejant i de seguida arribem al salt d'aigua més espectacular de la ruta i també possiblement el causant que la riera baixi amb prou força per mantenir la riba ben neta. Aquí ens quedarem una miqueta. Inspeccionem la zona de cara a fer-la servir una propera vegade com a refugi de les calors estiuenques i un bon lloc on passar un bon dinar amb els peus remullats. 

L'Ovellot i Nora al salt d'aigua

Dalt del salt
Per fi trobem la primera pujada del camí, és evident, hem de superar el petit desnivell del salt d'aigua, però la pujada dura poc. Un altre cop planejant entre ortigues, ara toca creuar la riera de Vallcàrquera per anar a buscar la carretera que surt del Figaró i que dú cap a Sant Pere de Vallcàrquera. Aquest tros per carretera no m'agrada gaire, tot el que no és trepitjar terra i gespa m'emprenya una mica. Així que un cop visitat un castanyer majestuós i la font del Molí girem cua i tornem a endinsar-nos al bosc. 

Nora observant el castanyer
Font del Molí