El Castell de Taradell i les Roques Trabucaires

Novament cap a Osona. Avuí visitarem una vil·la paradoxal, una vil·la mestissa a cavall entre la plana de Vic i les muntanyes del Montseny i les Guilleries. És un tresor amagat, potser, el tresor desconegut d'aquestes contrades......avuí part dels seus secrets seran revelats

Dades de la sortida:

Distància:   4.90km       Temps:     2h30' (aturades)        Circular:     Si
Alç.màx:    907m          Alç.mín:   840m                        Dificultat:   1/5

Un dia magnífic, un matí radiant. El sol enlluerna però núvols trencats li treuen força, l'aire és fresc.....serà una gran sortida, poquetes coses poden sortir malament. Per la C17 és un passeig arribar a Taradell, poc més de trenta-cinc minuts. Deixem el cotxe a la avinguda Goitallops (número 88). Encetem el camí. La imatge de la escultura dedicada al Gos caçador és admirable i un reconeixement a la feina que fan els cans en l'art de la caçera.

Monument al gos caçador i a la Dona del Caçador
Punt d'inici de la sortida
En aquesta sortida m'acompanyen , a part de Nora, Víctor, Joaquín, Puri i Judit. Agafem una pista forestal ample situada a la meteixa plaça. Veureu que hi ha un lloc per aparcar on hi cabràn uns deu cotxes.El camí puja molt suaument, l'aire fa olor a romaní que creix pels vorals del corriol. El sol juga a amagar-se rera els núvols i nosaltres anem pujant sense cap presa ni esforç. A uns vuit-cents metres de l'inici trobem un Pedró commemoratiu que ens recorda que l'any 2000 es va plantar un pi per substituir un de mort que era enorme. 

Pedró del Pi Gros (Joaquín i Puri)
Continuem pujant, ara a banda esquerra tenim una tanca d'uns dos metres que no deixa que la gent s'acosti a una zona de fauna salvatge protegida, aquí encara es poden trobar guineus, En tant que pujem tenim una visió espectacular del Sot de Can Moreau i del Montseny per la banda de Sant Segimon.
El Montseny (Sant Segimon)
En poc més de quilómetre i mig hem arribat a una cruïlla de pistes, Deixem de banda el GR2 i tombem a la esquerra. El camí guanya una miqueta d'alçada (no gaire) Peró ens va deixant visions espectaculars de la Riera de la Mansa. Uns rocs mig trencats es transformen en miradors de penya-segats espectaculars que ens fan gaudir a tots. Be, a tots no, Puri pateix de vertigen i és un xic fotut mirar cap a baix.... 
Victor, Ovellot,Judit,Joaquín,Puri i Nora
Riera de la Mansa

Ara el camí esdevé corriol, un corriol que combina un terra moll i humit amb pedres de grans dimensions, com si fosin uns esglaons gegantins. Aquest és molt probablement el tram més divertit de tota la sortida. Anem carenant fins arribar a una zona de pedres gegantines conegudes amb el nom de Pedres Trabucaires, suposo que pel fet que en els caus d'aquestes pedres be es podien amagar els bandolers d'aquestes contrades. És impresionant.

Pedres Trabucaires
Un cau de Bandolers
Aquesta zona és increible. Em venen al cap les imatges del Travertí de Banyoles (Pla de l'Estany) o bé les Cuines de Rocaguinarda, un reconegut bandoler de la zona, En llocs així t'adones que la natura és molt capritxosa. També ens regala una vista espectacular de la Serra de la Vallmitjana i la Riera de la Tomba. Un petit esfondrament ens espanta, però no patiu, el super Ovellot és a la vora.
 
"Granujillas" dels bons
L'Ovellot amb el pes del món a sobre
A la sortida d'aquest laberint granític trobem una nova indicació per anar al Castell de Taradell o Castell del Boix. Potser quedan uns cin-cents metres per arribar-hi. 

Castell de Taradell o de Boix
Ja està, ja hem arribat, dos giravolts més envoltats pels madronyers i la farigola i entrem a la planuria on s'aixeca el castell. El meu amic Joaquín fa una apreciació ben encertada, Si ha una plana ben maca i gran perque collons han fotut el castell dalt d'un roc. Això és que l'arquitecte i l'amo del castell no eran bons amics. 

Detalls del Castell de Taradell
S'ha de ser cabró¡¡¡

Aprofitem que a l'interior del castell no bufa gaire el vent i fem l'esmorçar al resguard de les ventades. Uns núvols negres ens donen el tret de sortida per agafar les motxilles i desfer el camí cap els cotxes tot sia que acabem ben molls,