Travessa Activa't: HSJD a Montserrat (2ª edició)

Novament la travessa organitzada pel grup Activat de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues. Un any més anirem en peregrinació desde la porta principal de l'Hospital fins al monestir de Montserrat.

Dades de la sortida:

Distància: 49,10km         Durada:   13h30' (aturades)     Circular:      NO
Alç.màx:   845m             Alç.mín:   16m                      Dificultat:    3/5

Sempre surt el sol
Una nova aventura amb els amics de l'hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues. Igual que l'any anterior el punt de trobada és la plaça principal de l'hospital a dos quarts de set. Poc a poc va arribant la gent. Molta gent que fa ben bé un any que no veig. Tocant les set de la tarde marxem a la pineda que està situada a l'edifici de Docència, al costat d'urgències, per fer la foto d'inici i donar tret de sortida de la travessa.

54 valents cap a Montserrat
Després del tret de sortida anem pujant pels carrers limítrofs de l'hospital per anar cap a la primera fita de la tarde, la ermita de la Santa Creu d'Olerda. Així donc enfilem pel carrer  de Santa Rosa i l'avinguda dels traginers per anar a trobar el corriol que ens durà cap a Can Moragues i poc després cap a l'area d'estada de la Font de la Mandra. 

Búnquer de Sant Pere Martir
Selfie de grup 
Fem una parada de poc més de cinc minuts per reagrupar-nos i continuar tots junts. Ara anem caminant tranquilets per una pista forestal ample, la temperatura és molt agradable i el sol, encara que continua ben amunt, ja no pica amb tanta intensitat. Ens desplacem cap a la torre del Bisbe, una construcció pre-romànica del segle X que pertanyia al bisbe de Barcelona. El turó Rodó ens dona bona ombra i ens acompanya fins a un pont molt antic on aprofitem per tornar a juntar el grup. 

Es pon el sol al Turó Rodó
Cami del Forn de Calç
Al pont pre-romànic
Serpentejem una mica més per la pista forestal fins que un pal indicador ens demana molt amablement que pugem unes escales per anar cap al Puig d'Olorda i la seva ermita reconvertida en restaurant i zona  de pícnic. Aquest tram entre les torrenteres d'en Serra i de Can Furriol és de terra negra, amb moltes enzines i sureres i amb un pendent considerable fins arribar a la Plaça de la Santa Creu d'Olorda. 

Santa Creu d'Olorda
Molins de Rei 

Baixem pel GR92 (Sender del mediterrani) cap a Molins de Rei, són poc més de les deu de la nit i tenim previst arribar a la Plaça dels Països Catalans on soparem, abans peró passem per les masies de Can Portell  i de Can Ribes, tots dos reconeguts restaurants. Passem pel costat de Castellciuró i travessem part de Molins..... Ara toca entrepà, caldo calent i llengues de gat.... Boníssim. 

Llengues de gat, taronges i pomes
Sopant a Molins de Rei...perroflautes
Estirem les cames i tirem carrer avall. Anem direcció a la llera del Llobregat pel carrer de Jacint Verdaguer, la gent dels bars i restaurants del camí ens miren com dient, que collons fan aquests a aaquestes hores i amb les motxilles a la esquena. Un cop a la riba del riu tot es torna més planer i també força monoton. Travessem Pallejà, El Papiol i Sant Andreu de la Barca fins arribar a Martorell i el seu pont del Diable. Aquí farem la segona parada llarga.

Pont del Diable de Martorell
Esther S. Ovellot, Esther G i Jose
Tornem a trepitjar llera, ara la destinació és Olesa de Montserrat. Aquí en Jose va tenir un petit problema amb un toll d'aigua que el va atacar a traició. Va marxar un bon grapat de quilómetres amb els peus ben molls. Anem per corriols envoltats de canyes i mosquits com a helicópters. No calen frontals perque la il·luminació de les empreses químiques dels voltants treballen a ple rendiment i són com arbres de nadal de ferro. Fem una paradeta vora el Castell de Voltrera i comencem a caminar per asfalt. Un asfalt que no deixarem estar fins que arribem a la canal que ens durà cap a Montserrat. 

Aixó diuen que és estirar?
Cap a Olesa de Montserrat

D'aquí fins a la falda de Montserrat poca cosa a dir, carretera, aire fred i una pujada continua d'uns 15 quilómetres. Aquest any però anem un pel més retrasats que l'any anterior però entrem dintre dels temps marcats. Passem pel cami de la Puda i també de la Colonia Sedó. Anem per la B-113 una carretera entre la Serra de Can Rubió, la Serra de Can Rogent i la Serra de l'Hospici fins a la Comunitat de Corazón de la Tierra.

Comunitat del Corazón de la Tierra
Montserrat i la Cap de les Canals
Esperant per pujar
Començem pel corriol estret i de forta pujada que ens durà cap al Monestir de Montserrat pel Cap de les Canals, Anem pujant entre caléndules i plantes espinoses. Un terra de pedra dura i rocalla, ponts de pedre i contenció i escales, moltes escales. Enllacem amb el camí que ve de Sant Miquel i anem caminant cap a la Santa Cova. 

Per la Cap de les Canals
La Santa Cova
Entre amics.
Ara per mi el tram més sacrificat, dur i exigent de tota la nit, el tram que discorra entre la Santa Cova i la abadia de Montserrat pel camí dels Goigs. Esglaons i més esglaons i un tram final que fan que els últims metres siguin un auténtic calvari. 

Esthers, Jose i l'Ovellot arribats a Montserrat
Una promesa és una promesa i s'han de cumplir. Una persona em va demanar una espelma i aquí està el moment de la ofrena.......