Un passeig per Vallvidrera i el turó d'en Cors. Miradors de Barcelona

La talaia de Barcelona, avuí tornem a gaudir del mirador natural de Barcelona. Un passeig pel tram més transitat de la serra, la carretera de les Aigues, on visitarem els bunquers de Sant Pere Martir i el Turó d'en Cors així com el mirador dels xiprers, simplement....espectacular¡

Dades de la sortida:

Distància:    7.20km       Temps:    2h15' (aturades)     Circular:    Si
Alç.màx:     380m           Alç.mín:  232m                    Dificultat:  1/5

Diumenge al matí. Fa un día agradable, el cel és ben net i la calor es força moderada. S'espera un día ben clar i sense nuvols per gaudir de les vistes panoràmiques que ens depararan els miradors del camí. Barcelona als nostres peus i uns quants kilómetres pels corriols de Collserola. El punt d'inici és la Plaça Mireia vora la zona de picnic de la Font de la Mandra. Aquí agafem el PRC164. Abans de posar el peus en marxa li dono una bona capa de protecció solar a Nora i també al meu clatell, ens farà falta.

Serra del Ginestar i Collserola
Sort que hem arribat d'hora perque la zona d'aparcament de la Plaça Mireia ja era força ple. Anem seguint la carretera de Pau Vergós fins travessar el Club Ciudad Diagonal on agafem una pista forestal ample i molt assoleiada. Aquí ja trobem les primeres indicacions de cap a on hem d'anar, el Turó d'en Cors i les Bateries de Sant Pere Martir. En aquest tram hem d'anar amb compte no només amb les bicis sinó també amb els cavalls.

Barcelona desde el mirador. Bateries de Sant Pere Màrtir (dreta)
Camins de ginesta i pins
La pista forestal va carenant suaument, La gracia del camí és pensar que si caus a la dreta ho faries al Barcelonés i si ho fessis cap a ñ'esquerra ho faies al Baix Llobregat. La veritat és que és una tonteria però a mi aquestes bajenades em fan molta gracia. Anem a buscar una petita piràmide en honor de Santa Maria de Vallvidrera o Santa Maria de Collserola, depèn de a quí li preguntis. 

Santa María de Collserola

En poc més d'un minut arribem a una altre planuria, anomenada Collet de la Espinagosa i que ens durà per un corriol estret i envoltat de pins fins al turó d'en Cors i el seu vèrtex geodésic. La esplanada és molt ample i està complementada amb grans bancs de fusta sota les capçades dels pins que donen una ombra molt agradabe. En filem corriol amunt.

Collet de la Espinagosa
Una petita cabana al camí
El punt més alt del turó és a 432m, Ens ha sigut difícil trobar el vértex geodésic perque estava amagat entre ginestes i basdisses, peró l'hem trobat. Les vistes des del turó són magnífiques, Collserola, Vallvidrera, el Tibidabo, Les Planes, Bonanova i Sant Gervasi, tot fent una volta sobre el vértex. 

Vértex geodésic
Desfem el camí i tornem cap al collet inicial, el descens no és gaire pronunciat i anem a morir a la mateixa pineda que em pujat fa pocs minuts. Un cop al pla el creuem i ens dirigim cap a un corriolet petit i sorrenc. El nostre destí, la carretera de les aigues, un dels itineraris a peu més utilitzats pels barcelonins. Abans però no puc marxar sense fer una panoràmica de Barcelona i un primer pla de la Torre de Comunicacions de Collserola (l'anomenat Pinxitu) i el Tibidado. 

Tibidabo i Torre de Telecomunicacions
Un cop a la carretera de les Aigues anem fent via, La temperatura comença a pujar de valent i en tot el tram no hi ha cap ombra. Son uns cuatre quilómetres de camí planer i plagat de caminants, ciclistes i miradors per sobra de Barcelona. El camí rep el nom d'una antiga canalització d'aigua que tenia el recorregut entre el Pla dels Maduixers i el Pla de Mireia (inici de la nostra sortida d'avui) al llarg d'uns deu quilómetres. 

Carretera de les Aigües
Passem pel devant d'un antic niu d'ametralladores, senyal que estem a la vora dels miradors dels Xiprers i per tant, molt a prop de la pujada cap a les Bateries de Sant Pere Martir. El mirador dels Xiprers és una llengua de terra amb forma de proa de vaixell envoltada de Xiprers i una font d'on raja una aigua molt fresca. La vista des d'aquest mirador abarca tot el litoral de Barcelona i el Prat del Llobregat, aeroport inclós. 

Nora al Mirador dels Xiprers
Mirador dels Xiprers
Donem l'esquena al Mirador i veiem un corriol pedragós que puja fort i decidit cap a les Bateries de Sant Pere Màrtir..... els ulls es tornen blancs. 120 metres de desnivell en dos-cents metres lineals. Que hi farem¡ La curiositat tot ho pot. Així que, amunt¡ amunt¡ Un cop dalt les vistes són molt maques. Fem el tomb pel que antigament eren les bases de les bateries anti aèrees. Sembla mentida que allò hagi passat en un país civilitzat..... 

Dalt del cim amb la Torre darrera.
Aquestes bateries van ser construides cap al 1937 i vetllaven per la seguretat de la zona sur de Barcelona ja que els atacs de les tropes franquistes i aliades eran constants i molt durs. Aquestes bases antiaèrees estaban dotades de trinxeres, casamates i plataformes reflectores que perseguien evitar aquests atacs. 

Panoràmica desde les Bateries
Bateria antiaèrea (primera)
Desfem el camí per una carretera de servei fins al miradors dels Xiprers i giravoltem per la carretera de les aigues fins arribar novament a la zona de picnic de la font de la Mandra i la Plaça Mieria, Final de la nostra etapa.