Sant Pere de Casserres: Mirador de Sau

Terres osonenques, terres trencades per cingleres i meandres. Boscos plens de vida, aire fresc i camins amples. Avuí farem el PR-C40, un sender que va de Vic a Sant Pere de Casserres. El monestir benedictí serà el final de la nostra etapa.

Dades de la sortida:

Distància:     6,70km       Temps:      3h30' (aturades)     Circular:      SI
Alç.màx:      616m          Alç.mín:    496m                     Dificultat:    1/5

Dissabte al matí. Vint-i-sis graus a poc més d'un quart de nou. Día clar. Segur que la sortida d'avuí ens depararà unes vistes excepcionals. El lloc s'ho mereix i és un terreny apte per tenir grans perspectives. A veure si arriba a copsar les meves expectatives. Agafem la C17 direcció Vic i anem a buscar el municipi de Tavérnoles. Continuarem per la BV-5213 cap al Parador de Sau, inici d'aquest recorregut.

L'embassament de Sau des del Parador
Parador Nacional de Vic-Sau
El día comença amb una errada que a la fí m'ha anat molt bé. M'he passat el pàrquing per a senderistes i he acabat entrant al Parador de Vic-Sau. Una noia molt amable m'ha dit que com que només hi havía el meu cotxe que el podia dexar allà, Amb la qual cosa m'he estalviat una rampeta de tres-cents metres. A més, i pel meu descans, la temperatura aquí era de prop dels vint-i-un graus. Molt millor que no pas al poble. Encetem el camí i de seguida trobem la fita d'inici del Pr-C40. 

Queda clar, oi? Sender al Monestir de Sant Pere de Casserres
Aquesta fita la trobem al primer revolt de la carretera que surt del parador. Ara tenim un corriolet estret i ombrívol ideal per caminar sense que el sol incideixi directament. L'aire puja per la cinglera del pantà de Sau i fa que l'ambient sigui prou fresquet. Haig de reconeixer, però, que els primers cinc-cents metres són un infern de bardisses, ortigues i tot tipus de plantes urticants i punxants. 

Corriol de l'infern
Un cop passat aquest primer mal trangol, el corriol és més agradable, més obert i menys desafiant. Anem combinant zones més atapaides de sureres i alzines amb clarianes on el sol no té pietat. De tant en tant s'obren miradors naturals cap a l'embassamanet i cap a la Serra d'en Coll. Intueixo per darrera d'aquesta serra el nucli de Tavertet i el mirador del Castell. El camí va fent petites baixades i baixades però val a dir que és força planer. 

L'Ovellot i Nora
Roques indicadores
Una clariana amb vistes a Sau
L'embassament des del turó de la Font
A poc més d'un kilómetre del final de la etapa ja veiem Sant Pere de Caserres. Només queda fer una petita baixada i arribem a una clariana ample i vallada que dona al Ter i amb la carretera al costat. Ara ja entrem al recinte del Monestir Benedictí de Sant Pere de Casserres. 

Riu Ter
Sant Pere de Casserres
Ara ja està¡ arribem a un restaurant que ens barra la entrada. No us espanteu, obriu les portes i passeu a l'altre banda. El matrimoni que porta el restaurant és gent agradable i molt simpàtica i els preus dels menús, dels gelats i dels vermuts estàn força be. Un cop salvat aquest obstacle tenim un dilema, continuem pel camí fàcil o fem el difícil. Evidentment, cap al difícil..... que no ho és tant. Està molt ben indicat i no té complicació. Val la pena agafar-ho. 

Petit congost
Darrera la trona, el monestir

El monestir de Sant Pere de Casserres, l'unic de la ordre benedictina a Osona està situat a les Masies de Roda i va ser erigit sota el patronatge de la familía vescontal osonenca. La promotora va ser Ermetruit l'any 1006 que li va comprar els terrenys al Comte Ramon Borrell de Barcelona. Hem fet la visita al seu interior i és magnific, el cos central de la nau i el claustre són increibles. Austers i sencills. 

Destalls dels exteriors del Monestir
Claustre romànic
L'Ovellot i Nora al claustre
Interior de la nau central
Un cop fet la visita hem sortit a l'exterior del recinte del monestir i hem començat a dinar a la fresca d'una enzina amb el Ter a la nostra esquena i un paisatge increible al devant. Un cop recuperades les forces desfem el camí fins al Parador Nacional de Vic-Sau. 

Dinant......
Al restaurant del Parador de Vic-Sau