El Far de Calella i la Roca Grossa

Un passeig per un dels municipis més turístics (potser la capital del turisme de la comarca) del Maresme, Calella. Més coneguda com Calella de la Costa o Calella dels Alemanys, per diferneciar-la de la seva homónima Calella de Palafrugell al Baix Empordà. La finalitat d'aquesta sortida també rau en fer un bany a la platja de la Roca Grossa.

Dades de la sortida.

Distància:   3.80km        Temps;   2h15' (aturades)       Circular:      SI
Alç.màx:     185m           Alç.mín: arran de mar            Dificultat:    1/5

Avuí no cal matinar, Calella de la costa és a poc més de mitja hora en cotxe de casa i, a més, la sortida no representa cap excés de temps, ni kilómetres ni dificultat. És, més aviat, una excusa per no arribar tant d'hora a la platja. A poc més de dos quarts de deu ja hem arribat a la zona d'aparcament de la Cala de les Roques i puc dir que vaig agafar l'última plaça lliure.

Aparcament Platja de les Roques
Per ser l'hora que és no hi haa gaire gent a la cala, en canvi, i sorprenenment, si que hi ha força gent que enfila el pont sobre la N-II direcció les Torretes de Calella i el seu Far. Abans de pujar, peró, fem una visita de la Roca Grossa, un petit illot devant la Cala de les Roques. 

Roca Grossa des del mirador de la Cala.
Un cop passem el pont sobre la Nacional el camí és torna sorrenc i costarut. La olor a pi impregna l'aire i la calor comença a pujar de forma virulenta. A mida que anem pujant és fa més palessa i ni tan sols l'ombra dels pins mitiga la sensació de xafogor. Una pujadeta de 500 metres que t'escanya de valent. 

Pont de fusta sobre la N-II
imatge panoràmica de la Cala de la Vinyeta
La veritat es que bé s'ho mereix la pujada, l'esforç i la calorada. Algú dirà que només són pedres, però a mi aquestes coses m'agraden molt. Són part d'un passat que moltes vegades no sabem interpretar. Per a mi són sensacions especials.  Aquestes torres estan situadas a un turó que duu el mateix nom i van ser construides l'any 1848, la que toca més al mar i l'altre cap al 1857.


Les torretes i el mar de fons
Ara el camí és més planer, pero continua sent igual de sorrenc. Ens aturem a un revolt a la ombra per fer un glop d'aigua i mullar-nos el clatell una miqueta. Tenim des d'aquí la primera visió nítida del far de Calella. Entre mig de la pineda destaca una estructura blanca i perfilada. 

El Far de Calella
Baixem paral·lels al Torrent de les Basses, entre pins i cactus gegantins. En arribar a un grupet de cases tombem cap a l'esquerra i creuem el torrent sec. Allà tenim el plafó indicador de la pujada al Far de Calella. Quina pena veure que només està obert de les 17:00 a les 20:00 hores. El veurem desde fora. 

Imatges del Far de Calella
Desfem part del camí i anem a buscar el lateral de la N-II fins arribar a la primera rotonda d'entrada al poble, allà on comencen els hotels i una gran senyera ens dona la benvinguda a Calella, ciutat pubilla de la Sardana 2015. Ens passem pel mirador del president Lluis Companys on tenim una panoràmica perfecta de la platja de Calella i del seu skiline. 

Entrada a Calella
Platja de Calella des del Mirador del President Llís Companys
Enfilem novament pel lateral de la N-II cap a la Cala de les Roques on donarem per finalitzada la sortida d'avuí. No obstant els miradors que s'aboquen al mar ens deixen unes vistes increibles de les platges i cales d'aquesta zona, La Cala Roca Pins, la cala nudista, la Cala de la Vinyeta i finalment, la Cala de les Roques amb la seva Roca Grossa. 

Cala de la Vinyeta
Abans de baixar a la cala de les Roques passem pel cotxe per canviar-nos el calçat i agafar els estris de platja. Tovallola, ulleres per nedar i la crema solar, a més de omplir amb aigua fresca la cantimplora. No obstant a la platja hi ha un restaurant força maco i a bon preu. 


L'Ovellot tapant la Roca Grossa