Una estada a l'Alt Empordà: Figueres, L'Escala i Sant Martí d'Empuries

L'Escala és la meva base durant aquests tres dies. D'aquí partiré per coneixer una de les comarques més históriques de Catalunya. La idea és passejar vora el mar seguint el Sender del Mediterrani, visitar l'antiga Emporion seu del comerç durant el regnat helé i gaudir d'un dels museus més estrambòtics del pais, El museu Dalí de Figueres.

Aquesta vegade hi ha una diferència notable, és diu Nora i té quatre anys, per tant, no seran jornades de caminades quilométriques, sino que anirem combinant les visites culturals i senderistes amb l'esbarjo i el plaer que ens dóna el camping on hem acampat aquests tres dies. El camping resort Illa Mateua.

El càmping es troba situat a Montgó, a cavall entre la Cala amb el mateix nom i la Illa Mateua, que dona nom al resort. Tot vorejant el Parc Natural del Montgrí. A poc més de sis kilómetres de les runes d'Empuries. Aquests serà el punt d'inici de totes les sortides aquests tres dies.

Dia 1: Destinació Figueres i L'Escala.

Pla de viatge:  Canovelles - Figueres - Ruta modernista de Figueres - L'Escala - Camping Resort Illa Mateua 

Sortim de casa vora les nou del matí. Encara estem inmersos a la onada de calor que ens arriba per segona vegade aquest més de Juliol. La meva percepció i esperança es que en arribar a Figueres la temperatura dismuneixi una miqueta. I la veritat és que sí, arribem amb dos o tres graus menys que a casa. Deixem el cotxe al costat del punt de informació de la Plaça Sol, a poc més de dos-cents metres del Museu Dalí. D'aquí sortirem fent la ruta proposada a la web de Figueres turisme per fer un tast del modernisme a la ciutat.

Alguns dels elements modernistes descrits a la ruta

No descriure pas la ruta, ja que us la podeu descarregar integrament pel web o bé podeu demanar el tríptic a la seu de turisme de la mateixa plaça. Només sortir d'aquesta plaça ens trobem amb la Rambla de Figueres i, al igual que els bolets, van apareixent edificis modernistes allà on miris. De reconeguts en el tram de la Rambla n'hi han uns sis o set de molt ben conservats.

La Rambla de Figueres
Teatre Jardí Cine, a la Plaça Doctor Ernest Vila
Monument a Narcís Monturiol i Salvador Dalí 
Però quan realment ensumes que estas vora alguna cosa impresionant és quan comences a veure un fotiment de botigues de souvenirs, una gran quantitat de bars i restaurants amb terraces i cues i més cues d'extranjers. Aixó vol dir que allà on arribas és quelcom important. I si,és cert, som al bell mig d'un pensament Dalinia, som a la Plaça Gala Salvador Dalí, seu del Teatre Museu Dalí, o com diu la meva filla, el Castell dels Ous. La bogería o la genialitat d'aquest universal personatge es veu arreu. 

Detalls del Museu Dalí
I realment, veient aquest museu i els seus voltants comences a pensar on acaba la bogeria i on comença la genialitat, I et preguntes el perquè de les coses. Que fa que aquest geni decori dues parets i la torre Galatea amb el típic Pa de Costró de Figueres? I els ous a la teulada? I les estatues que decoren la entrada principal amb baguettes a les mans?.... Com va dir ell mateix, Jo no prenc drogues, sóc la droga..... 

L'Ovellot i Nora devant la Torre Galatea
Un cop feta la visita i al·lucinant pel que hem vist, anem a buscar novament el cotxe per marxar al nostre lloc de descans. Pel devant ens queden uns trenta-cinc minuts i poc menys de trenta kilómetres per arribar a L'Escala. Si algú està interesat en descarregar la ruta, aquí us deixo el track

Un cop arribats al camping de l'Illa Mateua toca la part més feinera del día, muntar la tenda d'acampada, posar-nos els banyadors i cagant llets a la piscina i la platja, que els trenta-sis graus ja s'ho valen. 

Tenda muntada i operativa
Cala Mateua desde la piscina del camping
Panoràmica de la piscina i urb. Cala Montgó
Després d'un bany a la piscina molt agradable i fresquet hem baixat a la cala que hi ha sota la piscina, la Cala de la illa Mateua. Una caleta de roques sota un escarpat rocós. Una meravella d'aigues cristalines i fredes.......... 

Cala Illa Mateua
Cala Illa Mateua de nit

Día 2: Platja de Riells - Cala Illa Mateua - Cala Montgó - L'Escala

Un cop la música va deixar de sonar vam poguer dormir, eran vora dos quarts d'una quan el grup de Jazz va donar per finalitzat el concert. Passat poc més de les set del matí el sol ja rajava pel finestral de la tenda. Vam esmorçar i vam marxar a la entrada del càmping per agafar el carrilet. Un trenet que fa les vegades de transport públic entre la cala Montgó, Riells i L'Escala durant l'época estival.

El Carrilet de Figueres
La ruta d'avuí comença al Passeig de Riells, tocant a la Punta del Bou on trobem la escultura del Petit Princep assegut dalt d'un mur derruit. Aquí avançarem per tota la platja de Riells pel Passeig del Petit Princep. El Passeig és ben buit, només alguns runners i alguns ciclistes són per allà. Son vora les nou i la temperatura és d'uns vint-i-cinc graus, força bé per caminar.

El Petit Princep
Passeig del Petit Princep
De seguida arribem a la zona de la Clota, dominada pel Port de la Clota i pel Club Nautic de l'Escala. Per ésser un port la veritat es que l'aigua estava prou neta, de fet, entre el rocall del mar, es podien veure els llobarros saltant.  Després de vorejar el port i la zona dels calafaters arribem a l'inici del GR92. Més o menys coincideix amb la Punta del Bol Roig. Aquesta zona té l'atractiu dels nius d'ametralladora que es van fer servir durant la guerra civil espanyola i forma part dels monuments de la memória histórica.
Port de la Clota
Bunkers a la Punta del Bol Roig
 Entre la Punta del Bol Roig i la Punta del Baixador el terreny és molt pedregós i àrid. Una gran planura allà on miris, En aquest tram la calor es fa prou evident i de seguida comencen a suar. Sota els peus una llarga cala pedregosa ocupa tot el litoral. Una platja apte per a gossos. Un cop passem La Punta del Baixador entrem en un altre món, Anem combinant pinedes amb clarianes i el terreny és un pel més dur, no res, una petita pujada continua que durarà fins a la Punta dels cinc sous.


A la dreta la Punta dels Cinc Sous
Un cop travessem la Punta dels cinc sous la pineda és més evident i continuada al igual que el pendent, que ara es més suau, planer i amb un lleuger descens. Abans d'arribar al camping i a la Cala de la Illa Mateua el camí ens depara un mirador excepcional sobre aquesta petita roca. 

Illa Mateua i la Punta del Romaní
En poc més de tres-cents metres ja trobem la entrada del camping i, per tant, el final d'aquesta primera part de la ruta. Havent dinat i després de fer la preceptiva migdiada hem baixat amb tota la calma a la Cala Montgó. Una meravellosa cala de sorra fina i aigues transparents flanquejada per la Punta Grossa i el Bau, a la banda esquerra, i la Punta del Milà a la dreta. 

Cala Montgó
Vessant nord de la cala Montgó
La Punta del Milà i la vessand sud
Tornem al camping per passar per la piscina i la dutxa. La idea és sopar, agafar novament el carrilet i anar a sopar i voltar pel poble de l'Escala. Dit i fet, A quarts de nou agafem el transport i a les nou ja estem situats a La Punta. No penseu malament, és el nom que rep la part que més sobresurt del poble i on trobem la estatua dedicada a la gent del Mar. Deixaré un recull sense text de les millors imatges que he pres de l'Escala....... 

L'Escala desde la Punta
Dedicat a la Gent del Mar



 Día 3: L'Escala- Sant Martí d'Empuries-Ruïnes d'Empuries-Les Coves-Les Muscleres

Aixó s'acaba. Avuí toca feinada abans d'esmorzar. Desmontar l'iglú i marxar cap a casa. Però no podem marxar d'aquí sense veure la banda de Sant Martí d'Empuries, les ruïnes gregues i la costa de les Coves. Així que en acabat de menjar i recollir agafem el cotxe i marxem cap a Emporion. En poc més d'un quart d'hora ens trobem devant la entrada al recinte del museu. Aparquem el cotxe hi anem a visitar les zones de les dunes i la platja on fa més de vint segles van arribar les naos gregues.

Platja del Rec del Molí
Camí de fusta cap a la Punta de les Coves
Seguint el camí peatonal que ve de Sant Martí d'Empuries arribem a la platja del Rec del Molí. Un camí marcat i delimitat per una tarima i un pasamans de fusta ens durá primer al Pedrigolet i més endevant, i travessant una pineda i unes dunes protegides, fins a la Punta de les Coves. Uns bancs de fusta situats arràn de mar fan que contemplar aquella panoràmica sigui magnifica

Punta de les Coves
Veien aquesta panoràmica t'adones que els grecs no eren gens tontos. Van escollir el lloc amb molta cura. Un port natural fàcilment accesible i amb garanties d'una bona defensa i a pocs metres la construcció de la ciutat. En dies clars com avuí pots veure la Badia de Roses i la Punta Falconera (a la dreta de la imatge de dalt). Anem reseguint el camí fins a la Platja del Portitxol, situat devant de l'hotel Ampuries. Una curiosa estructura dona nom a la platja, realment sembla una porta de entrada o sortida al mar. 

Hotel Ampurias i Platja del Portitxol
Enfilem carrer amunt entre pins i dunes i sortim novament a la entrada del Recinte-Museu de Empuries. Ajguns cotxes fan cua per entrar, és d'hora i de moment la calor no apreta gaire. Iniciem el recorregut per la vil·la grega entrant per un lateral de l'antiga muralla. No tinc paraules per explicar-ho, simplement meravellós. 

Heraklyon
Runes devant del mar
L'Ovellot i Nora desde la terrasa del Museu
Forum de la vil·la romana


. Track de les rutes