El castell vell d'Olivella i el monestir budista de Sakya Tashi Ling

El Garraf amaga llocs increibles i moltes vegades aquests llocs són poc coneguts, en aquest cas ens endinsarem a Olivella, un petit municipi dalt del turó del Puig Molí i datat a l'any 992 sota el resguard d'un castell anomenat Castrum Olivella o Castell Vell. També visitarem el Palau Novella seu del Temple Budista de Sakya Tashi Ling.


Dades de la sortida.

Distància:     5.50km        Temps:      2h30' (aturades)      Circular:      SI
Alç.màx:      277m           Alç.mín:    174m                     Dificultat:     1/5

Diumenge matí. Son les nou quan sortim de casa direcció Olivella, la pluja d'aquesta nit a fet refredar un pel la temperatura. Ideal per anar a caminar. En poc més de tres quarts d'hora estem al punt d'inici de la sortida, l'església d'Olivella dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. Només aparcar el cotxe ja veiem el pal indicador que seguirem per fer la ruta.

Can Pau d'Olivella
Carrer Major d'Olivella
El corriol és ample en un principi, fins que acabem de vorejar el Mas de Can Pau. Aquesta edificació té quelcom que li dona un aire místic i antic, La porta del darrera que un día va èsser porta d'entrada del bestiar, n'és un exemple. Un cop passat un pou amb abeurador el camí es torna més estret i vorejat de margallons i bardisses plenes de mores. 

Entrada del bestiar
Pou i abeuredor
Anem seguint el camí del Pou tancat. El camí es força estretet i força pedregós, però petits boscos de pi li donen un aire fresc. Fa goig anar caminant per aquí. A mida que anem pujant la visió d'Olivella es torna a fer present, al mig de la Penya de Can Duran. Ara el terrany no és tan pedegós. 

Olivella i la Penya de Can Duran

Ens endinsem novament a un bosc de pi pinyoner, ple d'olors reconfortants, romaní, farigola i salvia impregnen l'ambient. El terra és ara tou i negre, En un giravolt i ben amagat trobem una construcció típica de les zones agrícoles que es dedican al conrreu de la vinya, una barraca de vinya anomenada Barraca del Borregaire. Li fem un cop d'ull per sobre i després, un cop comprovat que el seu interior és buit entrem per fer un cop d'ull. 

Alicia i Nora dalt de la Barraca del Borregaire
L'Ovellot i Nora al seu interior.
Ens trobem al Fondo de la Severa i al Torrent de la Lloreda. Un tram molt planer i més obert que no pas l'anterior. El camí torna a ser territori de margallons. En un tres i no res ens arribem a la Font del Rector i l'abeurador. Aixecant la vista ja es pot veure una de les torres del Castell Vell d'Olivella. Arràn d'aquí toca pujar. 
Abeuredor al fondo del Rector
Oscar marcant el waypoint de la Font del Rector.
Ara toca pujar, la calor comença a fer de les seves i sembla que la pujada fins el Puig Molí, on està ubicat el castell serà un xic dur. Anem a bon pas i pujem contents per l'estret caminet. Unes escales de pedra i una barana de fusta ens conduiran a la mig derruida església de Sant Pere de Castellvell. Al que desia ser el seu àbsis han col·locat una creu de fusta. 

Sant Pere de Castellvell
Absis de Sant Pere de Castellvell
Ja ho tenim a tocar, una pujadeta dura de una trentena de metres ens duu a la base del castell vell d'Olivella, o més aviat, el que queda d'ell. Una de les torres i un metre de mur perimétric. Amb tot i aixó la visió és molt reconfortant i les panoràmiques que ens dona també. Per la banda del Mas Vendrell veiem les costes Marrades, el Trencaportells, la Penya del Pou i l'Alt del Coscó i per la vessant del mar veiem Olivella, el Puig dels Monars, la Roca del Bisbe i el Puig de la Llebre. 

Oscar, Candi, l'Ovellot i Alicia al Castell vell d'Olivella
Panoràmica del castell i les costes Marrades
Desfem part del camí fins arribar novament a la font del Rector. Un cop allà prenem la bifurcació per anar a buscar el Barret del Rector, un cúmul de roques enmig d'una plana que semblen, segons diuen, un barret.....jo no ho acabo de veure. Fins allà anem per un corriol estret, però un cop arribats aquí agafem una pista forestal més ample. Aquesta pista, a més a més, ens durà amb força velocitat cap a la Cova de Can Muntaner, sota la qual passa el Torrent de la Lloreda, que acaba morint a la riera de Begues.

El Barret del Rector
Cova de Can Muntaner
La pista comença a pujar suaument fins arribar a Can Muntaner, pero un cop traspasada la carretera BV-2111 i el Torrent del Pou caminem pel voral d'un camp de raims, farcit de bardisses i figueres. Arribem novament al municipi d'Olivella per sota de Can Pau. Anem al cotxe, agafem el menjar i marxem cap al pla de l'església per agafar forces. 

Església de Sant Pere i Sant Feliu



Agafem el cotxe novament per anar a la Plana Novella, Allà visitarem un temple budista anomenat Sakya Tashi Ling ubicat al Palau Novella


Palau Novella: Sakya Tashi Ling 

A uns tres kilómetres de Jafra trobem el Palau Novella. L'any 1875 la familia Raventós va vendre la masia a la familia Domenech i Grau, naturals de l'illa de Cristina i residents a Cuba. Després d'arruinar-se per culpa de la fil·loxera el Palau Novella va passar per moltes mans fins que l'any 1996 va ser adquirida per una comunitat budista i va passar a anomenar-se Sakya Tashi Ling, traduït sería, el temple del Valle dels bons Auguris.


Val la pena visitar aquest lloc. els voltants del Palau Novell son espectaculars, la entrada principal, amb la seva combinació de modernisme català i les banderoles tibetanes és sublim. La Estupa Namyelma també és espectacular. Fer la volta en el sentit de les agulles del rellotge fent girar els seus tambors és una experiéncia diferent.

Entrada al Palau Novella
Rodets envoltant la Estupa Namyelma
 La Estupa Namyelma va ser construida l'any 2002 per encarrec del fundador de la comunitat budista del Garraf  i va seguir el model i els consells de la santedat Sakya Trizin. Aquesta construcció, a més del seu valor espiritual, també té un gran poder simbólic, perqué Jamyang Tashi Dorje Rimponche dedica gran part de la seva pràctica a les persones que tenen problemes de salud.

Estupa Namyelma i Palau Novella
Bandes d'oracions
Pero encara que sigui un edifici modernista, i que, de forma conscient, la comunitat budista ha mantingut el disseny i l'estructura dels seus primers propietaris, encara que la seva imprenta tibetana es pot veure arreu.