El Vía Crucis de la Vall de Núria.

La vall pirinenca més esmentada al meu blog. Una vall vora el municipi de Queralbs a 1964 metres d'alçada i vorejada per cims de més de tres mil metres, Puigmal, Cent Creus, Nou fonts.... No només la vall en si, sino la forma d'arribar i les activitats per fer-hi fan d'ella un lloc magnific per anar a gaudir del primer cap de setmana d'Agost.


Sortim cap a les nou del matí de casa i la idea és agafar el cremallera de les 10:20 a la estació de Queralbs. La temperatura és molt agradable, poc més de setze graus. Quin plaer treure's de sobre la xafogor de la gran ciutat.... la idea és fer una petita ruta de muntanya i després anar a fer una mica de pota tendre amb els ponis o bé fer un tomb amb canoa pel llac.

Roc de la Malé,Cap de porc i els Rocs Blancs de Fontnegre
Avuí m'acompanyen en aquesta sortida uns amics, em Joan i la Vicki, pares d'en Pol, i la Carmen i el Jose, a banda de la meva petita aventurera. Un cop arribats a la vall anem a buscar la zona del telecadira, per darrera de les vies del cremallera, de seguida veiem les marques del GR11 i unes ratlles rosades que indican que hem agafat el cami anomenat "camí del bosc"

El grupet amb el Cap de Porc a l'esquena
El riu de Noufonts i el GR-11
La pujada la fem per l'antic camí de Núria a Ulldeter reseguint el GR11 i flanquejat pel riu de Noufonts i pel Cap de Porc. De fons apreciem tant el Pic de Noufonts amb els seus 2860 metres i la carena que l'uneix per la dreta amb el Pic de l'infern (2869m) i per la carena que l'uneix amb el Pic d'Eina (2788m). El terra està força maltret, suposo que per les pluges d'aquests dies. Peró mica en mica anem pujant. En poc més de mitja hora arribem a la Coma de les Molleres (2087m) on tombem a la dreta seguint els indicadors de "Alberg". 

Coma de les Molleres (2087m)
Durant uns metres el camí es torna un pel més planer, inclús sembla que baixi un xic, però no és més que un miratge. De seguida tornem a pujar, no gaire distància però si la necesaria per fer que tots callem i anem perdent l'al·ler. 

De camí cap el Bosc de la Mare de Déu
Un cop arribats dalt creuem la primera pista d'esquí abans d'entrar al Bosc de la Mare de Déu, un bosc de coniferes molt fresquet i amb un corriol de terra minat de fems. Aquesta zona coneguda con la Pala es troba a poc més de 2100 metres. 

Entrant al Bosc de la Mare de Déu
Reminiscències de l'hivern
Un cop creuades les dos pistes d'esquí el camí va devallant. Ara és molt més planer i de vegades tira un pel avall. Aquest és el tram més fresc de tot el camí, una meravella. Entre arbres gegants amb un verd intens i d'altres, ben morts, amb les seves branques i troncs ben blancs. A mig camí ens hem trobat un banc amb vistes al llac i al Santuari de Núria que estava molt bé. 

Panoràmica des del banc
Nora, Pol i Vicki
L'Ovellot i el Santuari als seus peus
D'aquest punt a l'alberg del Pic de l'Àliga no hi ha res. El bosc s'acaba i una gran planuria s'extén devant nostre. Entrem dintre del perímetres de l'alberg i anem a la façana principal. D'allà ja veiem el camí de baixada, l'anomenat Via Crucis, però també una panoràmica privilegiada del Pic de l'àliga, de la Baga de la Coma del Clot, el Cim del Ras i el Torrent de la Fontnegra. Hem aprofitat el bon temps per fer un mos i jugar una miqueta amb les vaques i cavalls salvatges que hi havien pels voltants.

Arribant a l'alberg del Pic de l'Àliga (2130m)



Ara agafem el camí que baixa cap al Santuari. Aquest camí és l'anomenat Via Crucis. Entre estació i estació podem obtenir imatges increibles del llac de Núria i del Pla de Sant Gil. El Vía Crucis de Núria es va construir amb motiu d'un congrés franciscà celebrat l'any 1914, s'impulsava la creació d'una ruta entre les ermites i el santuarí. Un any després el bisbe Benlloch posava la primera pedra a la primera de les dotze estacions programades. L'obra escultórica va finalitzar l'any 1963.

Estacions del Vía Crucis de Núria
L'Ovellot amb el Mirador de Núria (o Agulla de l'Estany) a l'esquena
Des del Via Crucis
Ja hem arribat al Santuari de Nuria¡¡ Ara toca anar a dinar vora el llac al Pla de Sant Gil, visitar a la Mare de Déu de Núria i fer-li una ofrena, fer un tomb pel llac i la presa, aran al mirador de Núria o Agulla de l'Estany (1995m) i després fer un tomb amb les barquetes abans d'agafar novament el cremallera cap al pàrquing de Queralbs. Massa cosa sembla, oi? 

Al llac de Núria intentant navegar
De camí a la Presa i a cavall
Al Santuari amb la Mare de Déu de Núria i Sant Gil