La fageda de la Grevolosa

Eclipsada per les fagedes d'en Jordà i de Santa Fe del Montseny la Grevolosa és potser dels boscos més desconeguts del nostre territori. Vora Sant Andreu de la Vola (Garrotxa) trobem aquest lloc ideal per fer passejades. Els Molins de Bracons i la ermita de Sant Natzarí són els indrets més mediatics.

Dades de la sortida:

Distància:    4'60km          Temps:     3h30'         Circular:     Si
Alç.màx:     1071m            Alç.mín:  948m          Dificultat:  Cap

Diumenge pel matí. El día s'aixeca asoleiat i amb una temperatura agradable per ser al mes de Novembre. Vora quarts de deu agafem la C17 direcció Olot (encara que no hi arribarem) pels túnels de Bracons. Vers Sant Andreu de la Vola anem a buscar el pàrking de la fageda de la Grevolosa.

La fageda de la Grevolosa

La sortida la inicien al km 23'5 de la BV-5224 on trobem un cartell indicatiu amb la llegenda de "Molins de Bracons".El corriol va baixant en mig d'un bosc humit i força fresc que combina roures i faigs. Un grupet de vaques i toros ens dona la benvingunda a la banda dreta del camí. Els primers metres és un continu devenir de senderistes que enfilen cap al Collet de la Paia per una zona anomenda del Mal Pas

El toro amagat

Creuem una petita torrentera amb un parell de salts d'aigua, Es la riera de Bracons que baixa amb un cabdal d'aigua força reduit tenint en compte les pluges de la setmana anterior. De seguida veiem com la tardor es deixa veure a les capçades dels arbres, les tonalitats groguenques, vermelles i marrons de les fulles fan que la vista sigui molt agradable. 

Torrent de Bracons

Els colors de la tardor

Arribats al collet de la Paia ens aturem a esmorçar, potser hem fet poc més d'un kilómetre, però en aquest punt el camí és bifurca en tres ramals. Un recte que és la continuació del camí que portem, un que baixa a la esquerra ben decidit i un que puja per un corriol estret i molt atapaït d'arbusts i d'uns bolets blanquinosos que, como que no sabem si són comestibles, els deixem sense tocar. Agafem després de moltes deliberacions el camí de la esquerra. en poca estona i després d'unes ziga-zagues arribem a Sant Nazarí

Sant Nazarí de la Vola

Esplanada de Sant Nazarí

Aprofitem per reagrupar-nos. Val a dir que en aquesta sortida anem amb canalla molt petita, entre els quatre i els set anys, i per tant, hem de fer vía al seu ritme. Aturats a la ermita arriben un parell de cotxes d'on comencen a sortir tot de gent carregats amb instruments musicals. Es veu que faran una petita exhibició al cor de la fageda. El camí ara és estret i amb força pendent. Atapaït de rocs plans i coberts de fulles que fan que caminar sigui un pel complicat. 

Rellisca, oi?

De seguida arribem a la fageda de la Grevolosa. O son les Rambles de Catalunya. Quin fotiment de gent. Toquem a dos fulles per cap i encara sort. Les arrels dels faigs monumentals es converteixen en improvisades cadires i sofàs, tot preparat per sentir la banda musical que també a pujat pel dret pel fort pendent carregats amb els estris musicals. El corriol comença en una finta del camí dels Gamarussos.

El cor de la fageda¡

Els músics de la fageda

Fem una miqueta el tafaner entre la gent que acompanya als músics i una vegada han completat un parell de cançons continuem pujant per la fageda. La imatge de la tardor en aquesta fageda és bestial. No és comparable amb la del Jordà per extensió però si té quelcom especial, els colors i les olors i el fet que l'aire fes caure les fulles dels arbres com si d'un plugim continu es tractés fan que sigui meravellós.

Collage de fotos de la fageda

Enfilem ara un camí més planer i ple de fulles per terra per anar a buscar el Pla de la Grevolosa. Passem pel devant de la font de la Grevolosa, un petit solc a una pedra d'on brulla un aigua freda i transparent que creua el camí i baixa suaument pel bell mig de la fageda. continuem fins el pla on pararem per dinar i jugar una mica amb els mes petits. 

Cap al Pla de la Grevolosa

Pla de la Grevolosa.

Desfem el camí i tornem cap al cor de la fageda. Els músics i el seu séquit ja han marxat i tot té ara un especte completament diferent, Ara hi ha màgia i pau, serenos, calma, tranquilitat.... aprofitem per fer les típiques fotos de grup asseguts entre les arrels dels faigs monumentals. Una guerra de fulles acaba amb aquesta pau i serenor. 

Nora, Eiren,Carla, Inés, Bego i Carlos