El camí dels monjos: De Matadepera a La Mola

El camí dels monjos és un trajecte históric que uneix les poblacions de Matadepera, Sant Quirze, Terrassa i Sant cugat del Vallés. El seu nom es deu a una llegenda que diu que els monjos i l'abat del monestir de Sant Llorenç de Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per establir-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren productives i l'aillament els produía melangía.


Dades de la sortida:

Distància:    6.20km        Temps:       3h05'       Circular:        Si
Alç.màx:     1162m          Alç.min:     706m       Dificultat:     1/5

El camí dels monjos
Dissabte al matí. Després d'una nit força freda el día s'aixeca amb banc de boira ben atapeïts. Esperem que en arribar al parquin del camí dels monjos el cel s'hagi aclari una miqueta. No tenim presa per sortir, són ben bé les nou quan sortim de casa. El nostre destí es troba al municipi de Matadepera, al pàrquing que ens trobem al carrer del Moliner. Aquí comença la nostra ruta, que equival al tercer tram d'aquest camí iniciat a Sant Cugat del Vallés.

Parquing del Camí dels Monjos
Encetem el camí per un pendent ple de códols caiguts pels aiguats dels dies passats. anem pujant paral·lels al carrer del camí dels Monjos. Un cop agafem el corriol del carrer de Vista Alegre ja veiem figures que ens són ben conegudes, les agulles de Montserrat (a banda esquerra) i el Montseny envoltat de boira a banda dreta. El camí en aquest tram puja però no pica.

Vistes desde el Carrer de Vista Alegre
Cada cop el camí puja uns graus més, i el terra, otrora rogenc, passa a ser un camí empedrat amb grans esglaons que delimiten el camí. Pensar que aquest asfaltat primigeni està construït vora el Segle XII fa que pensar. En un tres i no res arribem a una cruïlla on s'uneixen el camí dels monjos de Matadepera amb el camí que porta de Castellar del Vallés. Un pi magnífic fa de pal indicador i confirma l'unió d'aquests trams. 

Camí de Matadepera i de Castellar del Vallés
La propera fita és la Roca de les Onze hores, pero abans hem de fer el tram més complicat de tota la sortida. Un camí esglaonat i molt vertical entre mig de dos roques que fa que avançar sigui un pel complicat. Estret i cobert de roques, amb un parell de passamans de fusta fa que aquests dos-cents metres ens treguin l'al·ler. Però val la pena i Nora s'ho pren com una gran aventura. Un cop salvada la distància ens trobem al Pla de la Roca de les Onze hores. 

Ja anem bé, ja
Turó de l'Esquirol i la Roca Petanta
Aprofitem que som a poc més de la meitat del camí i que ja hem passat el tram més dur per fer un glop d'aigua i veure com s'aixeca el día. Ara anirem pel bell mig d'una surera ben atapaïda, fins arribar a la propera cruïlla anem alternant zones més aviat planeres amb petites pujades esglaonades. De tant en tant, en passar per sobre dels sostres arbrats podem veure be el paisatge que ens envolta, així veiem a la dreta el Turó d'en Gurugú, els Plecs del Llibre, amb la Cova de la Codoleda a sota i el Morral de la Codoleda. 

Plec de Llibre i la Cova de la Codoleda

Ja veiem la Mola
El camí ara és força més ample i está adoquinat a trams. Anem resseguint la pared passant vora el Pi del Vent i la Foradada de Can Poble. És en aquest tram on la olor a excremets de burro és fa més evident i també on ens trobem amb més grupets que van pujant cap a la Mola. Suposo que com que són dades nadalenques la gent es dedica a col·locar pessebres en les petites escletxes que hi han a les roques.
Es a tocar

Un pesebre ben maco i modern, amb llums i tot.
Continuem planejant fins arribar a la bifurcació amb Can Pobla, En aquí podem triar diverses opcions encara que nosaltres tenim clar que tirarem pel dret, cap a la Mola. A l'alçada de l'Avenc de Can Pobla les imatges són impresionants. No només pel que fa a la Mola, sinó per l'avenc en si mateix i la panoràmica que ens ofereix del Vallés Occidental i del Bages. 

Can Pobla i l'avenc de Can Pobla
Montse....foto impresionant¡
Encetem el tram final, el que pugem per remuntar l'avenc de Can Pobla. Un meandre empedrat entre dos parets de roca i molsa. Un camí estret que em recorda la màgia que vaig sentir en caminar entre les Estunes de Banyoles. També en aquest tram la gent puja les imatges per fer el pesebre, Hem comptat fins a cuatre en un tram de poc menys de cent metres. Entrem a la zona dels Horts dels Monjos per acabar a la Roca Colom, a peus de la Mola. 

Meandre dels Horts dels Monjos
La Mola desde Roca Colom
Finalment hem arribat a la Mola de Sant Llorenç, sostre comarcal del Vallés Occidental. Fem una visita tranquila per l'interior, visitem la capella, la zona d'audiovisuals i fem un café i una fanta a l'interior del bar que hi ha a l'interior i que té unes vistes esplendides de les Feixes de Sant Llorenç i l'Avenc de la Mola. Un cop recuperades les forces, desfem el camí per tornar al cotxe.

Interior del monestir
Desde La Mola de Sant Llorenç
La Mola de Sant Llorenç