Montserrat: Ruta de les ermites de Tebas

Les ermites de Montserrat es troben ubicades en tres grans regions, Tebas, Tebaida i Tabor, en honor a les tradicions eremítiques del desert egipci.  Aquesta sortida està centrada a la regió de Tebas i finalitza a la regió de Tebaida, el canvi de regió es farà un cop travessat el torrent de Santa Anna.

Dades de la sortida:

Distància:     7.20km      Temps:      4h35'         Circular:      SI
Alç.màx:      1086m       Alç.mín:    707m          Dificultat:   3/5

A dos quarts de vuit del matí sortim de casa, la idea és arribar al monestir de Montserrat ben d'hora per poguer aparcar prop del conjunt monumental i estalviar-nos després la baixada fins als vehícles. Sent dies de festa és molt problable trobar molta gent escampada pels voltants. La avantatge és que el día s'ha aixecat força ennuvolat i arribant a Monistrol cauen gotes de pluja.

Abadía de Montserrat desde la Creu de Sant Miquel.
Anem pujant fins la plaça del Abad Oliba on trenquem per anar a buscar el camí de Sant Miquel. Són poc més de les vuit del matí i no hi ha gaire moviment per la zona. Arribant a la porta de Sant Miquel ens trobem els primers grupets carregats amb grans càmares de fotos inmortalitzant la Creu de Sant Miquel. Un petit repunt i ja hi som al trencall cap a la Creu. Desfem el camí i marxem cap a la ermita de Sant Miquel. 
Creu de Sant Miquel
Ermita de Sant Miquel
Aquesta ermita ja l'he visitat força vegades i sempre he pensat que és, potser, de les que menys m'agraden, encara que, amb el temps, li acabes agafant carinyo. Tornem al camí i un cop passat la bassa de Sant Miquel tirem a la dreta pel camí de les ermites en busca de la propera fita, el Pla de les Taràntules, punt i final del cremallera de Sant Joan. El camí hormigonat és una càrrega pels bessons, però be, anar fent. El fet de caminar entre agulles i sense sorolls ho val tot. Aquí tenim una bona visió de l'agulla del Mico, l'elefantet i la Mómia. 

1. El Mico o la Prenyada 2. L'Elefantet 3. La mómia
Després d'anar pujant una estona finalment ja veiem la estació superior del funicular de Sant Joan, aixó vol dir que ja hem arribat al Pla de les Taràntules a  972 metres d'alçada. Ara el pla és tranquil, els primers passejant no arribaran fins les deu, hora d'inici dels trajectes amb el cremallera. Seguims els indicadors de Ermita de Sant Joan i Sant Onofre, propera fita de la travessa. Des del Pla ja veiem totes dues construccions. 

El camí de les ermites
En poc més de vint minuts arribem a la ermita de Sant Joan i ens creuem amb els primers runners que venen de Sant Jeroni (creiem, vaja) Cambien l'asfalt per un llit de terra compacte amb molta pedreta que ens fa la guitza. Tot i aixó la visió cada cop més propera de les ermites ens reconforta el pas. Totes dues ermites van ser construides vora l'any mil, quan es va començar a implementar l'eremitisme a les muntanyes de Montserrat. 

Capella de Sant Joan
En poc més de dos minuts arribem als contraforts de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. L'ermita de Sant Joan va ser construida aprofitant una bauma, es considerava l'ermita millor orientada de totes, espaiosa i amb unes grans vistes. Aquí es retiraven alguns dels abats de l'abadía de Montserrat els últims dies de la seva existència. La ermita de Sant Onofre era contigua a la de Sant Joan i estaven comunicades per una petita finestreta. En Javi i jo donem fe que era petita. Ajupits, fregant amb l'esquena el sostre i amb els collons el terra passem a l'altre banda. 

Contraforts i pujada a Sant Joan
Ermita de Sant Joan
Pas cap a a Sant Onofre 
A l'altre banda de la finestreta (a Sant Onofre) tormen a gaudir de les vistes més espectaculars de la zona de Tebas. Una ermita molt més petita que la de Sant Joan i unes escales que pugen entre dos agulles que fan una miqueta de por. Aquestes escales, anomenades Escales de Jacob ens duran en breu a la regió de la ermita de Santa Magdalena.

Ermita de Sant Onofre
Miranda de Sant Onofre
Ups¡
Un cop pujades les escales i després de recuperar l'al·ler. ja ens trobem a la cruïlla de Santa Magdalena. Fem temps perque un grup de senderistes van baixant pel voral del camí i com que és força estret es preferible deixar baixar i pujar amb tranquilitat. No triguem gaire més de cinc minuts en arribar on, en el seu día, estava aquesta ermita. Aprofitem per fer aquí l'entrepà i veure les meravelloses vistes de la abadía i d'un grup d'escaladors que pugen per la Gorra Marinera.

Montserrat desde la Miranda
Ermita de Santa Magdalena
Panoràmica des de la Miranda de Santa Magdalena
Desfem el camí i tornem al Pla de Santa Magdalena. Un cop aquí agafem escales avall fins arribar al camí nou de Sant Jeroni. Aquesta passejada sense complicacions voreja la zona de les gorres Marinera i Frigia i permet contemplar també les agulles més reconegudes de la zona, el cavall Bernat i el cim de Sant Jeroni. Continuem fins al Mirador de les Paparres i anem a buscar el camí vell de Sant Jeroni.

Baixant cap al camí nou de Sant Jeroni
El camí nou de Sant Jeroni
Cavall Bernat
Un cop arribats a la cruïlla entre el camí vell i el camí nou de Sant Jeroni, tombem a la dreta i anem baixant vora la riera de Santa Anna fins el Pla dels Ocells. Aquí el camí es més ombrívol i més fresc. Molta gent puja a aquestes hores vers el cim més alt de Montserrat. Nosaltres ens trobem a la part final de la ruta d'avuí. Un selfie per finalitzar la sortida a la plaça de l'Abat Oliba

Ruta feta¡ Amb un parell.......de pesones¡¡¡