Els gegants de Romanyà

Romanyà de la Selva és un petit nucli urbà del Baix Empordà i que depén del municipi de Santa Cristina d'Aro. Situat al bell mig de la serralada de les Gavarres es coneguda per la proliferació d'arquitectura megalítica i per ser l'últim descans de Mercé Rodoreda.

Dades de la sortida:

Distància:       6'30km              Temps:     1h45'             Circular:      SI
Alç.màx:        431m                Alç.mín:   326m              Dificultat:   1/5

Sant Esteve i ja tinc la panxa com un pare Noël. No puc menjar més i necesito que sentir l'olor de muntanya. Fa temps que volía fer la ruta megalítica de Romanyà i també conéixer els seus veins més il·lustres, unes sureres monumentals catalogades com a autentics gegants de la montanya. Així que, cap a Romanyà de la Selva.

Són tot just dos quarts de deu quan arribo al cementiri de Romanyà, punt d'inici de la sortida d'avuí. L'ambient es força fresc i no hi ha ni un ànima pels carrerons estrets d'aquest poblet. Tenía la intenció de prendre un café abans de començar, però els dos restaurants encara resten tancats. Així que, començo a caminar.

Cementiri de Romanyà
Sant Martí de Romanyà
Passem pel devant de Can Roquet (restaurant) i de l'església de Sant Martí de Romanyà i creuem la carretera GI6612. Només creuar ja veiem l'indicador de la Creu de Romanyà i del primer monolít, el Menhir de la Murtra. El camí és planer i sorrenc i, en primera instància transcorre entre petites suredes, camps de conrreu i una carretera de servei que ens durà cap al Mas Poncet.

Creu de Romanyà
Detall de la Creu: Adveniat Regnum Tuum
El camí s'endinsa en una surera, ple de arbres joves, tots sense la protecció del suro fins ben be un metre i mig d'alçada. Aquests arbres tenen la capacitat de refer la seva cuirasa amb molta facilitat i velocitat i és un dels planters d'arbres més economicament rendibles. En una clariana trobem el Menhir de la Murtra, un roc fàlic també anomenat Pedra Gentil té uns tres metres d'alçada per un metre setanta d'amplade. 

Menhir de la Murtra
Deixem les marques del GR i pujem per un corriolet que surt darrera del Menhir per anar a buscar la carretera abans esmentada. Resseguim aquest tram asfaltat fins al Mas Poncet on tumbarem a la dreta per anar a parar a la cruïlla que, primerament, ens durà a la Cista de Can Roquer i després a la resta dels megalits. Abans però ens trobem amb el Suro de les Mentides, una surera enorme i mig corcada enmig d'una plantació. Si seguiu el track no feu el ramal que surt cap a l'esquerra, vaig anar a fer una necesitat biológica i no vaig parar el GPS.....Sorry. 

Suro de les Mentides
A pocs metres del Mas Poncet entrem novament a una pista forestal, A la cruïlla tirarem cap amunt, la pista fressada que puja vers al Puig del Roquet. Arribareu de seguida a una altre cruilla. Una cadena barra el pas i a la seva esquerra, entre les sureres, puja un corriolet petit i mig amagat, encara que força evident, que ens durà a la Cista d'en Roquet. 

Mas Poncet
Cista d'en Roquet
La paraula Cista prové del mot grec κίστη que vol dir cofre, és una mena de dolmen petit emprat com a osari. Desfem el camí i tornem a la cruïlla abans esmentada, en arribar girem a l'esquerra i continuem per la pista forestal. Un trajecte d'uns dos kilómetres ens durà a la construcció megalítica més impresionant i ben conservada d'aquesta zona, el Dólmen de la Cova d'en Daina. 

Dólmen de la Cova dén Daina
Entrada al dólmen
Aquest conjunt va ser datat entre els anys 2700 i 2200 aC i va ser trobat pel professor d'história natural de Girona, Manuel Cazurro, pels voltants del 1900. Durant les feines d'investigació es van trobar puntes de fletxes de sílex, nombrosos ossos, ceràmiques, peces de collars i algunes dents. La clariana on es troba aquest conjunt també es trova envoltada de sureres. Tornem a creuar la carretera i anem seguint els indicadors de la ruta dels gegants de Romanyà. De seguida ens trobem amb un altre Cista, aquest un xic més petit que el d'en Roquet. l'anomenat Cista de la Carretera de Calonge. 

Cista de la Carretera de Calonge
Ostras¡ Hem passat d'una pista forestal ample i de sorra a un corriolet més estret, humit i ple de castanyers. però no és aquesta la única sorpresa, en pocs metres trobem tres de les sureres més impresionats d'aquesta zona.

Corriolet
Trobem en aquesta zona el Suro Xato, una alzina surera immensa pero de tronc molt curt i ample, després trobem el Suro de l'Alameda que té el privilegi d'èsser l'alzina surera més gran de Catalunya amb més de 22 metres d'alçada, una amplada de cuatre metres i mig i una capçada de més de 27 metres. I, finalment el Suro petit de la Alameda, que encara que petit, té unes dimensions sobrenaturals. 

Planol de les alzines sureres
Suro Xato
El corriol comença a pujar, i mica en mica, esdevé més ample fins arribar a la pista forestal que ens durà novament al cemetiri i la església de Romanyà. M'hagués agradat fer un café, peró, novement, els dos restaurants estaven tancats.... Que hi farem, cap a casa. 

Sant Martí de Romanyà