Sant Miquel del Fai

Feia molts anys que no pujaba a l'espai natural de Sant Miquel del Fai. Aprofito aquest matí soleiat per gaudir d'aquest entorn únic ubicat a la bauma dels Cingles del Bertí, vora Sant Feliu de Codines. Visitarem la seva església, la ermita i el famós salt d'aigua. La sortida és ben sencilla, planera i amb molts atractius en poc més de dos kilómetres, tot seguint el cami que ens durà cap a la ermita de Sant  Martí del Fai.

La Vall del Tenes
Planol de Sant Miquel del Fai
Deixem el cotxe al parquing del recinte (si aneu massa tard no trobareu gaire lloc per aparcar) i caminem els cinquanta metres que ens separan de la entrada més oriental del recinte. Passem per sobre del pont romànic que salva el pas del riu Rossinyol i entre mig d'una gran esquerda s'obre la porta d'entrada. 

Pont del Rossinyol
Un cami ample ens conduirà en poc menys de cinc minuts a la entrada del recinte monàstic, on arribarem a la plaça de la abadía. La seva arquitectura encaixa amb la muntanya que li fa de pared de suport. Al seu costat hi passa un rierol petitet amb petits llacs que acompanya tot el vessant del monestir. Al costat de la Plaça trobem la casa del Priorat, una de les construccions més ben conservades del gótic català. 

Església de Sant Miquel del Fai
Pugem a la terrassa del mirador per gaudir de les vistes de la Vall del Tenes (ruta que ja varem fer fa un parell d'estius - enllaç -) D'ací podem veure la antiga i derruida central eléctrica, els gorgs Negre i de la Fossa, la Bauma Rosa i els molins de la Madella i la Pineda. 

Hidroeléctrica i Gorg Negre
Molins de la Madella i la Pineda
Baixem del Mirador i ens aturem al llac que hi ha devant de l'església. La dona que se'n cuida dels cignes i els anecs ens dona pa ben dur per que li donem de menjar, ràpidament les aus venen cap a nosaltres per rebre l'esmorçar, evidentment, Nora i jo estem encantats per aquest fet. Els noms dels cignes són ben tipics, Adan i Eva 

Les aus del llac
En sortir del llac baixarem les escales de la Cova de Sant Miquel. La seva entrada està mig amagada i ens porta cap a una esquerda a la roca, Al seu interior de partes molles que regaliman aigua constantment trobem una arquitectura natural formada per estalctites, estalagmites i petites basses d'aigua. Tot plegat fa que el interior de la cova sigui molt humit i ben fresc. 

Entrada a la Cova de Sant Miquel
La Vall del Tenes des de la cova
Interior de la Cova de Sant Miquel
Pugem cap a la plaça i després de saludar el poeta i escriptor Josep Pla, com sempre, assegut al banc mirant els paissatges que tant el van inspirar a la seva obra, marxem cap al lloc més maco i emblemàtic d'aquesta sortida, El salt d'aigua anomenat Salt de Sant Miquel, on el riu Rossinyol es precipita fins al fons de la vall. Abans peró visitem el llac de les Monges, un petit llac amagat sota la roca on, a vegades i si tenim paciència, podem veure petits peixets. 

Nora i Josep Pla
Llac de les Monges
Salt de Sant Miquel
Passant per sota el salt arribem a la antiga porta de entrada al recinte, Ara caminem pel camí de la ermita. Aquesta s'aixeca sola enmig d'una gran esplanada, flanquejada per dos xipresos enormes, Està acabada de restaurar i s'han reproduït els frescos de Sant Martí que hi havía a l'absis central. Aquesta ermita del segle X era la ermita principal d'aquestes contrades. 

Ermita de Sant Martí del Fai
En teoria haviem de baixar a la cova de les Tosques, pero a causa de la humitat ens han recomenat no entrar. Be, ja vindrém més endavant. Ara us deixo amb dos fotografies imponents, pel meu parer¡¡¡