De la Cala Margarita a la Cala Castell (senderisme i immersió)

Novament cap al Baix Empordà, aquest cop faré part d'una ruta incomplerta realitzada l'estiu passat. La idea és sortir de Palamós, de la Cala Margarita. a la esquerra del port, i finalitzar la sortida a la Cala Castell, on aprofitarem la temperatura agradable i el sol per fer una immersió a la Foradada d'es Castell.

Dades de la sortida.

Distància: 6,80 (només anada)   Temps:     4h30' *      Circular:         NO
Alç.màx:  127m                       Alç.mín:   nivell mar   Dificultat:      1/5

El temps inclou la anada i la tornada pel mateix camí i també el temps d'immersió. Val a dir que en aquesta sortida el meu company i jo ens hem pres les coses amb molta, molta, moltíssima calma, però val la pena gaudir dels paisatges.


Hem quedat a les set del matí per sortir cap a Palamós, peró no la encetarem a la vila, sinó passat el port, pels voltants de la Cala Margarita on arribarem tocant les nou del matí. Iniciem la pujada per un petit corriol de pujada per una pineda que ens durà al mirador de Cala Margarita, on tindrem una vista del port de Palamos, de la Cala Margarita i dels illots que hi suren.

Corriol de pujada al Mirador de Cala Margarita
Port de Palamós
Continuem per un sender molt evident que transcorre paral·lel a la Punta del Morro del Vedell i el Cap Gros, (punt geodèsic) i continuarem camí passant per la Cova de l'Aigua i el Rec de Fanals, una escletxa increible i molt maca, encara que de difícil accés. Val a dir que el tram de pujada no és gaire llarg i tampoc té cap dificultat, però si que és veritat que, amb la calor, pujar ha de ser insufrible. 

Javi al vèrtex geodèsic de Cap Gros
Mirador del Cap Gros
Rec de Fenals
Un cop passat aquest tram més fresc i amb olor a pi i mar estem a punt d'entrar a la zona de La Fosca. Desde un sortint de roques del camí trobem la primera imatge més panoràmica d'aquesta platja. Una platja llarga de sorra fina on sobresurt la roca de la Fosca, que divideix la platja en dos trams. 

Platja de La Fosca


Baixem per un tram esglaonat fins a una cala petita anomenada cala Tamardiua, que, pel meu gust, és fantàstica. Un cop trepitjem el passeig maritim anem reseguint el perfil de la platja. La Roca Fosca i les casetes del passeig són una meravella i per moments em recorden al passeig de S'Agaró. Des del passeig ja és divisa el Castell de Sant Esteve del Mar

Cala Tamardiua


La Roca Fosca
Platja de La Fosca
Ara el camí ample i cimentat ens condueix al castell de Sant Esteva de Mar, assentada sobre una vil·la romana ho va comprar l'alcalde de Palamós, Arnau Sa Bruguera, a l'any 1277 a la Seu de Girona en nom del rei Pere el Gran per converti-lo en port reial. El camí resegueix el Frau de la Negra i Es Cau de na minyana abans d'entrar a la Pineda d'en Gorri. 

Castell de Sant Esteve de Mar

Frau de la Negra
Es Cau de na minyona
Entrat a la Pineda d'en Gorri estem a no res de veure una de les zones més maques d'aquesta ruta, un conjunt de casetes de pescadors a peu de cala, amb els colors dels sostres de vius colors i unes terrasses naturals que s'obren cap a les cales empedrades. Estem parlant de la Cala S'Alguer. 


Cala de S'Alguer
Passem per darrera del grup de cases i com qui no vol la cosa caiem directament a la platja del Castell. Aprofitem la passarel·la de fusta que dona als xiringuitos per no haver de caminar per damunt la sorra. Anem fent xino xano, travessem la riera d'Aubi i ens dirigim a la part oriental de la platja. 

Platja del Castell (10:00 am Buida)
Platja del Castell (11:00 am, de gom a gom)
Aquí trobem la bifurcació per anar a la Barraca d'en Dalí o be per anar a la Cala del Castell i visitar les runes del poblat iberic i baixar a la Foradada d'es Castell a fer inmersió. Primer, i per una questió de frescor, fem la petita pujada a la Barraca d'en Dalí, on aprofitarem per esmorçar. 

Barraca d'en Dalí
Amb la panxa més plena desfem el camí per tornar a la bifurcació i anar cap a les restes iberes de la Cala del Castell i després el plat principal del día, la baixada i posterior bany a la Foradada. La pineda fa que l'aire sigui més fresc, però a l'interior de les restes del poblat fa una calor asfixiant. 

Entrada al poblat iberic
Plaça del poblat
I desde una de les cantonades d'aquesta plaça, un corriol empinat, ensorrat i amb molt mala baba, ens separa del colofó i traca final. La baixada es curta, potser una vintena de metres, però rellisca que és un content i s'ha d'anar amb precaució. Però val la pena, no creieu?

Cala d'es Castell i Foradada
Un cop avall és encara més maco. Hem fet inmersió una bona estona, hem travessat la foradada infinitat de vegades i hem gaudit molt de les vistes aeries, arràn de terra i aquatiques.