La Creu de Gurb i el Bosc encantat

Nova sortida per terres d'Osona. Aquesta vegade aniré al petit municipi de Gurb, al bell mig de la plana de Vic. A peus dels turons de la Plana Ausetana farem una sortida circular amb paisatges molt canviants i particulars d'aquestes contrades.

Dades de la sortida.

Distància:     6,54km           Temps:    2h23'         Circular:        Si
Alç.màx:      841m              Alç.mín:  576m          Dificultat:      3/5

Passan cinc minuts de les vuit del matí quan arribo al punt de partida d'aquesta sortida, la ermita de Sant Andreu de Gurb. Vaig fent l'escalfament amb tranquilitat en tant que em faig a la idea que potser he de deixar la sortida per un altre día, a causa de la intansa boira que hi ha pels voltants.

El sol amagat rera la boira
Finalment decideixo tirar endevant la sortida. Vorejo la església de Sant Andreu, passo vora la rectoria i el Casal del monjo per anar a buscar un camí asfaltat que va planejant entre diverses finques dedicades al vobí. La façana de l'església és increible, amb una barreja arquitectónica destacable, veiem vestígis pre-romànics al campanar, el cos de l'esglèsia romànic i després parts del barroc i una façana del neoclàssic.

Façana i campanar
Casal del Monjo amb Sant Andreu de Gurb al fons
En pocs metres l'asfalt dona pas a un camí terrós amb pinzellades de petits boscos d'alzina i pi en mig de amples plamtacions agrícoles. Anem caminant amb tranquilitat, sense cap tipus de dificultat. De tant en tant val la pena mirar cap a la plana de Vic veient com d'entre la boira es dibuixen les formes arrodonides dels globus aerostàtics que surten d'allà a la vora. 


Conrreus sota la boira
Un cop arribats al Mas Verdaguer i Vilafresser el camí, poc a poc, va agafant alçada, no gaire, ja que el Pla de les Eugues és, encara, una ample terra de conrreu. El terra, però, comença a camviar de color, ja no és el sól negre o marró dels boscos d'alzines i sureres sino que, ara, és més grisos o blavós. 

Mas Verdaguer
Vilafresser
Voregem la finca d'en Romeu a Sant Jaume de Vilafresser i arribats a aquest punt el camí ample passa a ser un corriol estret entre pins i sureres que puja de valent, de fet, no deixa de pujar de forma considerable fins arribar bem be al Pla de la Farigola, avantsala del Turó de Gurb. En aquest tram hem d'anar amb comte, les pluges d'aquests dies fa que el terra llisqui i hem d'anar amb mil ulls. 

El turó de Gurb al fons
Aixó comença a fer pujada
Aquest sis-cents metres abans d'arribar al Pla de la Farigola és el més dur d'aquesta sortida, aquest camí se'l coneix com a cami dels sis pins. Deu ser de conya perqué jo n'he comptat força més, però si li hagues de posar un nom sería la senda dels runners de Gurb, mare meva quina quantitat de penya pujava i baixava per aquest coi de camí. A banda d'aixó, la pujada deixa imatges increibles. 

La conya del cartell
Montseny fantasma amb mar de boira
Ja hi sóc, ja he arribat al Pla de la Farigola. Una cinquantena de metres em separen del Turó de Gurb, la creu i el castell. Tinc curiositat per veure la estructura del fortí, perque tinc la sensació que no hi ha gaire lloc al turó per construir gaire cosa. Efectivament, segons la replica que hi ha dalt del turó el suposat castell no era gaire gran, el que si que es enorme és la visió sobre la plana de Vic. 

Turó i Creu de Gurb
Mapa indicaiu
Sota la boira la plana de Vic
Castell de Gurb (reproducció)
Després d'una estona aturat (gairabé mitja hora) intentant que la boira s'obrís defalleijo en l'intent i començo a baixar per la vora contaria, on és la pedra d'orientació. Els primers cinquanta metres són durs de collons, rellisca i és força dret i després, fins arribar a la zona de les Terrisses baixa de manera més suau enmig d'un alzinar molt frondós i ben parit. 

Baixada cap a les Terrisses
Un cop a les terrisses el bosc frondós desapareix i ens trobem a una plana sorrenca de color gris blavós molt típic de la plana. Ens trobem als Terrissos del Tir i del Puig, amb una orografía semblant a un paisatge lunar fruit del seu passat marí de poca fondaria i aigues tranquiles i càlides que van ser dipósit de molts fossils de l'epoca del Eocé

Terrisses del Tir
Ens endinsem un breu moment en una pineda i al final veiem l'ermita de Sant Roc al pla que duu el seu mateix nom. L'ermita va ser construida pels volts del segle XIX entre els masos del Puig i dels Saigs de Gurb. Aprofito aquí per fer un glopet d'aigua abans d'encetar el tram final i més recomanat pels nens. 

Sant Roc de Gurb
Pla de Sant Roc
Entrem novament al bosc, pero aquest cop és un el bosc encantat, Aprofitant els arbres caiguts i un paratge idilic travessat per un rierol talles de fusta en forma d'animals, aus, bruixes i dracs fan d'aquest indret un lloc molt divertit per anar amb la canalla. Inicio el recorregut a la font del Puig i vaig baixant resseguint el rierol fins al corriol que em durà novament a Sant Andreu de Gurb. 

Font d'en Puig
Torrent del Puig
Drac Palmera
Varano
Bruixes i fullets
En sortir del bosc remontem uns cinquanta metres de corriol asfaltat que ens durà a la Creu de Sant Andreu de Gurb i finalment a l'esglesia. 

Creu de Sant Andreu de Gurb