El Taga i Puig Estela: Voltant pel Ripollès

Res millor per celebrar la diada de Sant Jordi que una sortida per una contrada típica de comtes i abats. Parlem del Ripollés, bressol de la Catalunya feudal i part important de la nostra história. Ens endinsem a la Serra Cavallera i els boscos del Tarter. La idea d'avuí també és anar completant el repte dels cent cims, d'aquesta manera farem la ascensió al Taga (2040m) i al Puig Estela (2013), tots dos inclosos al llistat i completant-ho amb el Puig de la Coma d'Olla (1938m)


Dades de la sortida.

Distància:    15.57km        Durada:     5h50'          Circular:     Si
Alç.màx:      2040m          Alç.mín:    1319m         Dificultat:   3/5

Ens aixequem força d'hora per anar al punt de sortida d'aquesta ruta, la granja de Can Cabrer, uns kilómetres més enllà de la ermita de Sant Marti Surroca, pertanyent al municipi d'Ogassa, coneguda com el punt d'inici de la ruta del ferro i el carbó que l'uneix amb Sant Joan de les Abadesses. En arribar la temperatura és de -1Cº  però a mida que anem pujant per una carretera que fa molta por, remunta fins als 5Cº

Ben arreconat al marge de la pista
Només sortir del cotxe ja veig que la cosa serà épica. La primera ens la claven directament als quadríceps. Un recte fins dalt pel mig d'un bosc de mitja alçada que ens servia de nansa per sortejar el fort desnivell. A mida que anem guanyant alçada (i Déu n'hi do a quin ritme) la temperatura va pujant i van caient peces de roba. Anem remontant els Cingles de Can Picola.


Cingles de Can Picola
Després de cagar-me en la pu** rampa dos o tres vegades arribem al primer dels dos refugis pels pastors. En teoría hem passat per devant de la Cambra de les Monges però no ens hem adonat. Aquest refugi primitiu i bàsic es troba al bell mig del Pla de l'Abat. Continuem vorejant els cingles de Maus fins arribar a un segón refugi, aquest dotat d'un petit tancat de pedra. 

Javi, el Sherpa al primer refugi
Pla de l'Abat i Cingles de Maus
Segón refugi i el Puigcercó de fons
La tortura ens acompanya. Hem errat el camí perqué le GPS s'ha tornat mico i hem de remontar uns dos-cents metres. Realment no sería cap problema si no fos el cas que la dreçera que prenem puja recte fins el nostre primer cim, el Puig Estela, de 2013m. Un cop a dalt s'ens obra una nova visió de la ruta. 

Com sempre, fent el capullo dalt d'una creu
Puig Estela (2013m) Amb els Pirineus de fons
El passeig fins el Taga
Un cop hem gaudit de les vistes del Puig Estela i aprofitat per fer un glop d'aigua estudiem com i on pararem per fer un entrepà. El camí (aquí si) és ben fàcil de seguir, un corriol creat per les passes de centenars de senderistes i unes bandes blanques i vermelles ens conduiran fins am Taga, Tot passant primer pel Puig de la Creu i el Puig de Coma d'Olla (1938m). Un tram assequible per a tothom i no com el calvari que acabem de passar.

Corriol cap al Taga
D'aquí venim¡ Puig Estela vist des del Puig de Coma d'Olla
Els Plans de Moreroles, (camí de tornada)
Anem seguin el corriol, anem carenant, fent petites baixades i pujades. "petites"??? Quins collons. El terra pedregós no et deixa fer dos passes seguides en condicions, per tant, has d'anar fent el cabirol entre els tolls, pedres i la taiga que creix on li rota. De seguida, però, arribem a la Portella d'Ogassa, a 1798 metres d'alçada. Punt d'inici de la pujada al Taga i creuament de pistes dels que pujan d'Ogassa, Pardines i Ribes de Fresser.

Cada cop més a prop.
Arribats a la Portella d'Ogassa toca pujar, i carregats de kilómetres i desnivell positiu acumulat, el camí serà dur. Molt dur. Però com tot en aquesta vida a la fita del Taga m'hi duran les meves passes i els meus peus i no el camí, per tant, xino-xano i anar fent.
Tirem la vista enrera
Ja ens queda poquet
Ja està, un últim esforç. Arribem a la creu del Taga. És tan espectacular, el cim, la creu, la gentada que hi ha. Sembla el Passeig de Gràcia un dissabte a la tarde. Gairabé fem cua per fer la foto de rigor commemorant l'arribada al cony de cim. La visió.......ESPECTACULAR.

La Creu del Taga 2040m
El Barrufet d'Eramprunyà a la creu
L'Ovellot de Canovelles al Taga
Després de menjar-me una "barrita energética" de poma, mel i cereals i fotra-li un bon glop al xarop ensucrat que porto, desfem el camí novament cap a la Portella d'Ogassa. D'aquí anirem fent vía pels Plans de la Llagona, de Moreroles, de les Cases i el Pla del Gorg. On un grup de cavalls salvatges ens esperan vora el gorg.

Pla de Moreroles
Pla del Gorg
Des del Pla del Gorg
Si haguessim de fer la transcipció exacte de la meva conversa en aquest ultim tram abans d'agafar el corriol de pujada cap al Coll de Pals es prodria resumir en aquestes linees:

Barrufet d'Eramprunyà (BE):   Que et passa, estàs molt serio?
Ovellot de Canovelles (OC):  Res, estic bé¡
BE: I aquesta cara? Vas bé? de veritat, qué et passa?
------- MOMENT CRÍTIC ---------
OC:   Em passa que estic fins a la punta del nardo de veure plans i mes plans, estic fins els collons de pujar i baixar, estic agobiat de veure prats i més prats...... collons¡¡¡ Es que no hi ha res interesant per veure i, a sobre, amunt un altre cop.....

Després d'aquesta conversa em vaig disculpar. El cabreig no anava amb éll. El problema era que anava de cames molt bé però estava agobiat de planejar per prats de taiga. Res interesant a veure entre el Pla del Gorg i el Coll de Pals. Finalment, arribats al Serrat de Casadet i veienl el cotxe allà baix se'm va passar el cabreig. Sort que el Barrufet té un cor enorme i mai té rancunia.......

Baixant pel Serrat de Casadet
El cotxe al costat de Cal Cabrer
Aquí us deixo un video ben curt de l'inici de la sortida i de la panoràmica de 360º que veiem des del cim del Puig Estela i del Cim del Taga. Desitjo que us agradi.