Montserrat: La Miranda del Fra Garí i la Creu dels Escolans

"El tarro de las esencias" de Montserrat torna a obrir-se en una nova sortida per la muntanya màgica. Aquest cop la sortida és com un ou kinder i porta sorpresa, en el meu cas, finalment i despres d'errar el camí moltes vegades he trobat la ermita perduda de Santa Anna. Si és que quan les coses les amaga el diable....

Dades de la sortida:

Distància:     7.10km         Durada:   3h10'          Circular:     Si
Alç.màx:      1046m          Alç.mín:  730m          Dificultat:   1/5

Diumenge al matí s'aixeca radiant i amb bona temperatura i tenint en compte l'episodi de pluges i llampecs de dissabte és, com a mínim, curiós. Be, de fet és el que té la primavera, dies esbojarrats. Prenem el camí del Vía Crucis que es troba totalment buit i en silenci, només els operaris de manteniment de l'abadía treballen per rebre més endevant a tots els visitants. Arribem a la Capella de la Dolorosa sense trobar-nos cap persona.

La Santa Cova i la Creu de Sant Miquel
Capella de la Dolorosa
Enllacem ara amb el camí de Sant Miquel, els núvols i la boira pujan amb força per entre les agulles i trencants de la montanya, la imatge és increible, de seguida, a pocs metres trobem el rétol de fusta que ens indica el camí de pujada cap a la cova i la Miranda d'en Fra Garí 

Quelcom contemplant els nuvols
El camí cap al Fra Garí és un corriol ombrívol i serpentejant que de seguida ens ajuda a agafar alçada, els esglaons de fusta primer i els que es crean a la propia agulla fa que la pujada sigui molt fàcil. En poc més de dos-cents metres ja arribem a la cova on diu la llegenda que va viure l'anacoreta Fra Garí i continuant més enllà a la miranda que ens deixa una altre visió del conjunt monàstic. 

Pujant cap a la Miranda
Abadía de Montserrat desde la Miranda del Fra Garí
Creu de Sant Miquel
Desfem el camí de la Miranda per anar a la nostra propera fita, la Creu de Sant Miquel, la creu amb la panoràmica de l'abadía i de les agulles de la momia, l'elefant i el mico més impresionant. Creuem les portes de Sant Miquel, amb la figura de l'arcàngel defensant l'entrada a montserrat i fem el desviament cap a la Creu. Per sort, no hi ha ningú. 


La Creu de Sant Miquel, el Bages i els Pirineus nevats
Tronem a prendre el corriol amunt per anar a la ermita de Sant Miquel, el vent impregna l'aire de romaní, un romaní que creix per tota la montanya i ara, que comença a secar-se, deixa anar un aroma increible. Arribem a la ermita de Sant Miquel i fotem un glop d'aigua i de seguida reprenem cap al pal indicador que ens enviarà cap a Collbató pel camí de les Bateries. 

Ermita de Sant Miquel
Serra Llarga i la Creu dels Escolans
El corriol que transita per la Serra Llarga és increible, Carenar per aquest lloc és un goig pels sentits, la vissió de 360 graus, la Cap de les Canals, Collbató i les coves de Salnitre als peus, l'olor a romaní, l'escalfor que desprén la roca...... Al final, ja ho veieu, la Nova Creu dels Escolans. En aquí em vaig permetre una vanitat, espero que m'ho sabreu perdonar. 

Creu dels Escolans
Serra Llarga
Una petita llicencia
Desfem el camí fins tornar al camí de sant Miquel, ara encetem la pujada cap al Pla de les Taràntules, estació superior del cremallera de Sant Joan i agafarem el corriol de baixada cap a Santa Anna. A la Cruïlla s'aquest tram amb el camí nou de Sant Jeroni veiem perfectament les tres agulles abans esmentades. 

Les agulles i Sant Benet als peus
Pla de la Trinitat
Anava pensant en tant que baixava pel corriol les vegades que he fet la ruta de les ermites i que mai havía trobat la ermita de Santa Anna, bé, de fet, les seves runes. I per fi, i després d'equivocar-me de corriol l'he trobat. La meva búsqueda del grial ja és completa, ara ja podré fer l'ermitada completa fent servir l'ordre establert pel Frare García M. Colombàs. 

Ermita de Santa Anna