Santuari de Cabrera pel camí de la Serrica

Una sortida que feia temps que tenía en ment. He voltat per Osona molt sovint i sempre veia amb goig la serra de Cabrera, un altiplà de relleu característic que destaca entre els cims que l'envolten, avuí ho he fet. El Santuarí de Cabrera pel camí de la Serrica.

Dades de la sortida.

Distància:    5.67 km         Durada:     2h30'         Circular:      Si
Alç.màx:     1361m           Alç.mín:    997m          Dificultat:    2/5

Avuí no tinc presa per sortir de casa, al cap i a la fi l'inici de la sortida es troba a poc més d'una hora de casa meva i, com que vaig sól, no tinc gaire problemes en iniciar la ruta un xic més tard del que és habitual en mi. Així que, carretera i manta i cap a Sant Julià de Cabrera, la ermita d'on començaré la sortida d'avuí.

Sant Julià de Cabrera
En arribar veig que, de moment, el temps no acompanya gaire. De fet, quan vorejava Vic i tirava cap a l'Esquirol la boira feia acte de presència. En arribar a Sant Julià la boira ja és tan densa i es veu força be, encara que sóc incapaç de fer una foto a l'altiplà del Cabrerés, bàsicament perque es troba cobert pels núvols.

Entre la boira, el Cabrerés
Enfilo per la carretera asfaltada fins a la finca ramadera de Cal Vidrier on tombo a ma dreta un cop arribat al Collet de Sant Julià. Arrel d'aquí el camí esdevé corriol i comença a pujar de valent. En un primer moment el corriol és cobert de vegetació arbustiva i li confereix un aire un tant.........depriment. De seguida veiem unes cordes i cadenes clavades a la roca.... toca tirar pel dret. 

Una visió fantasmagórica
Pas de corda i cadena. Atenció¡ Rellisca
Anem agafant alçada molt ràpidament. De tant en tant, m'aturo a les balconades naturals que deixa el serrat i puc constatar que pujem força ràpid i que la boira també va pujant. La tindré de companya fins al pla. El camí és prou evident, encara que no hi ha camí realment, bàsicament et mantens entre caure pel penyasegat o menjar-te els arbres. 

Anem pujant pel Grau
Camins, traces i boira
Pocs metres abans d'arribar a la fageda tinc la meva primera visió clara del Santuari de Cabrera, be, clara, clara no ho és, però si que esdistingueix entre la boira el pinacle del campanar. Sembla extret d'una pel·licula de Dràcula. En qualsevol moment em surt el "chupasangres" (que no és Montoro) i em clava una mossegada de cal Déu. 


De cop i volta sembla que estigui fent una altre sortida. Deixo de banda la grimpada, la roca nua i els corriols estrets i atapaïts per entrar a una fageda espectacular primer i més tard a un bosc sub alpí ple d'avets. I el més increible de tot, encara hi ha restes de la neu caiguda fa dos dies. Espectacular. Sembla (pel que he vist a les pelis) que estigui caminant pels boscos de Yosemite. 

Fageda
Bosc subalpí
Sortint del Pla del Prat, que és com s'anomena la zona de la fageda i del bosc, entrem a la part més espectacular de la sortida. L'Osca de Cabrera. Un istme de roca pelada de poc més de dos metres d'ample que ens assepara del Santuari de Cabrera. Aquí he passat una bona estona, és espectacular. El pas estret, la bruma, la visió de la Plana de Vic, de la Vall d'en Bas, el santuari......


L'Osca de Cabrera
L'Osca de Cabrera
Lleixa de l'Osca amb el Santuari a l'esquerra
Creuem amb cura i amb bona lletra, gaudint de les sensacions que aquest indret em provoca. La veritat es que m'hagués sentat una bona estona allà el mig. Realment era com ser entre terra de ningú, penjat al mig del no res i l'aire i la boira jugant amb tú. He al·lucinat. Un cop a l'altre banda vaig a buscar les restes del Castell de Cabrera i  el vértex geodèsic que marca el punt més alt de la serralada (un altre cim a la butxaca). 

Castell de Cabrera i Santuari al fons
Cap al Santuari
Nublat i sol (divisió metereològica)
El Santuari de Cabrera i el seu emplaçament és increible. Realment un lloc molt tranquil on sembla que el temps resti aturat. A aquestes hores del matí poca gent m'hi trobo a la plana. Així que aprofito i faig un tallat al restaurant del Santuari. 

Santuari de Cabrera
Després de fotre'm el café, que, per ser on és el restaurant, només és 1'50€, faig el tomb per darrera el santuari i dirigeixo les meves pases a les escales que em duran cap el Coll de Brams. Aquestes escales són la ruta, diguem-ne, fàcil per arribar al santuari. Però, val a dir, que s'han de tenir un bon parell de collons per pujar-hi. 



Aquest és el desnivell que superen els esglaons
Un cop al coll de Brams tirem per un corriol ben catxondo cap a Sant Julià de Cabrera, on donarem per finalitzada la sortida d'avuí. Abans de marxar, però, tinc temps en maleïr i despotricar quan veig que ara, el camí de la Serrica i dalt del Santuari fa un sol espatarrant. Tocarà tornar-hi a l'estiu, que hi farem¡¡¡