Gorg del Molí del Murri i Castell d'Hostoles

Per tots és reconegut que la Garrotxa té un atractiu especial, amaga infinitat de secrets i llocs realment idílics. D'exemples en trobem a grapats, la Fageda d'en Jordà, el volcà de Santa Margarita, el Croscat, però, de vegades, els tresors més ocults són aquells que tenim devant dels ulls. Aquesta és la sensació amb la que he finalitzat la sortida.


Dades de la sortida:

Distància:   7,00km        Durada:     2h35'         Circular:      Si
    Alç.màx:      654m          Alç.mín:    407m           Dificultat:    1/5    

Dissabte al matí arribem al municipi de les Planes d'Hostoles, a cavall entre Olot i Girona i dintra del parc natural dell volcà de Puig Roig i Sant Marc. Per ser l'hora que és, dos quarts de deu, la temperatura no passa dels 14 graus. Bon senyal pels que sempre tenim calor. Encetem el camí vora el cementiri i caminem per camps de cultiu fins arribar a una roureda inmensa, térbola, humida i molt verda. De seguida sentim l'esclat de l'aigua contra les roques i el còrrer del manantial desfilant cap al primer gorg de la ruta, el Gorg de la Plana.


Gorg de la Plana
Ens quedem una estoneta simplement sentint el brull d'aigua i els ocells que comencen les seves converses piades. Anem tirant amunt per la llera del riu Brugent i anem veient petits salts d'aigua i d'altres gorgs més petites. Els arbres caiguts a la riba, o be de banda a banda del riu fan de ponts improvisats. Sembla que en qualsevol moment una ninfa o un fullet sortirant entre els arbres i la fullarasca.


El riu Brugent
Continuem pel mateix corriol estret i enfangat, ara les bardisses, ortigues i d'altres plantes punxants es fan més evidents. Una petita pujadeta per un lloc relliscós i ups..... ja arribem a l'ultim gorg d'aquest primer tram. El Gorg del Duran i la Resclosa.


Gorg del Duran
Creuem la carretera després de passar per uns camps conrreats i la ermita de la Mare de Déu de la Mercè. Creuem el pont de la torre i enfilem per un camí pedregós per anar a buscar el Castell d'Hostoles. Aquesta pujada em va recordar moltíssim al camí de la Serrica quan vaig pujar al Santuari de Cabrera. No és dificil perdre´s perque el corriol és força evident. A mig camí de la pujada tenim una imatge de les Planes d'Hostoles i de les muntanyes que l'envolten. 


Les Planes d'Hostoles
Continuem pujant pel Serrat de la Solella del Castell, en breu ja veiem la figura esbelta de la seva torre i també la senyera que la vesteix. Tot plegat meravellós. M'agrada veure que s'estan fent treballs de rehabilitació i que han col·locat una escala metàl·lica per accedir a la part superior del castell. D'allà tenim una vista de 360 graus que cauen els collons a terra.

Arribant al Castell d'Hostoles
Sant Feliu de Pallerols als meus peus

Desfem part del camí fins retornar a la sortida del Castell d'Hostoles, El corriol torna a èsser més intuitiu, bàsicament perque si tiressim a banda dreta o esquerra aniriem serrat avall. Hi ha un tram de corda, potser uns 10 metres que és molt divertit. Tot això abans d'arribar a la cruïlla del Serrat del Castell amb el Serrat de la Pineda.  Un cops arribats a la carretera que va de les Planes d'Hostoles a Cogolls (GR83) baixarem un centenar de metres fins arribar al camí que ens durà cap a la meravella del Gorg del Molí del Murri. 

Salt del Moli dels Murris
Sense Paraules
Prenem un corriol, dret com una mala cosa, que puja per la banda dreta del salt d'aigua. Un cop dalt, la visió del gorg i del salt és encara més espectacular. La riera de Cogolls alimenta el caudal d'aigua que cau a plom els tres metres del salt, una mica més enllà, trobem el gorg de Sant Pelegrí. 

Dalt del Salt del Molí dels Murris
Gorg i Salt de Sant Pelegrí
Un cop desfeta la baixada tornem a prendre la carretera anterior que ens durà fins al cementiri de les Planes d'Hostoles on hem deixat el cotxe. 
Track de la ruta