L'Albarda Castellana i Sant Jeroni. Montserrat

Un cop més sortideta de Dissabte a la muntanya que em té el cor robat. Tornem a Montserrat, encara que aquesta vegada deixaré a banda la visita a les ermites i em dedicaré a "conquerir" dos cims espectaculars, el primer, l'Albarda Castellana, amb els seus 1177m (Sostre comarcal del Baix Llobregat) i Sant Jeroni amb els seus 1236m (sostre comarcal del Bages i l'Anoia)

Dades de la sortida:

Distància:      13.50km      Durada:    4h50'        Circular:       Si
Alç.màx:       1236m         Alç.min:   750m        Dificultat:     2/5

Són les set del matí quan creuem el conjunt monàstic per anar a buscar el ja familiar camí de Sant Miquel que ens durà cap al Pla de les Tarantules. La veritat es que podria haver agafat el funicular, però em fa una mandra haver d'esperar a que engegui que prefereixo pujar a peu. Fem una primera parada a la ja mítica Creu de Sant Miquel, sempre és un plaer veure la abadia des del mirador privilegiat.

Creu de Sant Miquel
Passant pel devant de la ermita de Sant Miquel i tirant cap a la bassa d'aigua l'aire fresquet que puja per la Cap de les Canals ens dona vida, són dos quarts de vuit i per a mi la calor apreta en excés. Anem remuntant xino-xano el camí asfaltat que ens durà al Pla de les Taràntules. A mitja pujada veig la Creu dels Escolans, visitada recentment. 

Creu dels Escolans
Continuem fent vía per la pista asfaltada. El perfil després del segon revolt deixa d'encabronar-se i comença a planejar tot just uns centenars de metres abans d'arribar al Pla de les Taràntules, estació superior del funicular de Sant Joan. En un racó on els arbres desapareixen tenim la visió de tres ermites, Sant Joan, Sant Onofre i Sant Jaume. 

Sant Joan, Sant Onofre i Sant Jaume
Pla de les Taràntules
Quin plaer¡ Feia temps que no arribava al Pla i no hi ha ningú, cero sorolls, cero crits.... només pau, tranquilitat i dos capullos que no tenen cap altre cosa a fer que patejar montanyes un Dissabte pel matí. Anem a buscar el "Camí nou de Sant Jeroni" que ens durà plàcidament cap a les fites d'avuí, és a dir, cap a la Albarda Castellana i el cim de Sant Jeroni

Que miras, capullo
El nostre destí
Avuí no ens aturem gaire al Mirador de les Paparres, fot aire i és gélid, així que preferim ser sota l'aixopluc dels arbres que ens trobem pel cami nou. Arribats a la fita toca fer cami per l'agulla que ens durà a la Albarda Castellana, que amb els seus 1167  metres es converteix amb el sostre comarcal del Baix Llobregat. El camí corriola sota bosc fins arribar a les esquerdes que ens duran al cim. 

Cim Albarda Castellana
L'Ovellot de Canovelles (jo) a l'Albarda Castellana
El Barrufet d'Eramprunyà al mugronet del cim
Desfem el camí despres de gaudir del paisatge, però l'aire que fot no ens deixar ser-hi massa estona, un cop d'aire i anem a fer punyetes cim avall, així que marxem cap al cami de Sant Jeroni. En poc més de cinc minuts arribem a la base del seguent cim. Ens aturem a la ermita de Sant Jeroni, lletja com un pecat i fem un mos. 

Ermita de Sant Jeroni
A la ermita ens adonem que la gent és molt marrana, per no dir una paraula més forta. Enfilem cami cap al cim. Ara si, un munt d'escales ens duràn cap allà. Escales i més escales, vent i més vent. Passem pel mirador de Mossen Cinto Verdaguer i enfilem els ultims esglaons...... Ja som al cim

Cap a dalt
L'Ovellot al cim de Sant Jeroni
El Barrufet..... pensant???
Desfem el tram d'esvales fins la cruïlla amb el cami vell de Sant Jeroni, La baixada la fem cagant llets, com si ens perseguís algú, la veritat es que les cames marxen soles. La baixada cap al monastir és molt agraida. Boscos ben farcits i una ombra increible mitigan la calor que fa, i només són les onze del matí. En breu arribem al Pla dels Ocells on puc fer una foto ben representativa del Pla. 

Toca desfer el camí
Queda clar on som, no?
Agafem el camí de les escales dels pobres, riuades de gent pujan ara cap a Sant Jeroni. Inconscients¡¡¡ Amb la calor que comença a apretar. La visió del monastir ens anima i sabem que en breu donarem per finalitzada la sortida. 

Abadía i final de ruta