Matagalls desde Coll Bordoriol

Una tarde d'estiu, estàs a casa i no saps que fer perque la calor t'està deixant molt xafat. Són dos quarts de set, surto al balcó i el veig allà, el Montseny. Ni un núvol.... Saps que? Ara guillo cap allà. Dit i fet, a quarts de set ja sóc al Coll de Bordoriols (Viladrau) per fer la clàsica pujada al Matagalls.

Coll de Bordoriols. (Km 3 entre Viladrau i Sant Marçal)
En arribar al pàrquing hi trobo un parell de cotxes, imagino que, encara que sigui dilluns a la tarde trobaré a més d'un senderista per aquestes contrades. Enfilo pista amunt, el vent és suau i molt agradable i fa que la calor que passava a casa sigui cosa d'un passat llunyà. Arribo a la cruïlla entre la pujada per la font dels mosquits o el camí de l'Oratori de Sant Francesc d'Assis i, en aquest cas, decisdeixo anar a banda esquerra, és a dir, cap al oratori. 

Barraca de la Vila
Oratori de Sant Francesc d'Assis
Passat l'oratori el camí s'endinsa primer per un bosc de roures i falgueres i després per una fageda molt verda i ben atapaïda. En algún tram del camí, quan la frondositat ho permet, veig la banda del Montseny on s'alça el turó de l'Home i les Agudes i la zona del Matagalls i Sant Segismon. Pots creure que tinc fred.....

Fageda del Coll de Sabenia
La banda del Matagalls
Quan menys t'ho esperes i després de fer un revolt la pista es converteix en corriol, el trajecte ara és curt, es veu dalt del turó la llum del sol sobre el Coll Pregón, però és un tram costerut, amb el terra extremedament sec i lliscós. Només un petit esforç i arribem al Coll Pregón. Aixó vol dir que, per un costat toca descansar i beure aigua i d'un altre costat, que estem a poc menys d'un km del cim del Matagalls

Coll Pregón, vaques i el Monolit de Pau Casals
Després de compartir el temps i l'aigua amb una familia bovina vaig a buscar la fageda de la dreta que em durà cap al Collet de l'Home mort, avantsala de la carena que em durà al cim. Si en el tram anterior la fageda era verda i amb exemplars força joves en aquest tram els faigs tenen solera. El camí s'escarpa i serpenteja enmig dels arbres, de cop, una llum al final del corriol. Som a la carena del Matagalls


Collet de l'Home Mort
Ja està, ja veig la Creu del Matagalls. El resol de les vuit de la tarde li dona un caire màgic i sumptuós a la carena i al cim mateix. Un espectacle de clars i obscurs. L'aire és fresc, segons el meu termómetre fa 22 graus. 


Queden poc més de dos-cents metres. Dalt del cim una parella i un gos contemplen les vistes del Matagalls, Collformic, el Pla de la Calma, el poble del Montseny, el Turó de l'Home, Viladrau...... es veu el mar. 

Creu del Matagalls
Joc d'ombres
A punt d'arribar a quarts de deu torno a ser a Coll Bordoriol, després de desfer tot el camí a un ritme ben bo. L'ambient fresc de la fageda, l'absencia de sorolls i el fet de veure caure la nit en tant baixava és una sensació indescriptible. I finalment, un cop al cotxe, el sol comença a amgar-se per Sant Miquel de Barretons.