Video: Agulles i Frares Encantats (light version)


Frares Encantats i Agulles (light version)

I finalment arriba el mes de Setembre, i, finalment, sembla que deixem enrera els dies de calor asfixiant i humitat desorbitada. Per fi s'ha aixecat un matí clar i fresquet. Deixant a banda la emoció inconmensurable que m'ha suposat aquesta baixada del mercuri el fet d'anomenar "light" a aquesta sortida es per dos motius, el més obvi és que es tracta d'una matinal de pocs kilómetres i un desnivell puntual en dos llocs molt concrets i d'altre banda, aquest estiu l'he passat més aviat en un medi aquatic i, la veritat, fer rodar les cames s'em feia un món.

Agulles i Frares Encantats
Dades de la sortida.

Distància:     7,60km          Temps:  2h50'         Circular:      Si
Alç màx:      1025m         Alç.mín:     752m      Dificultat:    1/5

Una mica més i arribo a l'extasi en veure al termómetre del cotxe 12Cº en arribar al pàrquing de Can Massana, i ja eran les vuit i poc del matí. Quina meravella, quina frescor, només amb aixó pel meu gust la sortida ja era tot un éxit. A dos quarts han arribat les meves companyes de feina i, en aquest cas, també de ruta. Iniciem la pujada en direcció la Foradada i la Cadireta. Només arribar al primer revolt ja és veuen les seves formes inconfusibles. 

La Cadireta, la Foradada i la Paret de les Agulles
En poc més de vint minuts ens arribem a la base de la Foradada. OJOOO¡ A mà dreta hi ha un corriol que puja pel dret marcat amb una fita de pedres (si us plau, aquesta no la tireu) que indica el camí per arribar a la Foradada. Una petita grimpada de cinc minuts per arribar a la entrada triangular d'aquest lloc màgic. 

La foradada
I de fons Marganell i la Serra del Florí
Desfem la grimpadeta i continuem seguint el corriol marcat amb vermell i blanc (GR) passant per increibles boscos ben atapaïts i super fresquets. Tot un plaer caminar sense suar, o com a mínim no fer-ho per culpa de la p*** humitat. En arribar al Coll del Port (o del Porc, depèn d'on treguis la info) deixem les bandes de GR per reseguir les del PR (grogues i blanques) i anar a buscar el Pas o Camí del Princep. 



Aquest lloc té quelcom de màgic, les agulles, els frares, la pau, el silenci......no sé, es diferent. Porto temps caminant per aquesta muntanya i sempre aconsegueix deixar-me sense paraules, o com a mínim sense saber com plasmar-les en un text. Pujats dalt d'una agulla sens obra pel devant tot un seguit d'agulles...........


Continuem caminant, combinant espais més oberts amb boscos més coberts. De seguida, però, arribem al refugi de Vicenç Barbe. Ara es troba tancat, pero el recinte dona per descansar i gaudir abans d'agafar el Coll de la Portella, una baixada d'una vintena de metres ben encabronida però tremendament divertida. 

Baixant pel Coll de la Portella
Un cop aquí el camí és planer i ja tira en direcció Can Massana, abans d'arribar a la fi del trajecte ens desviem per anar a buscar la ermita Vella de Sant Pau ( tranquils, no us durà més de cinc minuts arribar-hi) en aquí tenim unes vistes magnífiques de les Agulles i un bon lloc per fotre l'entrepà abans de marxar.

Les Agulles desde Sant Pau Vell
Us deixo un video espectacular d'un home-ocell passant a tota llet pel mig de la Foradada. Per pixar-se i no treure'n ni gota