La Canal Amagada o Lucky Txei

Per a molts que conec, el parc natural de Sant Llorenç del Munt és conegut per les pujades clàsiques a la Mola, al Montcau o la visita als Obits, peró aquest lloc amaga més d'una sorpresa. En aquest cas, el lloc amagat és, aixó mateix, una canal amagada i preparada amb grapes per grimpar fins a una planuria que ens durà cap a la Mola. Avuí sortim a la Lucky Txei.


Hem deixat el cotxe al parquing de Matadepera, inici del camí dels Monjos que ens portaría cap a la Mola, peró en aquest cas, prenem un corriolet que ens durà cap a la Castellasses de Can Torres. No fa gaire fred i l'aire és força agradable, encara que el millor d'aquest tram és l'absencia de gent. Anem pujant xino xano passant entre els Plecs dels Llibres i el Turó del Gurugú, que ens donarà pas al Mal pas de la Castellassa. 


El barrufet i l'Ovellot al Mal Pas de la Castellassa
Ens endinsem novament entre matolls després de gaudir del Mal Pas i la seva increible caiguda. De seguida arribem a la Bauma de la Castellassa i a les Castellasses de Can Torres, un monolit amb tres agulles impresionant, que fa de mirador natural cap al Sot de Matalonga, el Sot del Sabater i el Muronell.

Gaudint del Sot de Matalonga
Desfem part del camí i anem cap a la Canal Amagada, heu de vigilar, una petita fita de pedra indica el corriol de pujada cap a la Lucky Txei. La pujada, encara de curta durada es collonuda, el terra és ben sec i rellisca de valent. Amb tot i axó arribem a la base de la Canal. Sense paraules.....



Fem sonar la campaneta que hi ha dalt de tot i donem per finalitzada la pujada per la canal. Breu però intensa, molt divertida i dóna molt de joc per fer fotos espectaculars. Som a la Bauma dels Penitents i anem vorejant la serra fins arribar a la zona de la Cova de les Ànimes, on fem un 180 graus i enfilem cap a la Mola pel camí dels Burros. 


Ja divisem La Mola
Aquí si que el camí es converteix en un passeig per les Rambles de Barcelona en hora punta. Una quantitat de senderistes fan i desfan el camí de pujada al restaurant. Un cop dalt, anem al restaurant i fem un café i l'entrepà.
Val a dir, que els preus del restaurant no són precisament assequibles, però, que collons, on trobeu un restaurant a 1000 metres d'alçada i amb la logística més entranyable que hi ha? Així que, senyors, aquestes coses s'han de pagar.