El Camell, sant Jeroni i la neu

Una nova aventura per la muntanya de Montserrat. Aquesta vegada, encara que repetim cim hi pujarem per una banda totalment desconeguda i amb la bellesa de la neu caiguda dies abans.
Son quarts de nou quan aparquem el cotxe al pàrquing del restaurant Vinya Nova, a Collbató. En principi havíem de patir baixes temperatures i anàvem més abrigats del compte..... Collons, però només arribar ja m'he tret el jersei i encara no havia començat a pujar, de fet, només havia tancat la porta del cotxe.
Comencem a caminar i de seguida anem guanyant alçada, mica en mica la pista esdevé corriol, unes vegades força net de vegetació i d'altres molt més cobert i atapeït. De tant en tant girem el cap per gaudir de l'espectacle que ens depara el canal dels francesos.

Camí dels Francesos
Javi, Helena, Nina i Rosa pel camí (primera foto de grup)

Anem pujant i de seguida trobem la primera fita del dia, el Coll de l'anada i el seu cim. Quin paisatge, quina meravella de visió. El dia es molt clar i el cel és en mode HD i surten unes fotos espectaculars.

L'Ajaguda o la muntanya del Petó
L¡Ajaguda vista des del Coll del mateix nom
I cap a la banda contraria......

Continuem pujant i arribem a un petit mirador amb un bon pam de neu que ens deixa veure tot el majestuós perfil del Montgros, el cim de Sant Jeroni, l'albarda Castellana i el Camell. Tot d'una sola tacada.
El Camell
En arribar a la zona del Camell fem una petita desviació per intentar veure si existeix la possibilitat de pujar al jep o be al cap, un corriolet ben definit ens du cap a l'escletxa entre el suposat cap i el cos, però, arribats aquí no veiem cap camí prou clar i menys sense cordes per anar grimpant per la roca nua, així que......desfem i cap a l'albarda. 

A peus del Camell
El Montgrós



Ara si que la neu es veu amb més intensitat, bé, la neu i el glaç, a mida que anem pujant pel corriol vertical el camí és transforma en una pista de patinatge, anem caminant pel voral on hi ha més neu per estalviar-nos les relliscades. En un tres i no res arribem a la cruïlla de l'albarda castellana.


A trams la neu sense trepitjar deixa unes imatges de postal, allà el tenim, el cim rodó de l'albarda amb un bon paquet de neu i el sol en el seu zenit. MERAVELLÓS. En intentar passar la zona més aèria ens fem enrere. El pas més estret i vertical es ben glaçat i no tenim gaire ganes de pagar un rescat, així que..... Mitja volta i a buscar el camí de Sant Jeroni.

L'Albarda Castellana
Sembla una postal
Pugem o no?


La baixada fins trobar la Rambla de Sant Jeroni es caòtica. Anem agafant-nos de les branques i troncs dels arbres del corriol. Però, arribats al camí vell la cosa no varia gaire. La gran avantatge que tenim és que al marge té una quantitat de neu considerable i ajudar a progressar. Ens aturem a la Ermita de Sant Jeroni a esmorzar. Ni amb la p*** neu aquesta Ermita es maca. Mare de Déu quina tirria li tinc.
Acabats de fer el mos reprenem el camí cap a Sant Jeroni, les escales van ben plenes de neu i la visió es increïble. Hem pujat força vegades aquí, però mai amb neu i trobo que canvia radicalment. És sublim.



La Albarda Castellana vista des de la ermita de Sant Jeroni

Fem una petita paradeta abans de fer el tram final per a practicar amb la Nina i la Rosa un saltironet que realitzen a totes les sortides que fan. 


La pujada es sublim, increïble i aquesta vegada no s'ha fet gens pesada. Veure des del cim totes les valls i els cims ben nevats es una sensació increïble. 




Desfem tot el camí fins arribar a la cruïlla del Camell, ara tombem a la dreta i baixem per un tram de corriol i torrent fins arribar novament al restaurant. Aquesta vegada i fent un excés m'he pres una cervesa ben freda i em brindat per la Companyia, les amistats i la màgica Montserrat
Un dia meravellós, Javi, Helena, Nina i Rosa.... Sou collonuts