Matagalls hivernal: la màgia de la neu

Mare de déu senyor, ho tinc a tocar de casa i només hi vaig de manera esporàdica, vergonyós. Però, que hi farem. De vegades ens encaparrem en anar a buscar en la distància el que tenim devant del nas. Això em passa amb el Montseny.

Matagalls hivernal
Avui, aprofitant el dia lliure i la neu caiguda dies abans aprofito per fer una sortideta al cim, per a mi, més emblemàtic del Montseny, anirem al Matagalls. Són tocades les deu del matí quan arribo al pàrquing de Collformic. Pel meu parer un xic massa calor. I superant les meves espectatives el pàrquing es ple de cotxes.

Sortint de Collformic
Començo a pujar pel costat de la Creu de ferro de Collformic, al costat mateix de la carretera. Hi ha neu, però menys de l'esperada i no es gens blanca. La imatge de la Creu amb la vall de fons i els núvols cobrint l'horitzó és increïblement magnífic.

Creu de Collformic

Traveso la petita fageda, amb més neu que a l'inici, encara que el camí és ben evident, allà on la neu es marró es per on hem de caminar. A mida que vaig pujant la temperatura continua estable, estem a 9 C° i unes petites gotes de pluja començen a rajar. Poca cosa i no emprenya gaire.


Petita fageda ben nevada

Sortim novament a la muntanya pelada, hem canviat l'arbrat pel matoll baixet, bé, allà on es veuen els matolls perque en aquí el gruix de la neu és més abundant. La primera rampa em deixa ben parat i això que cada passa donada era un suplici. La neu pels tormells.


Caseta metereològica al Pla de la Barraca
Arribats al Pla de la Barraca, entre el Turó d'en Besa i la Fagetona, la cosa millora, tinc dos opcions, o bé tiro pel dret amb la neu fins els genolls o bé tiro per la banda dreta on la neu ha desaparegut i em permet caminar pel rocam verge i lliure de neu. Aquí veig gent que puja amb raquetes de neu, d'altres amb esquís de fons i d'altres, com jo, arrossegant els collons per la neu.

Turó gros de Santandreu
Des del Turó Gros
Mare meva quin suplici

Ja sóm al tram final, potser uns set-cents metres fins la Creu del Matagalls, al Collet dels Llops, i torna la pujada amb una gran quantitat de neu. M'aturo per gaudir del paisatge, a banda dreta veig la carena que duu al cim de les Agudes i, de retruc, al Turó de l'Home. A banda esquerra el corriol arbrat i preciós que ens duria cap a la font del Matagalls i a Sant Miquel dels Barretons i pel dret i "to' tieso" la fita del dia, la Creu del Matagalls.

Collet dels Llops
Collet de l'Estanyol i la Fagetana
Al final del tot, el Turó de l'Home

Aquest últim tram, més dur que el primer, el faig motivadíssim pel fet de veure allà mateix el cim. Amb tot i això, dos o tres enfonsaments a la neu en tant que camino em fan baixar els fums i aminorar l'ímpetu. Però vaja, en un tres i no res arribo al cim.



La visió des d'allà es impressionant, 360 C° de muntanya nevada, cims, corriols i boscos caducs sepultats pel mantell blanc de la neu. Meravellós!!! Fem petar la xerrada amb els esquiadors i raqueteros que hi ha al cim i comentem la jugada del dia. Faig les fotos de rigor i desfaig el camí, ara, però amb una marxa més dura. És molt més fàcil.

Creu del Matagalls
Al cim del Matagalls

Un cop arribats a Collformic, fem un cafè al bar, ens trèiem les botes i els pantalons coberts de neu i ens eixuguem els peus i canviem els mitjons.