Montserrat en quatre cims

No saps que fer?.... cap a Montserrat, vols una miqueta d'emocions?...... cap a Montserrat, vols gaudir de camins i paisatges?.....cap a Montserrat. Va, Ovellot, deixa't de subnormalitats i tira cap a la muntanya màgica. La veritat, un día d'aquests acabaré vivint en una de les cel·les de l'abadia i cantant el Salve regina al servei de vespres. 


És un quart de nou i fa molt menys fred del que m'esperava, sortim amb els cotxes del pàrquing del carrer de les escoles de Monistrol cap a l'abadía. Aparquem el cotxe a una petita franja de terra que hi ha al revolt de la carretera que va cap al parquing del monestir i Santa Cecilia, devant mateix de l'inici del camí dels Degotalls. Una flaçada blanca i esponjosa cobreix la vall i només es divisa a la llunyania els cims de La Mola i el Tibidabo.



Només agafar el corriol comença la gresca. Tot tirant pel dret pel mig de la Canal del Pou del Gat, tot un clàssic de pujada cap a la nostra primera fita, el cim de l'Elefant i la Roca de Sant Salvador. La pluja de la amtinada deixa el llit del canal ben moll i hem d'anar amb compte de no relliscar. La pedra nua es ben freda i la neu caiguda setmanes abans i el vent dels dies anteriors han fet tombar més d'un arbre.



No deixem passar la oportunitat de fer una miqueta el cabra aprofitant els troncs caiguts. Normal, tenint en compte que jo sóc l'ovellot i que avuí m'acompanyen part de l'equip de Onkocabres és normal que fotem el capullo entre els arbres.



Mica en mica anem tirant i de seguida agafem l'enllaç amb la Canal Plana, de fet, a la cruïlla amb el Camí de l'Arrel ja podem divisar amb força claredat els cims de les agulles que ens envolten. Arribats al Coll de la Canal Plana anem pel corriol que ens durà cap a la banda de l'elefant, la Prenyada i la Momia.

Coll de la Canal Plana
A peus de l'elefant gaudim de les vistes, el mar de núvols continua i ara s'acompanya d'un vent fred i pelapunyetes que ens mou com si fossim titelles. Tirem i tirem i les vistes són cada cop més sublims i espectaculars. Aprofitem el tram anterior a l'esquerda per fer una sessió de robats i posats per agafar embrençida cap al cim.




L'esquerda, la meva estimada esquerda. Quin plaer tornar-te a veure, sembla que va ser ahir quan hem vas agafar entre els teus braços i m'estrenyies amb força i vigor..... Aquest cop, però, t'he hagut de compartir, no només eres amb mi......no pateixis vida meva, ens retrobarem.

La colla i la escletxa
Ja som al cim...... no tinc paraules. Aquest lloc m'enamora. 360 graus de visió de Montserrat, Montgrós, Albarda Castellana, Sant Jeroni, els Plecs de Llibre, la Trinitat, el Pla de les Tarantules, la zona de les gorres.....tot d'una tacada.




Desfem el cami i tornem a la base de l'elefant  i al Coll de la Canal Plana. Ara anem per un corriol planer cap a Sant Jeroni. Un camí que ens relaxa i ens deixa veure agulles increibles. Es veu perfectament la boleta, passem sota el Cap del Mort i la ermita de Sant Salvador i com no el majestuós i fal·lic Cavall Bernat. Tot plegat un camí molt agradable.



Arribem a la cruïlla amb el cami Nou de Sant Jeroni i passem d'anar sols pel corriol a trobar hordes de senderistes, runners i guiris que pujen cap al punt més alt de Montserrat, el cim de Sant Jeroni. Abans d'iniciar el tram d'escales ens aturem a esmorçar a la ermita de Sant Jeroni. Fa sol, l'aire ha minvat......


Reprenem la maxa i pugem les escales amb relativa facilitat, pensava que ens hi trobariem més tràfic de gent. Un cop dalt reprenem la nostra vida de glamour i paper coucher i ens matem a fer fotos, posats i robats al cim i al vèrtex geodèsic. Salts, carotes, ara aquí, ara mirant cap allà.....



Desfem el camí i anem a buscar el tercer cim del día. L'Albarda Castellana, cim que teniem pendent amb la Nina i la Rosa del dia que varem fer el camell i Sant Jeroni. L'unic tram susceptible de problemes aquell dia era ben nevat i no era plan de caure en aquell punt. Avuí però, cap problema, de seguida fem cim, de fet, fem els dos cims de l'Albarda. El que està tocant a Sant Jeroni i el que anomeno el Mugronet, que dona a la banda de les Gorres.




Tornem a desfer el camí i tornem a les Rambles, vull dir al cami nou de Sant Jeroni. En tant que anava caminant pensava que era la primera vegada que feia aquest camí en sentit contrari, Mai havia anat en direcció al Pla de les Tarantules. Fem una petita aturada al Mirador de les Paparres i de seguida agafem el trencall cap a la ermita de Santa Margarita.


Pugem i pugem i a la ermita arribem, una mini pujada i ja hi som. La Miranda de Santa Magdalena és conquerida. És una pena que aquest cim no sigui coronat amb un indicatiu, no sé¡¡ podrian ficar una creu o una Moreneta..... igual es cosa meva, pero veure un pic nu no m'agarada. Tornem a fer sessió fotogràfica i desfem el camí.




Baixem per la escala de Jacob i creuem Sant Onofre i Sant Joan per baixar pel camí de Santa Anna fins l'abadia. Un cop allà agafem el camí dels degotalls fins el cotxe, per donar per acabada la sortida d'avuí.



Avuí he estat molt ben acompanyat per la Rosa Caceres, alias Pink Panter, Nina, Remei, Gemma, Encarni i l'Àngel.